Actualment existeixen diferents tipus de tractaments per a rehabilitar a pacients amb Parkinson i disfàgia com per exemple les teràpies multidisciplinàries entre fisioterapeutes i logopedes, el tractament amb estimulació elèctrica neuromuscular i el tractament tradicional logopèdic. Centrem l’article en aquests dos últims.
L’estimulació elèctrica neuromuscular és l’aplicació de corrent en el cos per a estimular els nervis o les terminacions nervioses que poden ser sensorials o motores. Aquest tractament ens permetrà obtenir beneficis com augmentar la força i el to de la musculatura, facilitar el moviment voluntari i afavorir el retorn venós.
El tractament conservador logopèdic es basa en millorar la mobilitat i sensibilitat orofaríngia en el procés de la deglució i en detectar aspiracions i prevenir-les.
El Departament d'Otorinolaringologia de la Universitat de Leiden, realitza un estudi on compara la millora en la qualitat de vida aplicant logopèdia tradicional o logopedia tradicional juntament amb estimulació elèctrica neuromuscular, en el qual s’avalua la qualitat de vida i la ingesta oral en tres temps: pretractament, post tractament i tres mesos després.
Després de la teràpia es va observar que en els dos grups hi havia millores significatives tant en la ingesta com en la qualitat de vida però no es van trobar diferencies rellevants entre els pacients que feien teràpia convencional amb els que a més, se’ls aplicava electroestimulació.
Tot i que el tractament amb estimulació elèctrica neuromuscular pot ser un complement atractiu a l'hora de rehabilitar pacients amb disfagia, sembla ser que no ofereix millores importants com per a determinar-lo tractament protocol·lari, ja que, segons l’estudi amb el tractament logopèdic convencional n’hi hauria prou.
Al següent link trobareu l’ abstract: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22081122
Liset Jurado García
No hay comentarios:
Publicar un comentario