Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





14 noviembre 2011

Dislèxia a TV3

Ja hem parlat en altres ocasions de la dislèxia, aquest trastorn en què es veuen alterades les habilitats de consciència fonològica, de memòria i processament verbal, i que provoca en les persones dislèctiques dificultats sobretot a l'hora de decodificar allò que llegeixen i  a fer una correcta associació fonema-grafema quan escriuen. Això fa que a les persones dislèctiques, malgrat tenir bones habilitats intel·lectuals,  els costi més temps comprendre allò que estan llegint i que els sigui molt difícil escriure sense faltes d'ortografia.

Anys enrere, a les escoles, els nens dislèctics eren tractats com a alumnes que s'esforçaven poc o que no eren prou intel·ligents. Afortunadament, avui dia aquest concepte ha canviat  i els logopedes hi hem tingut molt a veure.

Parlàvem a l'entrada anterior del Protocol de detecció i actuació en la dislèxia que el Col·legi de Logopedes de Catalunya ha el·laborat per al Departament d'Educació. Doncs bé, aquest protocol ja està disponible per a tots aquells que el vulgueu consultar al web del CLC


El passat dimarts 8 de novembre, al programa "Els matins" de TV3,  la degana del CLC, Anna Civit, acompanyada de la presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia, Neus Buisán, i de la mare d'un nen dislèctic  van parlar del protocol i del trastorn de la dislèxia en general. 

En un breu reportatge inicial podreu veure un fragment d'una sessió d'intervenció logopèdica i ...sorpresa!: la logopeda que hi surt, la Meritxell Riu, va estudiar Logopèdia aquí a la FUB, així que ens hem posat molt contents quan l'hem vist en acció.

Us deixem l'enllaç on podreu veure el vídeo:

http://www.tv3.cat/videos/3793650/Tractar-la-dislexia

Montse Torrents

20 octubre 2011

PRODISCAT Protocol de detecció de la dislexia




El passat dimecres 5 d'octubre alguns membres de la FUB vam poder assistir a l'acte en què el Col·legi de Logopedes de Catalunya va presentar els Protocols de Detecció de la Dislèxia.

Aquests protocols, elaborats per Mireia Sala i Ma Carme Martín, estan adreçats a l'àmbit educatiu i el seu objectiu principal és oferir una sèrie d'indicadors que ajudin el col·lectiu de mestres a detectar  un posible trastorn de dislèxia entre el seu alumnat.

Els protocols s'adequen a les diferents etapes d'escolarització, i ofereixen orientacions sobre què és la dislèxia, quines dificultats comporta, què es pot fer des de l'escola, en quines assignatures pot ser més adequat treballar certs aspectes, etc.

A més,  inclouen una guia que implica també l'entorn familiar, amb consells perquè els pares sàpiguen com actuar a casa i reforçar, així,  la feina feta des de l'escola.

Ben aviat podreu ampliar la informació d'aquests protocols al web del Col·legi de Logopedes, però hem volgut deixar constància d'aquest treball, ja que pensem que pot constituir una eina molt útil per al professorat a l'hora de  diferenciar el trastorn dislèctic d'altres possibles alteracions del llenguatge i, d'aquesta manera, poder actuar en coordinació amb el logopeda, amb l'objectiu comú d'oferir estratègies i  eines a l'alumnat que afavorireixin el seu aprenentatge.

Montse Torrents

19 mayo 2011

Sords profunds, però hi sentim i parlem

(c) Marta capdevila


"Aquest conte explica la meva experiència personal com a mare d'un nen sord. Els llocs i les persones citades existeixen..."

Amb aquestes paraules, Marta Capdevila defineix el seu llibre "Sords profuns, però hi sentim i parlem". El va escriure quan va néixer el 3r dels seus 4 fills i explica l'experiència que ha comportat per a la família tenir un fill amb sordesa profunda.
                                                
L'autora, també sorda profunda, se sorprèn de com, a diferència d'ella que fa lectura labial, el seu fill, correctament protetitzat i amb atenció logopèdica primerenca, aprèn a parlar i a comunicar-se dia a dia amb molts bons resultats.

El llibre pot aconseguir-se en línia i constitueix una bona difusió popular sobre què implica tenir un fill amb sordesa, quins passos cal seguir, en quines associacions es pot trobar suport...

Podeu baixar-vos-el aquí
I si voleu conèixer més sobre l'autora, a Cavall Fort li fan una entrevista.

Montse

18 mayo 2011

COMUNICADOR CPA PER A IPOD I IPHONE

Tecnologia d’última hora per ac ajuts al llenguatge: un comunicador personal adaptable. Un nou programa de pictogrames per a iphone i ipod està en mà de tothom qui ho necessiti de manera totalment gratuïta.

El grup Arassaciana juntament  amb Rubén Velasco han elaborat un nou programa amb el qual totes aquelles persones amb problemes greus de comunicació (autisme, trastorns neurològics, discapacitats motores, afàsies...) tindran una eina més que els pot facilitar la comunicació. El programa és útil  per a totes aquelles persones que necessitin, en el seu dia a dia,  un sistema de comunicació alternatiu, ja sigui amb pictogrames o locucions.



Aquest programa incorpora un catàleg inicial d’uns 600 pictogrames que permeten una comunicació funcional bàsica a qualsevol usuari. La seva eficàcia ja ha estat provada en una versió per a Pocket PC.  És la primera aplicació per al Ipod/Iphone ratuïta per a aquesta plataforma. Aquesta iniciativa i esforç ha de ser conegut ja que és un programa molt interessant, eficaç i pràctic.




Moltes persones que ja l’han utilitzat diuen que és molt agradable i molt senzill, això ajuda molt per a la quotidianitat; és una eina que pot tenir una gran utilitat per a un nou futur en el món de les noves tecnologies aplicades a la Comunicació Alternativa (CA).


http://blogdelosmaestrosdeaudicionylenguaje.blogspot.com/2011/05/comunicador-cpa-para-ipodiphone-y-con.html



Publicació d’Eugenia Romero
Palma de Mallorca, Balears, Espanya
Mestra d’audició i llenguatge en el CEIP Camilo José Cela

Aida G.

Diez cosas que todo niño con autismo quisiera que supieras

  (c) http://www.google.es/imgres?imgurl=http://img.xatakaciencia.com/2010/01/autismo.jpg
                                  

El día a día del niño autista no resulta nada fácil, ni para los que están a su alrededor ni para él, ya que, aunque todo parezca que esté bien, su actitud, su comportamiento no deja de sorprendernos.

Este artículo habla de cuatro puntos básicos que clasifican una serie de características que pueden definir, aproximadamente,  como es su conducta:

- Dificultades con el procesamiento sensorial
- Retrasos y dificultades de habla y lenguaje
- Problemas con la interacción social
- Aspectos de autoestima


En relación estos atributos conductuales, cabe destacar como Ellen Notbohm , autora del libro del mismo titulo,  los desarrolla a partir de los sentimientos de un autista, como si fuera él, el que te aconsejara como debe ser tratado, perspectiva que considero original e importante a tener en cuenta cuando hay que establecer relación con niños con este síndrome.

Comenta el hecho de que, “ante todo, es un niño”, no hay que definir a nadie por sus características, ni delimitarlo por ese hecho, ya que si no depositas su confianza en él, ¿Quién lo hará?

Hay una alteración en las percepciones sensoriales, el oído, el olfato, el gusto, la vista y el tacto pueden estar muy desarrollados; esta cuestión puede resultar muy incómoda y crear una agresividad en el niño, cuando realmente solo intentan defenderse de todos esos estímulos.

Tienen problemas para captar el lenguaje receptivo, expresivo y el vocabulario. Cuando no obedecen a ordenes probablemente no hayan comprendido nada, y es recomendable acercarnos a él para explicarle, con palabras menos complejas, las instrucciones o recomendaciones.

Otro de los factores a tener en cuenta en el ámbito del lenguaje, es la dificultad que tienen para entender las ironías, ya que descifran el mensaje literalmente.

Siguiendo con el lenguaje, también un escaso vocabulario les dificulta una correcta comunicación lo cual implica estar atentos al lenguaje no verbal con el que intentan expresarse. En cambio, les cuesta interpretar las expresiones faciales, emociones… de los demás, y es necesario enseñarles a actuar ante algunas situaciones.

Utilizan la ecolalia, para compensar sus dificultades con el vocabulario, ya qué conocen los turnos de palabra y saben que los demás esperan una reacción suya cuando le hablan.


Una planificación del día puede ayudar mucho ya que tienen dificultades para memorizar lo que han de hacer. Primeramente, cuando no esté desarrollada la lectura, podrían servir los dibujos. Poco a poco se irán introduciendo las palabras.

Se les presentan grandes obstáculos a la hora de relacionarse con los demás, quizás la solución esté en que los demás se acerquen a ellos. En relación al juego, comprenden mejor aquellos que tienen un principio y un final.

Por último, hace referencia a la familia, comenta lo angustioso que puede ser para el niño que le recuerden constantemente lo que no puede hacer.

A pesar de todas estas características comunes, hay que destacar que no hay dos niños autistas iguales, y que debemos aprender a respetar i valorar su propia idiosincrasia.
Su futuro está en manos de aquellos qué están a su alrededor y no hay que infravalorarlos, pueden ser capaces de mucho más de lo qué te imaginas. Y como consejo básico propone la paciencia y contemplar el autismo como una cualidad ya que como cita en el artículo:

“¿Te has dado cuenta de que nunca miento, de que no hago trampa en los juegos, de que no cuento chismes de mis compañeros y no juzgo a los demás?”


Sandra A.

Fuente: Ellen Notbohm, autora del libro Ten Things Every Child with Autism wishes you knew.

17 mayo 2011

La conciencia fonémica de la adquisición del lenguaje escrito

S. Defior i F. Serrano ens parlen, en un recent article de la Revista de Logopèdia, de  la importància d'un bon desenvolupament en les habilitats de la consciencia fonològica (CF) en els infants, és a dir, que sàpiguen diferenciar  els sons distintius de la parla, aquells que fan que canvï  el significat, com per exemple: /m/-/g/ en "maleta- galeta".
Aquesta bona habilitat de discriminació  repercuteix en bona manera en l'adquisició i el desenvolupament de la lectura i escriptura.


                                                          (C) http://clic.xtec.cat/gifs/concfono.gif

Les autores ens parlen sobre el desenvolupament evolutiu en infants amb un desenvolupament normal i infants amb dislèxia. Es centren en com afronten el moment d’aprenentatge de la lectura i també de l’escriptura i expliquen com s'dentifiquen diferents nivells en les habilitats de la CF relacionats amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Moltes vegades, en els infants que tenen dislèxia, es posa més èmfasi en la velocitat d’execució que en la precisió, i es provoca, d'aquesta manera, un aprenentatge no del tot adequat.

A l’última part de l’article, les autores ens  parlen sobre conscienciació fonològica en els punts d’avaluació i també d’intervenció per al desenvolupament de les habilitats fonològiques.

Font: Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología.2011; 31 :2-13 - vol.31 núm 01
http://www.elsevier.es/es/revistas/revista-logopedia-foniatria-audiologia-309/la-conciencia-fonemica-aliada-adquisicion-lenguaje-escrito-90001863-originales-2011



Xènia Bortoló

¿PROBLEMAS DE LENGUAJE EN NIÑOS ADOPTADOS?

 Aunque comporte tiempo de espera y en algunos casos no sea posible, muchas parejas ven en la adopción una oportunidad para poder ser padres.

El articulo de M. Sala:  “Problemas de lenguaje en niños adoptados” se centra básicamente en la problemática lingüística que surge cuando las adopciones son de niños que han vivido en países de habla no castellana.

Normalmente el lenguaje cotidiano se suele adquirir rápidamente si el niño tiene una edad temprana llegando a tener casi la misma fluencia que un niño nativo.

El problema comienza cuando se ha de hacer un uso a nivel cognoscitivo.” Esta lengua cognoscitiva sirve para el razonamiento y es fundamental para el aprendizaje académico”.

Por esta razón los problemas no se manifiestan hasta primaria ya que en ciclos anteriores como educación infantil el uso del lenguaje no es el mismo.

El apoyo logopédico es fundamental en estos casos ya que “el logopeda puede localizar una función preventiva evitando el surgimiento o empeoramiento del lenguaje oral o escrito”.

Unos de los factores importantes en la intervención logopédica es intervenir en una edad temprana.

Los objetivos que nos fijamos siempre han de ir de acuerdo con las capacidades del paciente pero por lo general son:

-“Fortalecer el lenguaje como herramienta de pensamiento
- Potenciar la capacidad metalingüística
- Crear medios metodológicos con estrategias compensatorias”

En conclusión la escolarización de niños adoptados puede ser difícil debido a las dificultades lingüísticas que comporta un cambio tan grande, pero es imprescindible el apoyo de las familias y maestros tanto en aspectos lingüísticos como en psicológicos, evitando así la sensación de fracaso.

Fuentes:

Imagen: http://1.bp.blogspot.com/_RRiwpN7e7fI/TBzyi2d_KuI/AAAAAAAAAWk/hbZVy6yZKbo/s1600/adopci%C3%B3n.jpg

Artículo : Sala M.Problemas de lenguaje en niños adoptados.Cuadernos de Pedagogía.2011;(412):66-68



Karla P

TRASTORNO ESPECÍFICO DEL LENGUAJE: CARACTERÍSTICAS NEUROPSICOLOGÍCAS.

Este artículo está extraído de la Revista del Colegio de Logopedas de Cataluña, enero del 2011.
INTRODUCCIÓN


Dicho artículo habla sobre el trastorno específico del lenguaje, que tiene diferentes características como: el ser innato ya que se manifiesta desde el principio del desarrollo del lenguaje; persistente porque está con el niño siempre, aunque con intervención logopédica mejora; se pueden manifestar otras dificultades como la construcción del discurso complejo y  dificultades especificas para la adquisición y manejo del código lingüístico, ya que no depende de otras causas, como por ejemplo sensoriales, motrices ni intelectuales que lo justifiquen.




                                                 (c) http://www.abacologopedia.es/resources/_
DESARROLLO

Hoy en día hay dos variables para diferenciar los trastornos. El trastorno fonológico (TF) o el trastorno específico del lenguaje (TEL).
El TF se caracteriza por un habla fluida, pero poco entendible. Estos niños tienen problemas con la diferenciación, manipulación y diferenciación mentales de los sonidos.
Por otro lado el TEL es la alteración del desarrollo tanto expresivo como receptivo. Esto niños muestran problemas en expresión y también en comprensión.

SÍNTOMAS HABITUALES

Presentan deterioro en la memoria verbal, en la ejecución de tareas cognitivas y en el procesamiento temporal rápido de señales auditivas y visuales, aunque las funciones lingüísticas son las más afectadas. Estos niños no vocalizan demasiado y tienen pocos recursos.

DIFICULTADES GRAMATICALES

Les cuesta mucho la utilización de nexos  así como de palabras funcionales (preposiciones, articulos...) y sus frases presentan poca concordancia y organización gramatical.

Diferentes investigadores han visto que una adquisición deficitaria de la morfología es un marcador para localizar TEL de manera fiable.

SIGNOS DE ALERTA

Estos aspectos los veo interesantes y los transcribo  literalmente porque no puedo poner una dirección para que podáis observarlos.

Retraso en el inicio del lenguaje.
Aparición de las primeras palabras a los 2 años o más tarde.
Producción de los sonidos del habla anormal o inmadura, especialmente en edad preescolar.
Expresión limitada.
Uso de estructuras gramaticales simplificadas.
Sintaxis deficiente, con utilización de frases cortas, agramaticales y con omisión de nexos funcionales.
• Vocabulario restringido.
Baja memoria verbal a corto plazo en tareas de repetición de palabras o frases.
• Dificultad en la comprensión del lenguaje completo.



NOELIA JIMÉNEZ COSTA

Càncer de laringe i erigmofonia



cáncer de laringe  Foto de archivo - 7286271


Què és el càncer de laringe?

El càncer de laringe és una malaltia provocada per l'aparició de cèl·lules canceroses (malignes) a la laringe. Aquest càncer suposa l'aparició d'un tipus de tumor maligne que afecta  les cèl·lules de la laringe, que és l'estructura on resideixen les cordes vocals i comunica amb la faringe per damunt i amb la tràquea per sota i és un dels òrgans essencials de la fonació.

El càncer de laringe és freqüent a l'Europa mediterrània, on representa el 3% dels càncers en l'home i el 0,2% en les dones. És el més freqüent dins dels tumors de cap i coll, representant un 30-40% dins d'aquests tipus de càncers.

És  freqüent en l'home entre els 45 i 70 anys i presenta la seva màxima incidència al voltant dels 60 anys d'edat.


Etiologia del càncer de laringe


No obstant això, s'han determinat altres factors de risc, com el fet de patir de reflux gastroesofàgic, tenir antecedents de radiació o haver estat sotmès a un trasplantament de laringe. També sembla haver-hi una connexió entre les persones amb obesitat i aquest tipus de càncer, encara que aquesta relació no es coneix ben bé.

Símptomes
  • irritació de la gola que no desapareix
  • dolor quan s'empassa
  • canvi del to de la veu
  • disfonia
  • aparició d'una massa fibrosa a la gola (tumor)eix exactament les raons d'aquesta relació
  • tos
  • sorolls respiratoris anormals

Tractament
El càncer de laringe s'aborda tant amb tractament medicoquirúrgic que inclou medicaments que eliminen les cèl.lules canceroses, i la intervenció quirúrgica, que extirpa la zona afectada de forma parcial o total, així com el tractament logopèdic, encarregat de la recuperació de la fonació mitjançant la veu esofàgica.

A nivell medicoquirúrgic trobem les següents tècniques per combatre el càncer de laringe:

-Radioteràpia (ús de rajos X en dosis elevades o altres rajos d'alta energia per eliminar les cèl·lules canceroses)

-Cirurgia (extirpació del càncer)

-Quimioteràpia (ús de medicaments per eliminar les cèl·lules canceroses).
 
Tractament logopèdic

Erigmofonia

Recobrar la veu és possible després de la laringectomia total, gràcies a l'aprenentatge de l'erigmofonía.

"Erigmofonía" és el terme tècnic per designar la paraula articulada per mitjà de la veu esofàgica. Amb el tractament logopèdic, no només es recupera la fonació, sinó que s'arriba a crear un òrgan substitutiu (neoglotis) boca esofàgica.

La tècnica pròpiament dita comporta, primer, l'adquisició dels tres mecanismes bàsics següents:

A -Independència dels bufs
B -Injecció
C -Rot automàtic (o, si això no és possible, rot voluntari)

Vegem cada un d'aquests punts:


A-Independència de bufs : Abans de l'operació, es posava en marxa automàticament una expiració cada vegada que es començava a parlar. La veu laríngia no és més que una expiració sonoritzada. Després de l'operació, hi ha una tendència a fer el mateix procediment encara que això s'hagi tornat inútil, ja que l'aire expirat s'escapa per l'orifici del coll i no és en absolut utilitzable en la parla. L'objectiu, és aconseguir una respiració controlada a fi d'escapar a la reacció instintiva del reforç expiratori.


B i C- Injecció automàtica per bloqueig i rot automàtic: A la pràctica els dos fenòmens s'encadenen, per la qual cosa els abordem conjuntament. Realitzar la injecció és provocar el pas a la part alta de l'esòfag d'una petita part de l'aire contingut a la faringe per mitjà d'una lleugera compressió de l'aire de la boca. Si es realitza aquesta injecció amb suficient lleugeresa i facilitat, la petita quantitat d'aire introduïda en la part alta de l'esòfag serà remesa de seguida per aquest, gràcies a l'elasticitat de la seva paret, amb un so (rot) que permet articular sons en veu alta;  l'única cosa important és la manera de fer la injecció, no cal preocupar-se pel rot, aquest, vindrà per si mateix automàticament, en la mesura en què es facin injeccions fàcils, flexibles, moderades i romanent relaxat i còmode.



Estefania Garcia
Existeixen diferents factors cancerígens essencials  però el  principal és el consum de tabac i alcohol.
MÍRIAM FERNÁNDEZ  
Presenta el seu primer treball discogràfic “Ballant sota la pluja”





A la revista Vitrina número 99 de març – abril del 2011 surt una entrevista feta a Míriam Fernández una noia que va saltar a la fama l’any 2008 després de guanyar la segona edició de “Tu si que vales”.

Míriam Fernández destaca per la seva naturalitat i per la seva espectacular veu. Però, especialment per la seva manera de mirar i afrontar la vida a través de l’esperança transmeten un missatge ple d’entusiasme, valor i superació dels propis límits.

La Míriam explica que tota la música que ella produeix transmet un missatge per qualsevol persona, ja que el que vol especialment és intentar ajudar aquelles persones amb qualsevol discapacitat mental, motora, problema personal... amb la finalitat de transmetre alegria, esperança, entusiasme, valor per poder superar els propis límits, en definitiva, la seva intenció és transmetre qualsevol aspecte  que podem pensar que és positiu per qualsevol persona.

Explica el cas d’una nena de Bilbao que pateix discapacitat mental que després d’escoltar una de les seves cançons que parlava sobre les persones amb discapacitats, la mateixa nena li va dir que li ha transmet ganes de viure perquè s’ha adonat  gràcies al que diu la lletra de la cançó, que ella també forma part d’una vida en la qual pot aportar moltes coses i que serveix per molt malgrat les seves gran dificultat i discapacitats.


Així doncs, aquesta noia que fa servir la música com una vàlvula d’escapament per a ella mateixa també vol que la resta de persones gaudeixin perquè puguin arribar a ser feliços encara que tinguin una discapacitat, ja que com ella diu és una gran defensora de la vida i amb el seu nou dics de ben segur que tornarà les ganes de viure i l’esperança a moltes persones.
Personalment, he trobat interessant parlar sobre l'entrevista feta a Míriam Fernández perquè té una concepció i una visió de la vida molt diferent a moltes altres persones. Però, especialment perquè vol transmetre una aspecte molt important com és la felicitat i l’esperança a aquelles persones amb algun problema o discapacitat hi ho fa a través d’una manera molt peculiar com és la seva pròpia creació musical.


 Entrevista extreta de la revista Vitrina número 99 de Març - Abril del 2011

Míriam N.C

16 mayo 2011

"La teràpia del llenguatge, fonoaudiología o logopèdia i la transdisciplinaritat"!

Introducció

Una visió clínica -assistencialista tradicional emmarca que la institució educadora o rehabilitadora assumeix un paper passiu com a principal responsable de l’estimulació pel desenvolupament del nen. Les activitats mentals del nen són condicionades des del començament dels seus dies per les relacions socials amb els adults.
Actualment a casa existeix una comunicació amb insuficiència de qualitat i quantitat d’estímuls lingüístics que afecta l’adquisició del llenguatge, per tant serà molt difícil aquesta comunicació amb nens discapacitats.  

Teràpia del llenguatge i comunicació

“La Teràpia del Llenguatge, Fonoaudiologia o Logopèdia és la disciplina professional de la Ciència de la Comunicació Humana i les seves Desordres, el qual l’objecte d’estudi és el procés d’interacció comunicativa de l’home, vist com l’intercanvi de missatges en forma intencional i rellevant entre dos o més participants conscients i orientat a l’aparició d’una conducta o actitud cognitiva- comunicativa concertada que permet l’accés al coneixement”.

L’home és generador i usuari del llenguatge, que comprèn la integració de quatre estructures: neurològica, psicològica, lingüística i social.

El Terapeuta del Llenguatge, Fonoaudiòleg o Logopeda participa en l’execució d’accions comunitàries de prevenció, detecció, diagnòstic i intervenció en les àrees de llenguatge, parla i audició. Realitza investigacions sobre l’enfortiment cognoscitiu i ètic.

El subprocés inicial s’ubica amb el parlant en intenció de comunicar-se i involucra etapes com sintaxis, cinèsica o grafia. El destinatari utilitza un subprocés jerarquitzat per etapes de processament perceptual invers començant amb una representació auditiva o visual i acaba amb la recuperació del missatge.

L’adquisició del llenguatge pot ser descrita com un fenomen del desenvolupament que es basa en adquisicions socials i cognitives primerenques on tant l’emissor com el receptor son individus amb un substrat idèntic per la codificació o descodificació (llenguatge).

Comunicació i transdisciplinaritat

La comunicació és un fenomen transdisciplinari que permet una millor comprensió entre disciplines i diversos actors de la realitat tridimensional i polifacètica. El ser humà es desenvolupa i evoluciona en diferents nivells de realitat que construeix.  La transdisciplinaritat pren a l’home com a unitat bio- pscio- social, en la seva realitat i medi ambient amb objectius i fins.

El logopeda assumeix un paper per l’anàlisi dels potencials canvis que ha d’assumir una persona amb dificultats per comunicar-se correctament. És fonamental el coneixement dels valors, creences i costums.

La transdisciplinaritat té en compte la potencialitat del ser humà com subjecte pensant, reflexiu, capaç d’actuar i respondre a diversos esdeveniments del medi, igual que identificar i resoldre problemes. El propi individu acompanyat per la família assumeix el paper de responsable del procés d’habilitat.  Implica la investigació qualitativa dels problemes, expressades en descripcions d’ esdeveniments, persones i interaccions, amb aproximació a la realitat social.

Rehabilitació basada en la Comunitat

La Rehabilitació Basada en la Comunitat  ofereix diverses alternatives d’acord amb les possibilitats de l’usuari i la seva família. Es important que l’usuari arribi a un equilibri entre cognitiu- emocional, pràctic- moral i expressiu- estètic, assegurant una educació en llibertat, participació, arribant a ser productiu dins de la comunitat.

Per la persona amb discapacitat és important un treball permanent en l’estructuració de dissenys intergrupals, credibilitat institucional i intencionalitat de les comunitats. Tenen una sèrie d’experiències que li permeten comprendre, valorar i prospectar la seva existència. S’ha d’ubicar-lo en oportunitats com la família, l’escola i comunitat.

És important establir una important relació amb el nen, estimular-lo primerencament ja que això repercuteix en la competència social i independència personal.

Els especialistes ajuden a suprimir les barreres que separen la quotidianitat, possibilitant que els nens tinguin un coneixement del món que els rodeja i poder ser autònoms, productius, i formats per la vida, convivència i solidaritat humana.    


Néstor Pardo
Autor de l' article
Terapeuta del lenguaje o fonoaudiólogo. Director de Proyectos de la Fundación Colombia

Aprenem mentre ens divertim



El llenguatge és una de les eines principals mitjançant les quals els humans ens comuniquem, però no tothom disposa de la mateixa facilitat per aprendre la llengua o disposa del mateix desenvolupament maduratiu. De vegades aquest desenvolupament es veu alterat per diversos factors i sorgeixen problemes en l’adquisició del llenguatge. Quan això es dóna s’ha de treballar per millorar-ho mitjançant certes activitats que variaran depenent de la part del llenguatge que es trobi alterada.


Bé,  a tots ens ha passat alguna vegada que hem de realitzar certes activitats les quals no són del nostre interès però, com a adults ho afrontem, ens enriquim de l’experiència i de tot el que ens aporta. Ara bé, que passa quan aquest treball ha de ser fet per un nen? Com mantenir la seva atenció o interès, per poder treballar-hi?

La resposta a la pregunta és molt ambigua ja que cada nen, igual que cada cas és diferent, però el que s’ha de intentar és fer d’aquestes activitats una forma d’aprenentatge i millora dinàmica, interactiva i natural, que tingui un significat i  ús real per al nen.

Així doncs, proposo una activitat amb la qual treballar el llenguatge mitjançant aquest tipus d’aprenentatge.

· Realitzar una recepta per fer magdalenes i la llista de la compra per comprar els ingredients. Aquesta activitat dóna molt de joc sempre que el nen després pugui fer les magdalenes amb la família (així que seria bo haver-ho parlat prèviament amb els familiars).


L'activitat ens permetrà que el nen treballi l’organització del lèxic buscant els ingredients necessaris i classificant-los. També practicarem la morfosintaxi per estructurar les frases correctes per a la recepta, i a més a més, també estarem propiciant situacions i espais de comunicació familiar, les quals poden crear un interès més elevat per part del nen.


Aquesta activitat pot ser-nos d’utilitat amb nens que presentin TDHA i els interessi la cuina bé nens amb TEL o retard del llenguatge ja que solen presentar entre altres dificultats d’accés al lèxic i organitzatives així com d’estructuració de les frases.

Per finalitzar animo a portar a la pràctica activitats com aquesta no tan sols a persones que vulguin treballar el llenguatge, sinó a tothom que vulgui passar una bona estona amb el seu fill, germà, nét, etc.


Laura.

EL AUTISMO Y NUESTROS FIELES AMIGOS: LOS PERROS

EL AUTISMO Y NUESTROS FIELES AMIGOS: LOS PERROS
 Información extraída de: CTAC

De todos es conocido el trastorno del autismo, esta enfermedad presenta alteraciones en la relación social, en la comunicación y lenguaje y en conductas e intereses restringidos.
Es el caso de los niños, que es cuando mas se les puede ayudar y prevenir ciertos aspectos o comportamientos.
                                   
El CTAC (Centro de Terapias Asistidas con Canes)  nació en Sitges (Barcelona) fruto de años trabajando y adiestrando a canes y  formando a profesionales.
Con el fin de contribuir a la mejora de estos niños, el CTAC propuso una manera nueva y diferente de ayudar a los niños autistas con la ayuda de unos perros especializados y de esta manera mejorar el estado y las capacidades emocionales y como no el bienestar de las personas afectadas.
Uno de los objetivos de este centro entre otros muchos es ofrecer sus servicios de terapia asistida con perros a todas aquellas personas que lo necesiten.
Definición según la ley de la Generalitat de Catalunya
“Perro para personas con autismo: educado y adiestrado para cuidar de la integridad física, controlar situaciones de emergencia, y guiar a la persona con esta discapacidad”.

Estos perros se integran en el ámbito del niño cuando este oscila entre los 6-9 años de edad. No todos los perros pueden ayudar a estos niños las razas  Golden Retriever y Labrador Retriever son los mas adecuados.

Estos perros trabajan diferentes objetivos:
o    Conductas disruptivas: evitando las conductas de fuga
o    Reducción de conductas estereotipadas
o    Seguridad y prevención de accidentes
o    Mejora de la calidad de vida de las familias
o    Integración social en entornos nuevos y diferentes
o    Mejora de patrones de sueño
o    Comunicación

Esta terapia está formada por: el técnico, el perro, el niño y el terapeuta o psicólogo de éste.


La Terapia Asistida con perros en personas con Trastorno del Espectro Autista (TEA) es una gran ayuda para estos pequeños ya que de todos es sabido que un perro traspasa las fronteras que una persona no puede traspasar.


http://www.ctac.cat/portal/index.php?sect=1

http://www.youtube.com/watch?v=YgamJ1DSVFM&playnext=1&list=PL429AAC19CDD95643

CARLA ROCA ALVAREZ

Plataforma Telemàtica: Prevenció dels trastorns de la veu en els docents



La veu és l’eina principal de comunicació per al docent i si no s'utilitza bé, hi ha un gran risc de patir problemes de veu.
Quant a les mesures preventives per aquest col·lectiu són fonamentals ja que no només es veu afectada la qualitat vocal, sinó que la patologia vocal desencadena dificultats a diferents nivells: personals, pedagògiques, assistencials o administrivo-laborals entre altres.
Les mesures preventives s’han de fer des de dos nivells:

a) Sobre els nivells de risc externs com condicions tèrmiques, acústiques i arquitectòniques dels espais de docència.
b) Sobre la mateixa persona: formant-la envers l’ús de la seva veu; és a dir, que utilitzi adequadament el sistema bucofonatori per tal d’evitar patologies.

Per tal de donar resposta a aquestes necessitats va sorgir “Espaiveu”, un grup de logopedes especialitzades en veu i prevenció de la patologia vocal que han creat un curs telemàtic de prevenció dels trastorns de la veu. Aquest curs treballa sobre com prevenir la fatiga vocal, conèixer els hàbits d’higiene i l’ergonomia vocal, com millorar el gest postural per facilitar un gest vocals més adequat. Espaiveu es presenta amb una metogologia de tipus teòric-pràctic. Tots els aprenentatges es fonamenten en la interacció entre els participants i l’ordinador.
Aquest curs està destinat principalment als docents ja que formen el col·lectiu amb més facilitat per presentar disfonies, entre altres. Però cal dir que també és una proposta interessant per altres col·lectius de professionals que tinguin la veu com eina principal de treball: locutors, advocats, telefonistes…
Aquest projecte, curs o treball ha estat guanyador de la Beca Guixà (7a edició).
La página de “l’espaiveu” és:
Hi trobareu informació com: el bloqueig respiratori, com ha de ser una bona prevenció, nombroses lesions amb el concepte, característiques, epidemiologia, gest vocal i tractament de cadascuna; les funcions dels diferents especialistes com l’otorrinolaringòleg o ORL, foniatre i logopeda; publicacions i curiositats.

També s'hi recullen alguns vídeos com aquest, on es pot veure el procés de fonació d'una laringe sana:


O aquest altre, on s'aprecia la constricció muscular que es produeix quan la veu es rasposa. Una fonació perllongada d'aquest tipus pot arribar a provocar una patologia vocal.


Informació extreta de:
Revista del Col·legi de Logopedes de Catalunya, [20] Gener 2011. Logopèdia.
Pàgina web de "L'espaiveu", abans esmentada.
Marian Artigues Gual.

"NIÑOS CON AUTISMO QUE HABLAN, LEEN Y ESCRIBEN"

Aquest article em va agradar molt i sobretot em va impressionar, ja que, s'ha trobat un mètode per solucionar l'espectre autiste, tot i que, no funciona amb tothom igual. Explica el cas d'un nen, el Tomàs que abans no feia absolutament res, ni parlava, ni deia res.
En canvi, actualment gràcies aquest nou mètode pot parlar i respon a les mirades i els estímuls.
A simple vista, sembla un nen totalment normal, només algunes vegades fa alguns signes sense importància en contades situacions.



(c)  http://www.elpais.com/fotografia/sociedad/Marcos/trabaja/profesora/

L'autisme és una malaltia que cada vegada afecta a més nens. Per sort o per desgràcia, el ser un número que no para d'augmentar constanment, cada vegada és descobreixen més métodes.
Un dels descobriments, és el que s'explica en aquest mètode provinent dels EUA, el CABAS.
Consisteix en donar els nens autistes el mateix que els nens normals el nèixer.
L'infant quan neix coneix els seus familiars, doncs la primera prova es realitza quan els nens neixen es posen el costat dels seus familiars i que li donguin amor.  Aquesta primera part és la més complicada, les següents ja són més fàcils pels nens.
Per tant, no podem dir que sigui un mètode sinó una espècie d'investigació i d'estudi.
En aquest cas es busca la millor solució i adaptació pel nen.
Els nens que fan aquest mètode és important que els pares estiguin alerta de com reaccionen i les accions que realitzen.
Hem de saber que cada nen es diferent i pertant responen de manera molt diferent. Fins i tot, hi ha pares que es frusten perquè el seu fill va molt lent.
Finalment, faré una breu explicació perque tinguem una mínima idea de la realització pràctica d'aquest mètode. Consten de 25 hores setmanals a una classe amb una professora formada, la finalitat es que els nens siguin el més autonoms possibles i que responguin minimamenta a estímuls externs. És molt aconsellable que els pares també col.laborin a casa. Una típica activitat que realitzen es el "naming" anomenar objectes i reconeixe'ls, amb dues parts; una d'escoltar i l'altre d'expressió.
Però basicament, es pretenen 3 objectius principals; parlar, escriure i llegir.

FONT: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Ninos/autismo/hablan/leen/escriben/elpepusoc/20110401elpepusoc_10/Tes
AUTORA: Carolina Garcia / Madrid 02/04/2011

-> ANNA VALLDEPERAS VALLS

15 mayo 2011

"LOGOPEDA SENSE PARLA: UN TUMOR LA PORTÀ PEL MATEIX CAMÍ QUE ELS SEUS PACIENTS"

Què és l’afàsia?
Entenem per afàsia la pèrdua o l’alteració adquirida del llenguatge produïda a causa d’una lesió cerebral que afecta, tant a la comprensió, com a la producció del llenguatge.
Els trastorns neurològics més freqüents que donen lloc a l’afàsia són: accidents vasculars cerebrals (AVC), tumors, traumatismes crànioencefàlics (TCE)  i demències, entre d'altres.
El cervell està dividit en 4 àrees corticals especialitzades cadascuna en una funció determinada del llenguatge. De la mateixa manera, cada àrea especialitzada del llenguatge es troba situada en diferents lòbuls segons la seva funció:
·         Lòbul frontal: la seva funció és motora i aquí trobem l’àrea de Broca, encarregada de la producció fluïda i ben articulada del llenguatge.

·         Lòbul temporal: la seva funció està relacionada amb el processament auditiu en el cervell. Aquí trobem l’àrea de Wernicke que és on es reconeixen els sons del llenguatge i l’encarregada de la seva comprensió.

·         Lòbul parietal: s’encarrega del control sensorial del cos. No és un centre de llenguatge però està amb les àrees motores per tenir en compte els moviments que s’estan realitzant en el cos i que són necessaris també per poder produir llenguatge.

·         Lòbul occipital: les seves funcions són visuals. Encara que aquest dos últims lòbuls no siguin àrees on es realitzen funcions concretes del llenguatge, són molt importants perquè, per  poder comunicar-nos, és necessària de relació entre diferents òrgans i sistemes sensorials com poden ser, l’oïda, la vista, el tacte, etc.
En el cas de l’afàsia, l’afecció d’aquestes àrees es dóna normalment en persones que fins el moment han estat totalment sanes. Aquest és el cas de la Montserrat Massana, la protagonista de la notícia, que va viure en primera persona les conseqüències d’una patologia que ella coneixia molt de prop fins aleshores, però no tant com ara.                                                                                                                                
MONTSERRAT MASSANA: “TENIA TODAS LAS PALABRAS DENTRO PERO NO SALÍAN”
El periódico: Dijous, 28 d’abril del 2011.


DAVID BORRAT / CLICKARTFOTO

La Montserrat Massana va néixer el 1959. Va estudiar medicina però  acaba sent una gran logopeda. Durant 20 anys aproximadament va exercir de logopeda fins que un dia li va canviar la vida completament.
A finals de febrer del 2008 Montserrat Massana es trobava en una situació en que no podia dir el que pensava mentre parlava per telèfon. Sense donar-li importància va continuar fent vida normal fins que es va tornar a repetir, però aquest cop li passaven  coses estranyes: “Mientras conducía, sentía unas ganas tremendas de bajar del coche, y en casa tenía la necesidad de barrer. Era una especie de neguit”.
Després de tres dies va fer una crisis convulsiva i  al servei d’urgències de Girona li van detectar un tumor maligne al lòbul frontal esquerra, en l’àrea motora suplementària.
La Montserrat com a metgessa ja sabia a que s’exposava , per això li va demanar a amics i familiars que fessin una espècie de biografia per si tingués una pèrdua de memòria.
El 21 d’abril va ser intervinguda i tot va sortir correctament. A causa de l’afectació del lòbul esquerre la Montserrat no podia parlar però en canvi es va adonar que altres característiques del llenguatge com recitar coses de memòria o cantar es van mantenir. A partir de llavors va entendre com mai el que havien sentit els seus pacients.
Va recuperar la parla a partir de diferents etapes: primer parlava telegràficament, després feia ús de circumloquis per poder arribar a dir allò que ella volia. Avui dia, encara que parla bé, li crea angoixa determinades situacions:  li incomoda no poder dir les coses sense primer pensar-les o no poder participar en converses en grup donat a que tot i que pot processar la informació, ho fa més lentament que els altres.
A partir de tota aquesta experiència la  Montserrat ha canviat la seva forma de ser: ara pateix vergonya a l’hora d’expressar-se per por de no ser entesa, es prepara prèviament el que dirà, li falten paraules per poder guiar i consolar millor als seus fills...
La Montserrat no va poder continuar amb la seva professió, i ens explica que ja que escriure es un procés més lent, ha pogut escriure un llibre titulat “el meu avi es afàsic”  que no sap si serà publicat. També practica meditació, camina, fa de voluntària a un grup d’afàsics crònics...
I el que també fa cada dia és: “ DAR GRACIAS A LA VIDA”.
                                                                                                                                            
COMENTARI DE LA NOTÍCIA
Després  de llegir aquesta noticia, te n’adones que  els logopedes, amb la funció d’ajudar els altres arribem a empatitzar molt amb la gent, però crec que realment fins que no et passa a tu, no saps com es sent aquella persona, què li passa pel cap...
La Montserrat Massana és un gran exemple d’aquesta reflexió, ja que per desgràcia, encara que ho va superant a poc a poc, és una de les poques logopedes que poden saber realment com es sent una persona afàsica.
Per aquest motiu, crec que l’aprenentatge d’aquesta ciència té uns límits clars a l’hora de tractar amb determinats pacients, ja que, tot i l'intent de posar-nos en el lloc d’ells, sempre romandrà un cert desconeixement de les preocupacions i pors que  tenen.
Per a més informació:

C. Gámez Molina