La paràlisi cerebral (PC), consisteix en una lesió al cervell que ocasiona problemes motors a la persona que la pateix.
Aquesta lesió es produeix abans que el cervell hagi pogut desenvolupar-se, per tant, els afectats son nens molt petits que queden afectats per greus problemes de postura, moviment, dificultats en l’aprenentatge, parla, deglució...
Es tracta d’una malaltia no evolutiva ni degenerativa i sense cura. Però en el que sí es pot treballar és en la millora del desenvolupament motor i cognitiu a través de l’àmbit multidisciplinari de logopedes, pediatres, fisioterapeutes...
En aquests casos la família juga un paper molt important per la millora del desenvolupament comunicatiu del nen, ja que són ells els que passen la major part del temps amb l'infant. La manera com la família supera i actua enfront la problemàtica, influirà positivament o negativament en la evolució física, psicològica i social de l’infant.
Les famílies amb nens amb paràlisi cerebral poden patir un cert grau d'estrés i culpabilitat de la malaltia, ja que es trenquen totes les expectatives creades pels pares cap a l’infant.
L’acceptació de qualsevol trastorn i/o malaltia sempre és un cop dur per a la unitat familiar.
Els logopedes i tot l’equip interdisciplinari han de tenir en compte que la família ha de passar per tot un procés de dol i acceptació de la problemàtica del nen, i aquest fet pot veure interrompuda la seva actuació immediata. No obstant això, s’ha de deixar el temps suficient per a que la família assumeixi el nou repte.
La orientació del logopeda cap a la família, en aquest cas, consisteix a orientar i explicar les diferents activitats que poden realitzar amb el nen a partir de demostracions, per tal d’afavorir l’estimulació del llenguatge.
Se’ls ha de donar la suficient informació i formació perquè la seva actuació sigui efectiva. No podem oblidar que ells no han estat mai formats com a rehabilitadors.
L'orientació logopèdica cap a la família ha de tenir en compte:
1. L’adquisició de coneixements sobre la utilització de recursos apropiats per l’estimulació del llenguatge.
2. Proporcionar als familiars coneixements sobre els trastorns del llenguatge i atenció.
3. Estimular a les famílies a valorar positivament allò obtingut.
4. Ajudar a entendre els propòsits dels procediments terapèutics per a l’estimulació del llenguatge.
5. Ajudar a considerar alternatives per assumir els nous rols familiars i per assumir responsabilitats per a la estimulació del llenguatge.
La formació i la informació donada a la família no ha de ser emesa de forma freda, sistemàtica i distant.
La part més important del tractament dels nens amb paràlisi cerebral la duran a terme persones qualificades, la família només serà un suport més.
En aquest enllaç hi podeu trobar una petita explicació del procés familiar i la logopèdia envers la paràlisi cerebral:
Meritxell Manent Viadé
No hay comentarios:
Publicar un comentario