El mes de març es va publicar un article sobre els hàbits de succió que poden comportar una sèrie de seqüeles negatives com a conseqüència.
L’article dóna a conèixer la opinió de Terry Brazelton, aquest explica que no tots els nens perduren aquest hàbit sinó que la majoria ho deixen de fer als 6-7 mesos aproximadament. En el cas que aquest mal costum perduri poden sorgir seqüeles negatives en les quals el logopeda hi pot intervenir. Aquestes seqüeles poden ser dentals (maloclusió, anomalies a les ATM...), dits anormals (deformacions, hiperextenció...) o també poden aparèixer efectes psicològics (perquè socialment aquest fet està vist com un hàbit infantil).
Aquest hàbit és comú en molts infants però haurem de tenir en compte varis temes abans de derivar al nen a un especialista: l’hàbit de succionar relaxa i fa adormir a molts nens, aquest també és un fet de plaer fins al voltant dels 3 anys. No es pot afirmar que després de succionar durant la infantesa sorgeixin problemes dentals però s’ha de tenir en compte que aproximadament als 5 anys les peces dentals comencen a canviar i l’hàbit podria afectar en la seva posició.
Per tal d’alleugerir aquest hàbit en els nens s’utilitzaran una sèrie d’estratègies per dur a terme el tractament:
- Tractar i respectar els hàbits emocionals, adaptatius, etc. ja que podrien estar molt relacionats amb l’hàbit de succió.
- Conscienciar al nen de la importància d’abandonar l’hàbit. També als pares, fer-los evitar els càstigs o amenaces ja que poden ser condicionants de l’augment de l’hàbit.
- Per altra banda, amb els pares es poden treballar els tipus d’elogis, recompenses o potenciar que les mans del nen estiguin cobertes amb guants o altres objectes perquè no hi hagi intenció de succionar o simplement fer que l’infant mantingui les mans i la ment ocupades realitzant activitats.
El tractament dependrà sobretot de l’edat del pacient, de la motivació, les ganes que tingui de fer desaparèixer aquesta mala costum i el suport familiar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario