El llenguatge, la base de la comunicació?

                      Font: alibri.es
Fa uns anys, vaig llegir un llibre titulat: L’illa dels 5 fars, i el seu autor es diu Ferran-Ramon Cortés. És una narració que centra la seva història en un senyor, el Ferran, que ha estat durant molt de temps preparant una conferència i un cop finalitzada ha sentit que no ha transmès correctament el missatge que ell volia i la representació comunicativa que li transmet cada far, de l’illa de Menorca.

Aquest llibre em recorda al paper dels logopedes amb pacients que tenen alguna patologia o trastorn i que no es poden comunicar correctament. El llibre parla des d’un punt de vista professional del qual el protagonista no pot transmetre el missatge d’un tema que ha estat preparant; i la funció dels logopedes és que els pacients amb problemes del llenguatge puguin arribar a comunicar-se correctament i que la gent els pugui entendre.

A l’illa de Menorca hi ha 5 fars i el llibre explica les cinc claus de la comunicació que li revela cada far en particular. I els diferents missatges són:

-      Favàritx, li va aportar el missatge de que tota comunicació en públic ha d’estar recolzada d’una única gran idea, els seus arguments, han de girar al seu voltant, perquè qui ho escolti pugui captar aquesta idea general. A més, ha de ser una idea nova o una nova visió d’una idea ja coneguda, per tant, a part de comunicar un únic missatge, aquest, ha de ser nou i interessant. D’aquesta manera podrem brillar com brillen els fars en la foscor de la nit.

-      Artrutx, li va fer pensar que per una bona comunicació és imprescindible que la persona que parla aconsegueixi explicar les coses de manera que sobresurtin més que les altres, que destaquin i brillin per sobre de la resta de missatges que rebem constantment. La finalitat és la necessitat d’impactar de manera que els oients es quedin amb el missatge, que el recordin i no l’oblidin. El que hem de fer per cridar l’atenció del públic és explicar una història a partir de la idea que volem transmetre, a més a més, ens podem ajudar utilitzant metàfores, anècdotes, construccions retòriques... que la facin memorable.

-      Punta Nati, quan volem transmetre un missatge ens hem d’adaptar a les persones que ens escolten, i utilitzar un llenguatge adient a cada situació que ens trobem, és a dir, no podem utilitzar un llenguatge molt especialitzat si els que escolten no tenen un cert nivell de coneixements sobre el tema. Els fars s’entenen a la perfecció amb els navegants perquè comparteixen un llenguatge. Nosaltres, podem establir una connexió amb la gent, si en comptes de fer servir el nostre propi llenguatge, ens adaptem en cada cas, als qui ens escolten.

-      Far de Cavalleria, li va comunicar que hem de tenir en compte que el missatge que val és el que la gent capta, que hem de treballar l’escenificació, pensar que la gent ens escolta, que la gent mai entén exactament el que nosaltres volem dir i que el que compta és el que ells realment entenen. És important a l’hora de comunicar, tenir en compte els nostres sentiments, per no distorsionar el missatge que volem comunicar, ja que, els oients ho capten amb el to de la nostra veu.

-      Far de l’illa de l’aire, hem de convidar als oients en lloc d’intentar convèncer-los, ja que només els convencerem en el cas que nosaltres mateixos estem segurs del que diem. Convèncer als altres no ha de ser el nostre objectiu, sinó intentar que ens escoltin pel que diem, no intentar obligar-los a pensar i dir el que nosaltres volem. Així com els fars conviden a apropar-s’hi sense cap mena de coacció, nosaltres hem de convidar a compartir el nostre missatge, sense arrossegar ni empènyer ningú.

Crec que aquest llibre seria molt interessant de llegir ja que t’explica de manera dinàmica les claus de la comunicació. I penso que com a logopedes, la nostra funció, seria una mica la dels fars, ja que ensenyem als nostres pacients el llenguatge que no tenen per a després poder tenir una bona comunicació amb la gent que els envolten i que aquest puguin, per tant, rebre el missatge que volen donar.

Referència Bibliogràfica:

Cortés, Ramon. L’illa dels 5 fars. 3a ed. Barcelona: La Magrana, 2005.

Blanca Batista Simó