“Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que sea”

“Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que sea”

“Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que sea” és un article extret de la revista Fiapas número 52-53.

En aquest article s’explica el cas de la Marina i l’entrevista que es va fer als pares de la nena.

La Marina és una nena de 7 anys, la qual va ser diagnosticada de sordesa bilateral severa - profunda quan tenia aproximadament catorze mesos. Raó per la qual avui dia la nena utilitza audiòfons digitals, els quals li són de gran ajuda per relacionar-se, desenvolupar-se i integrar-se en la societat.

Els pares de la Marina pensen que la sordesa de la seva filla va ser provocada per l’administració de grans dosis d’antibiòtic poc després del seu naixement. 

Les sospites per part dels pares sobre que alguna cosa no anava bé  van començar quan la nena tenia uns quatre mesos d’edat. Finalment, als catorze mesos el propi pare va veure que alguna cosa estava passant perquè la seva filla no sentia bé , ja que el pare just darrere la criatura va toca una trompeta i la nena no es va sobresaltar.  Així doncs, la van portar al metge i van acabar de confirmar que la seva nena era sorda.

El pare en l’entrevista que li fan va explicar que no sabia com havia pogut passar tan temps sense que ningú s’adonés del que estava passant amb la seva filla. 

Una vegada van acabar de confirmar que la seva filla era sorda, uns dels primers passos que van fer els pares de la nena va ser dirigir-se a l’Associació de Pares i amics sords (ASPAS de Valencia) i al Centre de Estimulació Temprana de l’ Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF) amb la finalitat de rebre tota la informació possible sobre el que li passava i triar les millors opcions per la seva filla.

Els pares diuen que la seva filla va rebre una gran ajuda de la logopeda del centre. Aquesta va ser de gran importància, ajuda i recolzament per la Marina. Actualment, la Marina rep tres o quatre sessions a la setmana de logopedia.

Gràcies a la relació amb altres famílies, d’haver anat a ASPAS, etc. Els pares es van poder posar en contacte amb altres persones que estaven passant per la mateixa situació que ells, la qual cosa els va ser d’una gran ajuda.

A l’article també es fa referència a les despeses provinents de la rehabilitació de les persones amb discapacitats auditives. Sobre aquest tema, les despeses provinents de la rehabilitació, el pare remarca que les administracions també haurien de fer-se càrrec de totes o de la major part de les despeses provinents de la rehabilitació dels nens sord, com per exemple: de les pròtesis auditives, la logopèdia,etc.  Perquè resulta una important i considerable despesa per les famílies.

Finalment, dir que tota la família de la Marina: pares, la seva germana petita, tiets... Han estat ajudant-la en tot moment i recolzant-la en tot el que feia falta aportant tot allò que els hi era possible. Fins i tot la seva àvia Concha va començar a estudiar logopèdia quan va saber el que li passava a la seva néta i avui dia està llicenciada en logopèdia i li fa a la Marina, un parell de dies a la setmana, classes de logopèdia i reforç escolar .

Així doncs, la Marina es una nena que rep una gran estimulació, ajuda, recolzament,etc. per part de tothom qui l’envolta. Per tan, com diu el seu pare:  “Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que se ”.

Article i entrevista extreta del la revista Fiapas/135 del 2010 número 52-53 (En primer plano)

                                                                                                                                  Miriam N C