Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





05 mayo 2011

DISORTOGRAFIA

La disortografia, també anomenada disgrafia dislèctica, és el trastorn del llenguatge específic de la lectura que pot definir-se com el conjunt d'errors de l'escriptura que afecten a la paraula i no al seu traçat o grafia. Es tracta d'un trastorn que es manifesta en la dificultat per escriure les paraules de manera ortogràficament adequada. La disortografia es diferencia de la disgrafia en què els errors que la defineixen en cap cas són de tipus grafomotor, encara que el subjecte pugui tenir a més una problemàtica grafomotora implicada.

La disortografia pot ser "natural" quan afecta el desenvolupament fonològic i les regles de conversió fonema – grafema, o "arbitrària" quan afecta les regles ortogràfiques.


ETIOLOGIA:

Concerneix les pertorbacions de la utilització escrita de la llengua; freqüentment va unida als retards del llenguatge oral, com simptomatologia d'una silesia no apreciada, resultant d'un
aprenentatge defectuós o d'un medi cultural desfavorable, com a falta d'atenció o de lectura comprensiva.
Hi ha quatre tipus de faltes d'ortografia:

1. Les falles referides a la transcripció purament fonètiques de la formació del llenguatge parlat.

2. Les faltes d'ús que varien segons la complexitat ortogràfica de la llengua, quan les paraules es sobrecarreguen de lletres no pronunciades.

3. Les faltes de gramàtica.

4. Les faltes esmentades o paraules homòfones.

Entre els principals factors causals de les dificultats d'ortografia trobem:

• Hàbits defectuosos d'estudi (molts nens procedeixen de manera poc afectiva en estudiar paraules d'ortografia dubtosa, a causa de l'ensenyament inadequada d'aquesta matèria i
de la composició escrita).
• Manca d'interès i actituds favorables.
• Limitacions en coneixements bàsics sobre la fonètica i estructura de la paraula.
• Llenguatge deficient, especialment anomalies de pronunciació.
• Escriptura lenta i il·legible.
• Defectes visuals.
• Discriminació auditiva insuficient.
• Baix rendiment intel·lectual.

DETECCIÓ:

Les produccions escrites delataran els errors comesos pel nen, i per no confondre amb un error d'escriptura, el docent ha de tenir clar que es manifesta com una particular dificultat per a l'expressió lingüística gràfica, d'acord amb les regles de l' idioma.
És important detectar, la classe de disortografia que és, per després articular el tractament adequat:

a) observar si es tracta de mala ortografia que afecta l'articulació del llenguatge. Són nens intel·ligents que cometen faltes corrents i sintàctiques, que desconeixen en major o menor grau l'estructura gramatical de la llengua.
b) nens que desfiguren la llengua, que semblen no haver encara automatitzat l'adquisició de l'ortografia.
c) quadre disortográfico de nens amb baix nivell intel lectual, concomitant a retard en la lecto- escriptura.

El mestre haurà de detectar l'origen de les dificultats per tal de orientar correctament el nen (i als pares), en el cas, per exemple de trobar deficiències visuals o auditives, que per diversos motius no hagin estat detectades abans de l'ingrés a l'escola, per realitzar la consulta a especialista. De vegades faltes que s'arrosseguen durant anys poden ser corregides a temps i amb un bon tractament.

DIAGNÒSTIC

Tindrà pas després de realitzar la correcció minuciosa de les produccions escrites de l' infant i confeccionar el registre d'errors ortogràfics per a individualitzar.
Per diagnosticar, les tècniques són:

• Dictat.
• Còpia fidel d'un text.
• Còpia d'un text amb un altre tipus de lletra (passar d'impremta acursiva).
• Elaborar redaccions lliures.

Aquests materials es poden usar en reiterades oportunitats per a després
corregir i realitzar la classificació d'errors

TRACTAMENT

Per a ensenyar l'ortografia, el mestre haurà de tenir en compte:

• Que l'aprenentatge ortogràfic és un procés que requereix una direcció hàbil i experta, perquè els alumnes aprenen amb diferent ritme i de manera diferent, els mètodes han adaptar-se a la varietat.
• Que ha d'ajudar a cada infant a descobrir mètodes que facilitin la fixació i evocació de la forma correcta d'escriure les paraules.
• Que la correcció s'ha d'adaptar a les necessitats de cada nen ia les característiques de les faltes.
• Que per assegurar la retenció són necessaris els períodes de practica i exercitació.

Els principals objectius de l'ensenyament de l'ortografia són:

• Facilitar al nen l'aprenentatge de l'escriptura correcta d'una paraula de valor i utilitat social.
• Proporcionar mètodes i tècniques per a l'estudi de noves paraules.
• Habituar al nen a l'ús del diccionari.
· Desenvolupar una consciència ortogràfica, és a dir, el desig escriure correctament i l’hàbit de revisar les seves produccions escrites.
• Ampliar i enriquir el seu vocabulari gràfic.
Escuchar



Fonts consultades:




Silvia Martí
Leer fonéticamente


No hay comentarios:

Publicar un comentario