LEGASTÈNIA: dificultat en l’adquisició de la lectura

 

La legastènia dóna cabuda a tot un ventall d’alteracions diverses de la lectura, és un trastorn que afecta a menors, indiferentment dels dos sexes, que es fa palés durant el període d’aprenentatge de la lectura i en principi sense altre tipus de dificultat, encara que en alguns casos pot donar-se també en nens diagnosticats amb hiperactivitat. Sense un tractament logopèdic adequat pot allargar-se fins als catorze anys o més amb tot el trauma emocional que comporta el baix rendiment acadèmic.

Els nens amb aquest trastorn durant la lectura es salten paraules senceres i intenten endevinar el significat per el context, produint lògics errors. Té el seu origen en la dificultat que presenta la lectura a nivell viso-motor, encara que la visió d’aquest nens és en principi normal trobem amagada una alteració específica en les funcions visuals.

Durant el procés de lectura normal, tant en la ruta lèxica com la fonològica, els ulls no recorren el text de forma lineal com si fos una càmera, fan petits salts d’un punt de fixació a un altre. Durant aquest salt visual o interval no podem realitzar el procés de reconeixement, només ho podem fer durant les fases intermitjes en les que els ulls resten aturats, fixos damunt les lletres i és en el centre de la retina on es situa la capacitat de reconeixement que permet la lectura. Diversos experiments amb lectors adults han calculat el temps recorregut entre la presentació d’una pseudoparaula i el moment en que la pronuncia correctament, durant aquest interval el cervell a d’analitzar la impressió visual i demanar a la memòria els sons que pertanyen a la seqüència de lletres per produir-la mitjançant l’activació del òrgans motors de la fonació.

Els nens amb legastènia fan molt sovint salts massa grans i encara que mirin correctament les paraules a llegir no les reconeixen de forma adequada, també tenen moltes dificultats a l’hora de llegir paraules de més de quatre lletres, en alguns casos greus fins i tot tres o dos; amb temps de presentació curts encara empitjora el seu reconeixement. Un dels problemes principals en els nens legastènics és que no permeten al cervell el temps suficient per realitzar aquesta destria degut a que estan preocupats per aconseguir fluïdesa i s’expressen abans de que el cervell trobi la seqüència correcta dels sons, això és produeix també quan ho fan en veu baixa o per si mateixos.

Per tant els afectats per la legastenia no entenen sovint el significat complert ja que la seva atenció es troba polaritzada sobre el procés de lectura mateix. Tampoc hi ha una teràpia comuna, cada individu té que aconseguir la seva estratègia, la que més li convingui, encara que el logopeda ha de facilitar i acompanyar aquest procés d’aprenentatge. A més diferents estudis han demostrat que els exercicis clàssics dedicats a la repetició sil·làbica no ajuden en absolut a la millora de la capacitat lectora, ja que en les síl·labes trobem diferents nivells de reconeixement per ruta lèxica, desorienta i esgota al lector legastènics, així doncs forçar la lectura amb estratègies convencionals no fa més que empitjorar la situació o en el millor dels casos allargar el procés.

Per saber quin nivell té cada nen partirem d’aquest punts bàsics:

§  Quantes lletres reconeix?

§  Quins salts produeix i amb quina magnitud?

§  Quin temps utilitza en mirar la seqüència per analitzar-la?

§  Quin temps requereix el subjecte per reclamar a la memòria la seqüència de sons i produir-la?

Un cop tenim hem acotat l’abast de la legastenia podem començar el pla d’actuació:

• El nen a de dividir el text en segments que continguin només lletres que pot reconèixer per ruta lèxica, es a dir d’un cop de vista.
• La mirada i de retruc la retina, ha de romandre aturada el temps suficient per poder enregistrar totes les lletres.
• Els ulls han d’efectuar salts amb una distància adequada per poder relacionar de forma coherent els segments de la paraula sense obviar informació.

Com ja s’ha explicat cada cas és un món, però sempre resulta adequat partir d’exemples per entendre com s’actua sobre un nen amb legastenia:

§  Exercici per calcular el temps de reconeixement: Es projecta una bateria de 20 pseudoparaules de quatre lletres en un espai acotat de la pantalla durant 250 mil·lèsimes de segon cada una, el nen a de pronunciar cada paraula que aparegui en veu alta, aquest temps d’exposició s’anirà variant segons el llindar (totes les respostes correctes) i el sostre (més del 80% d’error); la pseudoparaula que va fallant al deletrejar-la i escriure-la, això es realitza per ajudar a trobar la seqüència fonològica.   

§  Exercici de conducció de la mirada: Es projecta en una pantalla d’ordinador amb colors contrastats el desplaçament de una frase de mida mitjana, paraula rere paraula, amb una velocitat adequada a cada cas.

§  Fixació de la vista i temps de producció: Apareix una marca en la pantalla un punt o creu, per fixar la mirada. Tot seguit desapareix la marca i apareix a sobre la pseudoparaula que ha de llegir just al centre de la marca. S’utilitzen pseudoparaules per evitar que les inventi. I té que repetir-les en veu alta. I es calcula el temps des de la presentació fins el moment de produir-la correctament.

§  Groc i verd: Partint de que qualsevol pot llegir aquesta lletra “N” i continua poden llegir la lletra encara que es fixi la vista sobre el cercle

º N                                 º QUENDRA

És molt complicat continuar llegint la N si es troba en mig d’una paraula.

Aquest procés és similar al que pateixen els legastènics per tant s’utilitzen una marca (fons) groc per fixar la vista sobre el grup de la paraula i es marca la resta del grup a llegir en verd per ajudar a fixar l’atenció. Amb ajuda d’un soroll es demana un temps a l’hora de produir la paraula marcada.

Si és cert que la legastènia per si sola pot ser tractada per qualsevol especialista en l’àmbit educatiu, el cert és que el seu diagnòstic és certament complex i es sol associar o confondre amb altres tipus de problemàtiques, especialment amb els casos de dislèxia o TDA. Ha de ser la nostra feina de logopedes conèixer totes les possibilitats que poden patir els infants en període d’adquisició de la lecto-escriptura per poder ser més eficaços a l’hora d’actuar.       

Gabriel Felip

Font: Werth Reinhard: Las raíces de la legastenia. Mente y Cerebro 38. Barcelona; 2009