Les primeres dades contrastades de la teràpia són de l'any 1875, quan el neuròleg francès Chassiagnac va descobrir que trotar millora l'equilibri, el moviment articular i el control muscular dels pacients.
Chassiagnac va concloure en la investigació que muntar a cavall és bo per a l'autoestima i és particularment positiu per a persones paraplègiques o amb trastorns neurològics.
En un reportatge extret d'un diari ens explica que vuit nens assisteixen a una Hípica situada al Berguedà per practicar la hipoeràpia.
La hipoteràpia és un tractament en què els pacients es veuen exposats als moviments del cavall, molt similars als que fa al cos humà a l'hora de caminar.
Aquest pacients han d'anar acompanyats d'un monitor que guia el cavall.
Aquesta activitat afecta a tot el cos del pacient que experimenta una millora global. Físicament, la hipoteràpia ha demostrat que afavoreix l'equilibri i la mobilitat. A més, actua en altres plans com el de la comunicació i del comportament.
La hipoteràpia és eficaç a l'hora de treballar amb persones afectades d'esclerosi múltiple, autisme, amb malalties neurodegeneratives, entre d'altres.
Dins d'aquest reportatge podem observar l'experiència d'una nena de deu anys amb una discapacitat psicomotriu que per recomanació del fisioterapeuta i del logopeda practica la hipoteràpia.
Segons explica la seva mare, des de que la nena munta a cavall han notat una gran millora a nivell físic, però sobretot a nivell comunicatiu i afectiu.
Per tant, podem dir que la hipoteràpia té molts avantantges a nivell motriu i comunicatiu, d'aquesta manera crec que és molt important que el logopeda treballi amb d'altres especialistes, en aquest cas el fisioterapeuta.
Per finalitzar, la hipoteràpia és un recurs que afecta favorablement a les persones i que cada vegada més n'hi ha més que la practiquen.
Reportatge extret de la "Revista" suplement setmanal del diari "Regió 7" de dissabte 2 d'abril de 2011.
Alba G. E.
Molt bona aportació Alba, jo també vaig llegir l'article i el vaig trobar molt interessant, crec que has realitzat una bona síntesis d'aquest.
ResponderEliminarÉs un tema amb el qual poden aparèixer discrepàncies, ja que no tothom està disposat a reconèixer aquestes tècniques com afectives, penso que si és possible no es perd res per provar la seva eficàcia, sense oblidar mai els interessos dels pacients, per exemple no es recomanarà aquesta tècnica si el pacient té por dels animals.
Laura.