Dislèxia

1. ¿Què és la dislèxia?

       Etimològicament significa dificultat de la parla o dicció. En la majoria d'estudis el terme dislexia comprèn una dificultat en l'aprenentatge de la lectura, però avui dia el terme s'utilitza amb major precisió com una síndrome  que es manifesta com una dificultat per a la distinció i memorització de lletres o grup de lletres, falta d'ordre i ritme en la articulació i estructuració de les frases, afectant tant a la lectura com a l'escriptura.

Petita història de la dislèxia:

La dislèxia adquirida: Inicialment el terme dislèxia es va vincular a un trastorn neurològic provocat per un traumatisme adquirit  que afecta al cervell, per tant es deduïa que els subjectes tenien dificultat de lectoescriptura pel traumatisme.  En nous estudis  sobre subjectes amb greus dificultats o incapacitats per aprendre a llegir s'ha provat que aquest trastorn apareix en subjectes amb una intel·ligència normal o superior, sense danys neurològics  o físics aparents, i que no tenen problemes emocionals ni socials, ni situacions culturals desfavorables.

Dislexia evolutiva: Fa referència a aquells subjectes que no aconsegueixen lletrejar, llegir i escriure amb facilitat en el moment inicial d'aprenentatge. Critchley i Critchley (1978) ens diuen que la dislèxia és subjacent a un problema general  provocat per un retard maduratiu,  atès que  produeix dificultats concretes d'aprenentatge de lectoescriptura  de forma variada,  provocant diferents tipus de dislèxia.

Els retards maduratius que es  localitzen a nivell neurològic i poden ocasionar dificultats concretes en la lectoescriptura són:

   A) Retards evolutius funcionals de l'hemisferi esquerre, provocant alteracions perceptives i en els processos simbòlics. 

   B) Retards del desenvolupament de l'hemisferi esquerre originats per anomalies neuroanatòmiques i malformacions del teixit neuronal.

   C) Retards en la maduració psicològica :  Dintre d'aquest hi ha retards :

• del desenvolupament perceptiu-visual
• d'adquisició de l'esquema corporal
• del desenvolupament de la coordinació dinàmica dels moviments
• del desenvolupament dels processos psicolinguístics bàsics  

Per tant, la dislèxia és un concepte genèric i requereix una definició àmplia que incloga dintre els trets o característiques generals associades i les possibles causes, per ajudar a refer i establir  el seu diagnòstic, pronostic i intervenció.

 LA DISLÈXIA: És un trastorn del llenguatge que es manifesta com una dificultat en el aprenentatge de la lectura i usos generals, i de escriptura com a consequència de retards maduratius que afecten l'establiment de les relacions espai/temporals i al domini de processos simbòlics,  a la capacitat atencional i numèrica  i/o a la competència social i personal entre subjectes amb desenvolupament global  en la seva edat. També a les seves aptituds cognitives associades al funcionament lingüístic, vocabulari de la lectura i escritura.

  
ETIOLOGIA  Avui día resulta difícil identificar la causa generadora de la dislèxia, se sap que hi ha causes genètiques, neurològiques i cognitives, però no es pot certificar perquè hi ha pocs estudis i força variabilitat en el consens entre els tècnics i professionals sobre el tema .

FACTORS NEUROLÒGICS:

  - ¿Hi ha relació  entre la dominància cerebral i la lateralitat i els errors que fan els subjectes amb dislèxia ? (Lennenberg, 1975)

 En un principi es creia que aquets subjectes no tenien un domini hemisfèric  per al llenguatge:
 ja que produeixen inversions e imatges en espill. Aquestes es correlacionen amb una dominància cerebral incompleta. També la falta de dominància hemisfèrica  està associada a una baixa organització cerebral, provocant diferències entre persones dislèctiques i no dislèctiques.

En un segon moment es va veure que no tot era correcte perquè no tots els dislèctics produeixen errors d'inversió  o imatges en espill. També s'ha de contemplar la pasticitat neuronal del funcionament hemisferic de les persones dislèctiques en desenvolupament. A més, hi ha falta de control dels problemes metodològics entre diferents sexes.
En els estudis metodològics dintre de l'escolta dicòtica  (escolta d'un missatge en diferent oïda ) es troba molta diversitat entre criteris de diferents professionals respecte si hi ha retard o dislèxia...

En predir els canvis temporals dintre de les aptituds de les percepcions es va arribar a les conclusions que les dificultats lectores són d'origen perceptivo-motores i,  posteriorment, associades a dificultats auditivo-lingüístiques que expliquen els problemes dels dislèctics.

Uns altres estudis es basen en els resultats amb el taquitoscopi d'estimuls verbals o espacials  dintre del camp visual dret i/o esquerre comparant la latència de resposta (temps de resposta del subjecte)  on es va demostrar que, en els subjectes no dislèctics,  els estimuls verbals són percebuts amb major freqüència dintre de l'hemicamp visual dret - hemisferi esquerre,  i els estimuls de caràcter espacial  estan a l'hemisferi dret. 
FACTORS COGNITIUS:
    Els coneixements de la psicologia cognitiva de l'estudi del lenguatge permet realitzar diverses ''estratègies del processament de la lectura normal''.   Permeten expressar diferents  formes de codificació,elaboració de l'informació llingüísticadecodificació anàlisi de la memòria anàlisi de les lletres i sons.

• dèficits perceptius i de memòria
• deficit del processament verbal
1. Intervenció (reeducació de la dixlexia)

Hèctor Simó