La tartamudesa, altrament anomenada disfèmia:
Què es la disfèmia?
És un problema de la parla o dicció (manera de parlar o escriure de cada persona), també coporta tensió en els músculs de la cara, dificultats per a dir allò que es vol dir, problemes respiratoris aparents , (ja que quan juguen i no parlen no presenten dificultats) que s'escenifiquen quan la persona parla ja que mostra falta de coordinació respiratòria en la parla.
La majoria de nens/es entre (2'5-4) anys fan errors diversos de parla que són considerats normals. Els nens fan més errors que les noies; aquestes sempre tenen més habilitats i capacitat de parlar millor, cometen menys errors .
- Xicoteta història de la tartamudesa i la seva epidemiología
A)
història
En un principi la tartamudesa s'entenia com un problema d'incorrecció de la dicció de les paraules. Al voltant dels anys 1960 es comença a definir
la tartamudesa com un problema de falta de fluïdesa de la dicció que origina errors de bloquejos, repeticions i silencis entre paraules, síl·labes repetides i frases incompletes.
Posteriorment altres autors consideren que
la tatrtamudesa es deguda a :
problemes de tipus psicofisiològics, neurològics (orgànics) i psicològics. amb combinació d'altres aparenment diferets de la parla com són la mirada o el to muscular generalitzat .
En l'actualitat
es considera que
el patró de la parla tartamud presenta unes característiques especials quant
a velocitat, adequació de les paraules al significat i entonació que són diferents del patró normal.
B) Epidemiologia
la incidència i prevalença de la tartamudesa en la infància podem definir-la com un problema evolutiu que apareix com alta freqüència als (2'5-4) anys i després va remitint de forma espontània. En estudis científics americans s'esmenta que entre el 2-4% de la població general pateixen aquest problema.
Si s'observa els nens/es ja escolaritzats la incidència del trastorn augmenta a 3'5-5%.
En un estudi realitzat a Madrid s'ha obtingut un percentatge més baix 1'49%, del qual, el 75% dels nens que patien disfèmia eren menors de 10 anys i el 25% tenien entre 10 i 15 anys.
- El perquè de la tartamudesa
No hi ha una causa única sinó diversitat de teories vàlides que expliquen el fenòmen, però cap és totalment explicativa. També hi ha factors que interaccionen que són molt importants.
- Model de producció normal del llengutage
La psicología cognitiva i la psicolingüística són disciplines que han fet estudis sobre la producció del lleguatge .
Parlar és una activitat que es produeix seguint un esquema similar al de les persones adultes normals. Abans d'iniciar el discurs, la persona que vol parlar es plantetja la idea de què vol dir i ha de de traduir-la a un codi llingüístic comprensible per a ell i els altres.També selecconará aquelles unitats que millor s'adeqüen al contingut de la idea a transmetre i utilitzarà les paraules més adeqüades per expressar allò que vol dir i les ordenará segons unes regles gramaticals pròpies d'un idioma que s'està parlant.
Emissor canal Receptor
missatge
codi
Podem dir que en
el llenguatge verbal es produeixen dos processos encadenats:
A) P
rocés cognitiu: de traducció de la informació
d'uns codis de representació no lingüística a uns altres de lingüístics.
B) Procés motriu: de transformació de l'informació lingüística en llenguatge verbal , que consisteix en convertir una idea u opinió en una producció lingüística.
2. Altres teories explicatives de la tartamudesa
2.1. Problema genètic
Diferents autors consideren que la tartamudesa es deguda a un problema genètic o de constitució, però no s'han obtingut proves, fins al moment, que permetin refutar les hpòtesis del fenòmen.
2.2 Problema psicològic
2.2.1.
Com a resposta apresa
Dintre d'aquesta teoria es considera que quan el nen comença a parlar apareixen faltes de fluidesa que en general no tenen conseqüències per al nen, però si
els pares tenen un excés de cura per al nen amonestan-lo o amb càstigs poden produir un reforç de la conducta i influir en la fluïdesa del nen, fent que els errors de dicció siguin més freqüents.
2.2.2.
Com a resposta d'ansietat
Aquestes persones tartamudegen en situacions d'elevat nivell d'ansietat. Deixen de tartamudejar en altres ocasions quan estes estan relaxades.
En un primer moment s'ha dit abans que
els pares que pressionen al seu fill per a que parle bé, causen temor al seu fill i seria la primera causa del problema .
Augmenta la tensiò en els músculs de la gola, que es una característica del tartamudeig. El nen comença
a tenir temor a parlar i com a conseqüència a
equivocar-se en parlar. Els nens no parlen per les possibles crítiques i augment de crida d'atenció cap a ells. La reacció del temor és l'amenaça que provoca
reaccions psicofisiológiques (acceleració cardiaca , increment de la sudoració i
tensió del to muscular ) . Els nens es condicionen i, això, provocarà tartamudeig en altres situacions similars (davant de crítiques, amenaçes, burles...). Hi haurà r
espostes d'evitació per part del nen que provocaran que el comportament es vagi interioritzant en aquest subjectes provocant una forta ansietat.
--> la teoria de l'ansietat no acaba de ser certa perque hi ha persones que diuen que estan tranquiles i relaxades, però igualment tartamudegen.
2.3. Com un trastorn de la personalitat
La psicologia diferencial va estudiar les caracteristiques de la personalitat i les caracteristiques diferencials que tenien els subjectes tartamuds per a trobar les diferències dels no tartamuds.
-
Caràcterístiques de la personalitat: les persones tartamudes son més ansioses, més introvertides i menys hàbils socialment que
les persones no tartamudes
-->No s'han trobat dades concluents que expliquin aquesta hipòtesi.
2.4 problema lingüístic
S'ha estudiat diversos aspectes del llenguatge per analitzar les diferències entre tartamuds i no tartamuds
Els nens petits que presenten tartamudeix tenen un llenguatge caracteritzat
per una complexitat sintàctica reduida, un ús frequent de la paraula ''y''al començament de les frases i emissions incomplertes
-->
No s'ha obtingut dades rellevants i concluents .
- planificació de l'expert, pla de tractament
Patro del tartamudeig (segons Santacreu i Fernàndez)
1A) Reconeixement de la conducta de tartamudeig, núm. d'errors, tipus d'errors i forma de producció
1B) LABORATORI: situació diferent de la parla, no hi ha estimuls condicionats que provoquen ansietat
2A) Canvis d'objectius (parlar i comunicar-se, parlar i emetre sorolls)
2B) Control fisiològic (emisió muscular generalitzada) i tasa respiratòria.
3A) Tècniques de canvi de patrò RDA(respostade dicció alterada), ritme (metrònom), instruccions per a que el subjecte parle lent, amb pauses, xiuxiueig.
3B) Modificacions d'aspectes no lingüìstics tecniques cognitives, modelat de l'expressió.
Patró de la parla lenta
1A) Reconeixement de la parla sense tartamudeig en el laboratori i sense ajuda d'aparells
1B) Modificació per modelat de la rapidesa i l'entonació.
2A) Passar de parlar com a tasca --> a parlar per a comunicar-se
2B) Situació de LABORATORI a situació en l'exterior, parlar en diferents contextos d'acord a la jerarquia del subjecte.
3A) Autocontrol de l'ús del patró de la parla nova.
3B) Entrenament d'habilitats socials.
Patró de la parla normal: d'acord amb les regles prosòdiques.
Hèctor Simó
