El dret de decidir....deure de decidir, en el context de la salut.

El passat 20 de març del 2012 es va celebrar a la sala d’actes de la FUB la conferència: “Dret de decidir....deure de decidir, en el context de la salut”. La conferència va anar a càrrec de Núria Terribas i Sala, jurista i directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull).

El tema era especialment interessant per a professionals i futurs professionals de l’àmbit de la salut, entre ells els logopedes. Es va fer una introducció històrica de la variabilitat del concepte de malalt al llarg del temps.  Des de quan el malalt s’abandonava totalment a les mans del metge confiant en la seva beneficència, fins a l’aparició de les Cartes de Drets dels pacients (1979) o els  més recents drets normatius regulats per llei (21/2000).

S’observa com al llarg del temps s’ha produït una  despersonalització i una especialització en l’atenció a l’usuari dedicant-li menys temps. Però es proposen uns principis bioètics que s’haurien de tenir en compte en el treball sanitari:

·         Autonomia: amb la capacitat de decidir del pacient.

·         Beneficència: fent el millor per al pacient.

·         Evitar el sobretractament i la possibilitat de caure en la maleficència.

·         Justícia: amb l’ús adequat i equitatiu dels mitjans.

Aquests principis no són quelcom teòric que es troba al marge de la praxis, sinó que han de reflectir-se en el dia a dia de l’atenció al pacient i a la seva família. Cal tenir clar els drets i deures de l’usuari. El dret i deure a ser informat és bàsic, ser-ho en la seva mesura justa, i de forma adequada amb un vocabulari comprensible. El pacient pot triar qui serà el seu interlocutor d'entre les persones del seu entorn més proper. Donar la informació no és només una obligació legal, sinó un deure ètic. La coordinació entre professionals a l’hora d’informar és també bàsica.

La presa de decisió  de  l’acceptació d’una prova o intervenció, no s’ha de limitar a  firmar un document, sinó que és un procés que inclou la capacitat de discerniment, la intenció de decidir i la llibertat de fer-ho. No es poden acceptar la coacció de la llibertat o  la manipulació encoberta.

Cal reflexionar en el cas del menor madur. Un jove a partir dels setze anys, en l’àmbit sanitari, ja pot prendre les decisions respecte a la seva salut. Entre els dotze i els setze, si el professional ho considera, el menor també pot participar de les decisions, mantenint informats els pares.

En general aquesta conferència ha provocat la reflexió sobre el fet que els drets i els deures són tant del professional, com del pacient, i han d’anar coordinats. Principalment hem de tenir clara la normativa, però el que realment donarà una qualitat d’atenció a l’usuari serà una actitud de servei, d’escolta activa i d’informació justa i adequada. A més d’aplicar les tècniques sanitàries necessàries.

                                                           


Montse F.