Article del col·legi de logopedes de Catalunya juny 2011
Trastorn especific del llenguatge (TEL)
caracteristiques neuropsicològiques
INTRODUCCION:
El trastorn específic del llenguatge (TEL) fa referència a un conjunt de dificultats innates, persistents i específiques per a l’ adquisició i maneig del codi lingüístic. Té un caràcter innat perquè es manifesta des de l’ inici del desenvolupament del llenguatge de l’infant. No depèn d’una afectació sensorial, motriu o intel·lectual que ho justifiqui. Es un trastorn intrínsec del processament del llenguatge.
Es considera que existeix ‘’TEL’’ segons el cie-10 i el DSM-IV quan hi han discrepàncies significatives entre la capacitat cognitiva i d’interacció de l’infant i les seves competències lingüístiques. On es destaca i de forma estadística els criteris per a quantificar la magnitud de la discrepància. A partir de dos desviacions estàndards por sota de la mitja. Així, baix la denominació de TEL se agrupa en un conjunt heterogeni de trastorns.
El llenguatge de les persones amb TEL sorgeix amb retràs i ho fa amb unes marcades distorsions que ho diferencien del retràs simple del llenguatge. Persistent perquè, o be acompanya de forma manifesta al infant al llarg de tota la seva vida, o en casos de menor gravetat.
Després de la rehabilitació logopèdica la afectació del llenguaje pot manifestar-se amb dificultats en la construcció del discurs complex o interferint la adquisició del procés de lectura i escriptura.
La psicopedagoga i logopeda Teresa Vilardaga Messeguer. ha realitzat un Màster en neuropsicologia infantil. Col. 08-0688. Servei de neurologia pediàtrica Vall d’Hebron recerca. Unitat de neuropsicologia infantil Vallès_UNDEV.
RESUMEN
-El treball de recerca de l’hospital vall d’Hebron i la Teresa Vilardaga.
Objectiu
La descripció del trastorn específic del llenguatge (TEL), amb les característiques, els seus subtipus (receptiu-expressiu) i la seva relació amb les millores observades. Després d’un tractament rehabilitador logopèdic individualitzat.
Metodologia
Mitjançant la revisió teòrica i la recerca en la literatura escrita de descripcions anteriors, relacionades amb el trastorn específic del llenguatge. Descripció de 4 casos clínics de infants afectats, avaluació i la seva rehabilitació.
Els Resultats
Observació després de obtindré l diagnòstic de TEL : Es un trastorn persistent, es pot a aconseguir resultats positius i estables en el desenvolupament del llenguatge sempre i quan es poden realitzar durant un any en dos sessions de rehabilitació logopèdica individualitzada. Si es realitza una intervenció precoç, millor es la milloria en les seves competències lingüístiques (tant en el procés oral i escrit) de l’infant afectat. Encara així persisteixen dificultats de construcció del discurs complex.
Conclusions
El TEL esta generant debat en la comunitat científica, ja que els problemes que es manifesten en aquest e trastorn tenen importants implicacions per a l’estudi del llenguatge baix distintes perspectives: lingüística, psicològica i neurològica, especialment. Serien necessaris més estudis i sobre tot en poblacions catalanes.
Discussió
Per a futures investigacions cal tenir en compte: els següents aspectes: estudiar la possible relació entre los graus de afectació del TEL, la gravetat de les alteracions neuropsicológiques en la població de parla espanyola i catalana així com el pronòstic la avaluació i el grau de compensació amb els procés d’intervenció logopèdica.
DESENVOLUPAMENT:
Classificacions i subtipus de el TEL.
Manifestacions clíniques El TEL: Es contempla com un trastorn unitari que inclou distintes disfuncions lingüístiques.
1. Classificació clàssica i subtipus
La valoració i classificació dels diferents tipus de trastorns del llenguatge (segons Rapin i Allen) basant-se en l’anàlisi dels diferents components que formen el llenguatge. Dintre del àmbit clínic:
CRITERIS SEMIOLÒGICS.
o Valoracions de les habilitats: (lingüístiques, Fonològiques, Sintàctiques, lèxiques i pragmàtiques).
2. Classificació actual cal diferenciar ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE
2.1 Trastorns fonològic (TF)
-Es el trastorn de la programació fonològica del DSM-IV-TR
Es caracteritza per:
Presenten una parla fluida però poc intel·ligible. Implica problemes en la emissió correcta de los sons que conformen las paraules, a l’hora que implica problemes cognitius com un dèficit en consciència fonològica del feedback auditiu (de la pròpia veu i la del altre) causant dificultats en la representació mental dels sons. També Dificultats per a identificar, diferenciar i manipular mentalment els sons que conformen la tira fònica.
· Criteris a observar: principals problemes: (Confusions de fonemes, de consciència fonològica, memòria fonològica i també fonètics.)
2.2 trastorn específic del llenguatge (TEL)
El TEL: es un trastorn de llenguatge mixt receptiu-expressiu del DSM-IV-TR (segons Van Daal et al) ha determinat l’existència de Classificacions de 4 subgrups: dels principals dèficits.
- D. lèxic semàntic
- D. de producció de la parla
- D. sintàctic i seqüència
- D. de percepció auditiva
2.3 Recentment, la Dra. Fresnesda proposa, per a augmentar la operativitat i aconseguir major simplificació dels criteris diagnòstics, dos grans subtipus:
1) Infants amb dificultats a nivell expressiu (TEL-E)
2) dificultats a nivell expressiu i receptiu (TEL-ER)
Manifestacions Clíniques (I) Símptomes habituals:
-A un que las funcions lingüístiques siguin las més afectades, Els infants amb TEL també presenten un deteriorament en la memòria verbal a curt termini, a demés de una pobre execució en les tasques de funcionament cognitiu, així com en el processament temporal ràpid de senyals auditives i visuals, per això son més lents i poden presentar problemes en tasques de discriminació.
-En el perfil lingüístic podem observar que la gramàtica esta més afectada que el vocabulari. Es important remarcar que degut a els seus dèficits verbals i tenint en conte que dintre del marc escolar, el gran vehiculitzador del aprenentatge es el llenguatge, els alumnes afectats de TEL tenen mes risc de tendrer fracàs escolar.
Manifestacions clíniques (II) en els subtipus Fonològic-Sintàctic:
Dificultats fonètiques-fonològiques: els trastorns fonològics poden comprometre el procés de adquisició del llenguatge per la creació de patrons atípics. Dels infants amb trastorns fonològics que adquireixen de forma diferent els procediments jeràrquicament ordenats i utilitzats per els infants sense problemes.
Els infants amb TEL vocalitzen amb menys freqüència, usant un inventari consonàntic més restringit , consistent
-Principalment en EDATS TEMPRANES les emissions verbals son oclusives sonores, nasals i que se comuniquen inicialment amb la forma sil·làbica directa (cv).
-Els infants sense dificultats fonològiques tenen inventaris fonètics molt més extensos i usen amb més facilitat i precocitat un rang més ampli d’estructures sil·làbiques .
- Els infants afectats per el TEL solen tindre menys habilitats fonètiques, persistents els processos de simplificació de la parla en estadis cronològics que ja no corresponen.
-ALS LOS 5 ANYS les emissions verbals mostren una pràctica vocal limitada, amb unes dislàlies múltiples que persevera’n. En este sentit, Leonard LB conclou que
Els infants amb TEL presentaran majors problemes per a produir determinats estructures gramaticals, quan tals produccions requereixen excessives demandes fonològiques, així com dificultats en realitzar representacions fonològiques adequades, es un aspecte condicionant en el deteriorament gramaticals. ( Menyuk P et al) va demostrar la correlació entre el percentatge dels errors fonològics dintre de la paraula i el percentatge d’ errors gramaticals que comenten els infants s afectats, demostrant que quan s’incrementa la complexitat sintàctica se sol produir un decrement de la precisió articulatòria. Dificultades gramaticals es considera que els infants presenten dificultats morfosintàctiques quan tenen dificultats per a integrar i aplicar, en
seves emissions verbals, els elements necessaris per a organitzar correctament les paraules i les frases.
Les paraules especialment difícil quan s’ha de fer us dels nexes gramaticals, les paraules funcionals amb poc pes lexical, la organització gramatical dels sintagmes, així com de concordança gramatical. Presenten una parla que freqüentment rep el nom de parla telegràfica, per la marcada omissió de morfemes gramaticals, nexes d’unió o de los marcadors de temps verbals. Resultant un llenguatge desorganitzat des de el punt de vista gramatical, amb alteracions en l’ordre de les paraules, absència de concordança, omissió de nexes, utilització inadequada de las flexions de temps o mode, en la utilització de articles i pronoms o establir relacions de gènere i nombre.
Amb els articles (Marchman V et al) en un dels seus treballs es demostra que la morfologia verbal esta relacionada amb la adquisició lèxica, ja que l’ús de dita morfologia depèn de que el tamany del lèxic verbal al cansí una massa crítica. Els infants amb TEL presenten una amplitud lexical limitada, por lo que podria explicar las dificultats de el desenvolupament o de la morfologia verbal. A un que els infants amb TEL presentin dificultats en alguna o totes les dimensiones del llenguatge, s’ ha demostrat que la poca adquisició de la morfologia pot ser un marcador fiable de TEL. Els problemes gramaticals que s’han descrit en aquest infants amb TEL afecten també la sintaxis . (Van der Lely (1994)), defensa que els infants amb TEL no presenten problemes per a establir correspondències entre rols temàtics i regles sintàctiques. Així , sempre que existeixen suficients indicadors semàntics i pragmàtics que ajuden a establir les correspondències, no tindran per què tindre problemes de comprensió. Els problemes comprensió sorgeixen quan els indicadors son insuficients.
Tabla 1: Criteris del DSM –IV-TR para el trastorno fonològics) Alteracions per a usar els sons de la parla apropiats per a l’edat i les característiques dialectals (errors en la produccions de sons, us ,representacions u organitzacions). Las dificultades en el llenguatge receptiu i expressiu que interfereixen significativament en el rendiment escolar, la ocupació laboral o la comunicació social.) Si presenta retràs mental, trastorno motor de la parla o deprivació ambiental, las dificultats lingüístiques superen les que habitualment estan associades als mateixos problemes .El TEL es defineixen amb les alteracions en el desenvolupament del llenguatge expressiu i/o receptiu en el context d’un desenvolupament normal en altres s aspectes: conscients d’ intel·ligència no verbal i capacitat d’autonomia, en una magnitud suficient per a interferir en les activitats de la vida quotidiana i/o aprenentatges escolars . En la definició de TEL no se dissocia, com ocorri en l’adult, entre un trastorno expressiu i un trastorn receptiu.
Els infants amb TEL mostren, un major o menor grau, problemes tant d’ expressió com de comprensió.
Tabla 2: Criteris diagnòstics del DSMIV- TR para el trastorno del llenguatge mixt receptiu-expressiu A) Les puntuacions obtingudes en una bateria estandarditzada per a la valoració del desenvolupament del llenguatge esta per sota de les valoracions de la capacitat intel·lectual no verbal. Els símptomes inclouen tant dificultats per a l’expressió del llenguatge amb dificultat de comprensió. B) Las dificultats en el llenguatge receptiu i expressiu que interfereixen significativament en el rendiment escolar, l’ocupació laboral o la comunicació social. C) No es compleixen criteris per a el trastorn generalitzat del desenvolupament. Si es presenta amb retràs mental, trastorn motor de la parla o deprivació ambiental, les dificultats lingüístiques superen les que habitualment estan associades a aquest problemes. En l’actualitat segueixen apareixent , no obstant,
BIBLIOGRAFIA
1.- Artigas, J El niño Incomprendido. Bcn: Amat 2009
2.- Rapin I, Allen DA. Developmental language disorders: nosologic considerations
3.- Sans, A. Porque me cuesta tanto aprender. Bcn: Edebe 2009
4.- Navarrete, J,J. Marcadores neurocognitivos en el trastorno especifico de lenguaje. Rev
neurol,2007; 44 (6): 326-333
5.- Rapin, I (96) Developmental language disorders: a clinical update. Journal of child Psycology
and psychiatry, 37,643-656
6.- Mendoza Lara, E. trastorno específico del lenguaje. Madrid: Pirámide. 2001
7.- Van Daal J, Verhoheven L,. Subtypes of sever speech amd language impairment:psychometric
evidence from 4 –year-old children in Netherlands. J Speech Lang Hear Res 2004 ;47:1411-23
8.- Fresneda M,D, et al. Trastorno especifico del lenguaje. Rev. Neurol. 2005;41 (Supl1)
S51-S56
9.- Muñoz-López, G. Alteraciones lingüísticas en el TEL. Rev neurol 2005;41 (supl 1): S57-S63)
10.-Miller CA et al. Speed of processing in children with specific language impairment. J
speech Lang Hear Res 2001; 44:416-33
11.- Carballo, G .del Trastorno fonológico al Tel. Manual de trastorno especifico de lenguaje.
Madrid: Pirámide 2009 3ª ed.
12.- Rescorla Y Ratner .Phonetic profiles of toodlers with especific expresive language impairment.
J speech Lang Hear Res 1990;33: 70-83
13 .-Vilardaga, T. Manifestaciones lingüísticas en el niño con TEL. Revista Clínica Molins, 2009
14.- Leonard LB . Facilitating linguistics skills in children with specific language impairment.
Appl Psycolinguist 1981;2 89-118
15.- Menyuk et al. A problema of language disorder: length versus estructure. J speech
Hear Res. 1992 ; 15:264-79
16.-.Restrepo MA, Gutierrez-Clellen .Article use in Spanish –speaking children with specific
language impairment. J Child Lang 2001;28:433-52
17.- Marchman V, Bates E. Continuy in lexical and morphological development: a test of
the critical mass hypothesis. J speech Hear Lang 1994;21:339-66
18.- Van Der Lely, HJK, Ullman MT Past Tense morphology in specifically language impaired
and normally developing children. Lang Cogn Proc 2001, 16:177-217
19.- Mendoza Lara, E. trastorno específico del lenguaje. Madrid: Pirámide. 2001; 4; 88-89
La 2ª parte de este trabajo, titulado EVOLUCIÓN CON INTERVENCIÓN
LOGOPÉDICA en SUBTIPO FONOLÓGICO SINTÁCTICO se editará en el
próximo número de la Revista (julio 2011).
establecimiento
No hay comentarios:
Publicar un comentario