Alçar la veu per difondre la logopèdia.

Vint-i-quatre hores després de celebrar el Dia Europeu de la Logopèdia, es van publicar nombrosos escrits que parlaven d’aquesta diada.

Van ser logopedes, mestres, pedagogs, psicòlegs i molts altres companys de professió, qui es van mobilitzar i van publicar opinions i reflexions a diversos diaris, revistes i també, a diferents blocs.

Fent una lectura d’algunes d’aquestes publicacions, vaig trobar una que hem va resultar interessant. Va ser la que va realitzar Cristina Vega.

Vega , és la Secretaria de la Associació de Logopedes d’Astúries i va publicar un escrit al diari La Nueva España, amb un article que portava com a títol “QUEREMOS ALZAR LA VOZ “.

En aquest escrit es parla del reconeixement insuficient que segueix tenint la logopèdia avui en dia, ja que gran part de la població segueix associant aquesta disciplina al fet d’ajudar a un nen/a a dir la “R”.

Sovint no es relaciona la logopèdia amb la psicologia, ni amb la neuropsicologia, ni amb els foniatres, ni amb els fisioterapeutes, però amb totes aquestes professions guarda una estreta relació, ja que en moltes ocasions una alteració en la parla, com pot ser la disfèmia, pot comportar un trastorn psicològic, per exemple, una no acceptació. També, el fet de patir una hemorràgia o bé un ictus, pot produir una alteració de la parla depenent del lloc on s’origini la lesió i per tant, l’actuació logopèdica és fonamental.

També, és bàsic el treball conjunt que s’ha de fer entre foniatre i logopeda per seguir la rehabilitació d’un pacient que ha sigut intervingut quirúrgicament com pot ser per exemple d’un pòlip.

Al mateix temps, el treball conjunt entre un fisioterapeuta i un logopeda també és imprescindible, ja que sovint, l’alteració postural que acompanya als problemes vocals funcionals forma part de la mateixa alteració funcional.




A continuació us adjunto la pàgina de la notícia.

http://www.lne.es/opinion/2012/03/05/queremos-alzar-voz/1209093.html





Núria Bach.