"Síndrome de l'accent estranger"

Els casos de “SAE” ja superen els 60 en els països anglosaxons, es tracta d’una malaltia catalogada com a “rara”, sorgeix dels danys col·laterals després d’una lesió cerebral greu en l’hemisferi esquerra, encarregat del llenguatge, encara que també s’han descrit quatre casos en l’hemisferi dret.

Les persones que ho pateixen, parlen la seva llengua com si es tractés d’un estranger que l’acaba d’aprendre, pot anar acompanyada de problemes emocionals, ja que es dóna de forma brusca i provoca que la persona perdi el sentiment de pertinença a la comunitat.

En els casos que s’han trobat, es tracta de persones monolingües que no tenen dèficits en el llenguatge ni expressiu ni comprensiu, ni distorsions fonètiques.

Després d’estudiar diferent casos, els investigadors de la universitat d’Oxford van afirmar que quan s’afectaven les àrees del cervell encarregades de les funcions lingüístiques provocaven alteració de les síl·labes, això provoca que els patrons de cada idioma canviïn i per tant s’assembli a un idioma diferent,  també relacionen el cerebel amb aquest síndrome.

Existeix una altre teoria que diu que és perquè la persona perd motricitat fina i no pot pronunciar els fonemes característics de la seva parla. Es suficient que hi hagi petites lesions corticals i subcorticals per produir-ho.

Respecte al tractament, es suggereix utilitzar les mateixes tècniques que en les afàsies, relacionades amb modificar la veu, el punt i mode d’articulació, les substitucions i variacions en la producció de consonants, tots relacionats amb l’accent de la parla.

Font:http://www.mancia.org/foro/articulos/71526-sindrome-acento-extranjero.html

Ana Pons Victori