Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





06 marzo 2012

6 de març, Dia Europeu de la Logopèdia

La rehabilitació logopèdica, a més de partir del resultat d’una exploració, d’establir un possible diagnòstic, i de dissenyar i implementar un tractament, implica una relació terapèutica única i una forma particular d’abordar la intervenció, adequada a cada pacient. Darrere de cada cas, hi ha una relació terapèutica pacient–logopeda, un camí conjunt de descoberta i de superació que es va construint sessió rere sessió.

A la FUB per celebrar el Dia Internacional de la Logopèdia hem organitzat la jornada "Logopèdia: el pacient té la paraula" en què els protagonistes seran els pacients i els seus logopedes.


                                          Font: arxiu FUB


Amb aquesta jornada es pretén posar cara i donar veu a diferents persones amb alteracions logopèdiques, així com conèixer el treball individualitzat que cada logopeda ha dut a terme amb el seu pacient.

Els que hi assistiu tindreu l'oportunitat d'escoltar en primera persona el testimoni de pacients amb diferents alteracions logopèdiques, de conèixer el treball realitzat en cada una de les alteracions i de compartir l’experiència clínica i vivencial amb altres logopedes.

Podreu trobar més informació al web de la FUB

Departament de Logopèdia FUB

04 marzo 2012

Logopeda i dany cerebral

“El logopeda es fundamental para las personas con daño cerebral, porque interviene en alteraciones de habla, lenguaje, voz, deglución...”.

El capítol del llibre que us presento parla sobre la lesió cerebral. La més freqüent és de tipus traumàtica i predomina l’anomenat traumatisme craneoencefàlic (TCE). Més del 80% dels afectats és a causa d’accidents de trànsit de joves entre els 15 i els 30 anys. No obstant, hi ha altres causes que comporten una lesió cerebral de tipus TCE.
Aquesta lesió comporta moltes conseqüències i, tot i que algunes acostumin a coincidir s’ha de tractar cada pacient com a únic amb els seus propis símptomes.
La rehabilitació s’ha de dur a terme en centres que hi existeixin diversos professionals per tal d’aconseguir la recuperació global d’aquell pacient. Per la qual cosa és de gran importància que hi hagi un treball multidisciplinàri com per exemple un control mèdic, rehabilitació física, logopèdia, rehabilitació neuropiscològica, intervenció amb la família, etc.
El logopeda intervindrà amb aquests pacients quan puguin presentar alguna de les següents patologies: afàsia, disàrtria, disfàgia, problemes de lectoescriptura, alteracions de la veu, paràlisis facials, etc. L’avaluació que haurà de realitzar aquest professional es divideix en varis apartats: anamnesi, llenguatge, praxis, respiració i parla/veu.
Per tal d’aconseguir la màxima recuperació és necessari fer una avaluació contínua.

Aquesta informació està extreta d’un llibre titulat: Los logopedas hablan. Si els interessa el tema trobaran la informació ampliada més concretament a partir de la pàgina 25. A més, s’hi troben dos casos amb la seva corresponent intervenció logopeda. 


Anna Maria Zurita

Dislàlia Fonològica. Per a corregir-la es treballa amb els nens des de l'àmbit del joc

Aquest article tracta sobre la dislàlia fonològica i la importància de solucionar-la de manera entretinguda, agradable i motivadora per als nens.
Generalment, els infants amb 5 anys d’edat o més ja han adquirit els sons del llenguatge oral i saben articular-los tant de manera aïllada com formant part d’una paraula o frase, però hi ha un petit grup de nens que com diu la Yolanda Solís Fuego (logopeda), tenen una enorme dificultat a l’hora de pronunciar alguns sons com poden ser la “s” i la “z” dins de les paraules, ja que tenen un gran problema de discriminació auditiva. De forma individual són capaços de repetir cada so sense problemes.

Les dislàlies són molt evidents a partir d’una certa edat, ja que les persones del voltant s’adonen de que “este niño pronuncia mal”. És essencial un diagnòstic precoç per evitar complicacions i que permeti al logopeda treballar amb el nen de forma lúdica a partir una sèrie d’exercicis. Un d’aquests consisteix en “hacer un dibujo diferente para cada uno de los fonemas con los que el niño tiene problemas” i a partir d’aquí, el nen haurà de realitzar exercicis bucofonatòris per canviar la posició dels ressonadors amb cada so i treballar-ho dia a dia. També, es fan exercicis de discriminació auditiva on el professional “ debe pronunciar los distintos sonidos tapándose la boca con un papel” i el nen haurà de realitzar diferents accions en funció del so. La lectoescriptura també es treballa en nens amb dislàlies fonològiques.

Font: Revista Hola, Enllaç

Laura Zaragoza

01 marzo 2012

L’aprenentatge de la lectoescriptura en els nens sords

L’article que presento ens explica el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura que realitza un nen amb deficiència auditiva. 
El procés d’aprenentatge es basa en un reconeixement de paraules i, a la vegada, amb una comprensió textual, per tant, són dos processos que van lligats i si un d’ells no s’ha adquirit, l’altre tampoc.


Respecte el procés de reconeixement de les paraules, els nens amb sordesa, també desenvolupen una consciència fonològica, ja que les representacions fonològiques no només son d’origen auditiu, sinó que també visual.

Aquest procés va acompanyat de la paraula complementaria, la qual els ajuda a comprendre aquells fonemes que no captava abans per la seva semblança sonora.
En canvi, el que fa la comprensió textual, es la capacitat d’extreure les idees i establir-ne connexions amb els seus coneixements previs.
El que l’article explica és que el problema està en el context i la persona que interactua amb ell, per tant, per solucionar-ho s’ha establert un llenguatge de signa, aplicat des de edats inicials, per poder comprendre el text que tenen davant.
En conclusió, aquest aprenentatge, sigui a un nen oient com un nen amb sordesa, es similar, ja que requereix treball, esforç, és complex i llarg.
Ana Mª López.

29 febrero 2012

L’autisme comença a desenvolupar-se als 6 mesos

Es va realitzar un estudi a 92 nens de 6 mesos d’edat, els quals havien de tenir algun germà que presentés autisme. 
El 30% dels casos analitzats segons aquest estudi desenvoluparia la malaltia,  ja que es van percebre algunes irregularitats en l’organització i quantitat de substància blanca, és a dir, les vies que connectaven les regions cerebrals d’ambdós hemisferis estaven afectades i diferien de les dels altres nens que no patien autisme.

Feixos de substància blanca  en nens
amb risc de patir autisme.

Font: © Jason Wolff

La investigació posava de manifest que 12 feixos de fibres de substància blanca es veien alterats. En Jason Wolff, assegurava que “el autismo afecta a todo el cerebro, no a una región en particular”.

Aquesta evidència de que l’autisme es pugui detectar de manera precoç, fa que neurològicament i logopedicament es pugui intervenir abans en l’alteració per tal d'ajudar a l’individu i garantir-li una millor adaptació social, ja que si es comença a estimular el cervell correctament, gràcies a la rehabilitació i tractament, el creixement i desenvolupament del nen serà el desitjable i es reduirà notablement la gravetat de la malaltia.

Aquest estudi va ser realitzat per un grup d’experts de University of North Carolina(EEUU) i publicat a American Journal Psychiatry.


Font: Tardón L: El autismo comienza a desarrollarse a los 6 meses. Diari El Mundo. Edició digital [accés el dia 20 de febrer de 2012]. URL Disponible

Maria Cueva.

22 febrero 2012

25 paraules que un nen ha de saber als 2 anys.


La comunicació és un fenomen social que comença amb el llenguatge no verbal. L’adquisició i el desenvolupament del llenguatge es divideix en diferents etapes.
Als 2 anys, ja són capaços de produir o imitar frases de 5 o 6 elements, emetre enunciats incomplets i utilitzar paraules de diferents categories gramaticals, especialment aquelles que soles aporten un significat (noms, verbs, adverbis, etc).

L’article següent parla de la semàntica en aquesta edat i afirma que han de saber produir 50 paraules com a mínim, 25 de les quals haurien de ser les esmentades per l’autor a la llista.
En l’estudi realitzat, es va observar que els nens que en aquesta edat no produïen les 50 paraules tenien més probabilitats de tenir dificultats en l’adquisició del llenguatge fins a edats més avançades o patir problemes de desenvolupament físic o cognitiu.

Aquí us deixo l'enllaç a l'article.


Neus N.

20 febrero 2012

Dislèxia i TDHA


La dislèxia i el TDHA són trastorns que sovint coincideixen en una mateixa persona, però no necessàriament. Davant d’aquests trastorns ens trobem amb diferents aspectes que cal tenir en compte. Un primer aspecte, seria la necessitat de comprendre i acceptar que les persones que són dislèctiques o presenten TDHA no poden decidir prescindir-ne. Els afectats tenen unes dificultats en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i unes dificultats en la capacitat d’atenció, que els farà més difícil la seva vida acadèmica. No per això els hem d’etiquetar i jutjar com alumnes dolents, sinó que hem de donar-los l’ajuda i el recolzament necessari per a què puguin avançar en els seus estudis. Segurament caldrà un esforç per part de tots.




És important diagnosticar la dislèxia en els primers anys d’escolaritat, ja als sis anys podem diagnosticar-la i així evitar la somatització del problema i l’ aparició de trastorns emocionals associats. Encara que la dislèxia és crònica, el seu tractament precoç i l’ensenyament d’estratègies d’aprenentatge poden ajudar a superar les dificultats que pot tenir l’infant.



El TDHA sempre presenta una dificultat en la capacitat d’atenció, però pot anar acompanyat d’hiperactivitat i impulsivitat o no. Les conductes que presenta la persona amb TDHA són conductes habituals, però el que fa esdevenir el seu comportament un trastorn és la seva freqüència excessiva (moviment, precipitació, parlar, cometre errors).


Aquest enllaç us donarà accés a un vídeo en què es parla de la dislèxia i el TDHA des de l'experiència d'uns joves. Les professionals  ens expliquen també les característiques d'aquests trastorns. A més,  ens descriuen  com afecten els infants en el seu procés d'aprenentatge i en la creació del seu autoconcepte.


Montse F.


09 enero 2012

Revista de Investigación en Logopedia





La Logopèdia, com sabeu,  abasta diferents àmbits d'intervenció (social, sanitari, educatiu) i conjuga coneixements de disciplines diverses com la neurologia, la física acústica, l'anatomia, la pedagogia, la psicologia, la lingüística...

Per arribar a ser bons professionals,  és important estar al dia de les noves descobertes i anar actualitzant els nostres coneixements. És per això que sempre és una bona notícia l'aparició de revistes científiques que recullin i facin difusió de les investigacions més actuals en l'ampli camp de la investigació logopèdica.

La Revista de Investigación en Logopedia /Journal of research in Speech and language therapy va néixer l'any passat, fruit de l'esforç d'un equip de professionals de la Universidad de Castilla la Mancha en col·laboració amb el Col·legi de Logopedes d'aquesta comunitat.

Actualment podeu consultar el dos primers números en línia a: Revista de Investigación en Logopedia

Hi trobareu articles científics ben interessants, com una actualització en Aspectes d'adquisició del llenguatge per S. López-Ornat (Vol.1, núm.1) o la Intervenció logopèdica en bilingües de  E. Ramos i A. Ardila (Vol 1, núm.2),  entre d'altres.

Així que ja ho sabeu... Aquest 2012 no tenim excusa per no posar-nos AL DIA!

Bon any a tothom

Montse Torrents

14 noviembre 2011

Dislèxia a TV3

Ja hem parlat en altres ocasions de la dislèxia, aquest trastorn en què es veuen alterades les habilitats de consciència fonològica, de memòria i processament verbal, i que provoca en les persones dislèctiques dificultats sobretot a l'hora de decodificar allò que llegeixen i  a fer una correcta associació fonema-grafema quan escriuen. Això fa que a les persones dislèctiques, malgrat tenir bones habilitats intel·lectuals,  els costi més temps comprendre allò que estan llegint i que els sigui molt difícil escriure sense faltes d'ortografia.

Anys enrere, a les escoles, els nens dislèctics eren tractats com a alumnes que s'esforçaven poc o que no eren prou intel·ligents. Afortunadament, avui dia aquest concepte ha canviat  i els logopedes hi hem tingut molt a veure.

Parlàvem a l'entrada anterior del Protocol de detecció i actuació en la dislèxia que el Col·legi de Logopedes de Catalunya ha el·laborat per al Departament d'Educació. Doncs bé, aquest protocol ja està disponible per a tots aquells que el vulgueu consultar al web del CLC


El passat dimarts 8 de novembre, al programa "Els matins" de TV3,  la degana del CLC, Anna Civit, acompanyada de la presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia, Neus Buisán, i de la mare d'un nen dislèctic  van parlar del protocol i del trastorn de la dislèxia en general. 

En un breu reportatge inicial podreu veure un fragment d'una sessió d'intervenció logopèdica i ...sorpresa!: la logopeda que hi surt, la Meritxell Riu, va estudiar Logopèdia aquí a la FUB, així que ens hem posat molt contents quan l'hem vist en acció.

Us deixem l'enllaç on podreu veure el vídeo:

http://www.tv3.cat/videos/3793650/Tractar-la-dislexia

Montse Torrents

20 octubre 2011

PRODISCAT Protocol de detecció de la dislexia




El passat dimecres 5 d'octubre alguns membres de la FUB vam poder assistir a l'acte en què el Col·legi de Logopedes de Catalunya va presentar els Protocols de Detecció de la Dislèxia.

Aquests protocols, elaborats per Mireia Sala i Ma Carme Martín, estan adreçats a l'àmbit educatiu i el seu objectiu principal és oferir una sèrie d'indicadors que ajudin el col·lectiu de mestres a detectar  un posible trastorn de dislèxia entre el seu alumnat.

Els protocols s'adequen a les diferents etapes d'escolarització, i ofereixen orientacions sobre què és la dislèxia, quines dificultats comporta, què es pot fer des de l'escola, en quines assignatures pot ser més adequat treballar certs aspectes, etc.

A més,  inclouen una guia que implica també l'entorn familiar, amb consells perquè els pares sàpiguen com actuar a casa i reforçar, així,  la feina feta des de l'escola.

Ben aviat podreu ampliar la informació d'aquests protocols al web del Col·legi de Logopedes, però hem volgut deixar constància d'aquest treball, ja que pensem que pot constituir una eina molt útil per al professorat a l'hora de  diferenciar el trastorn dislèctic d'altres possibles alteracions del llenguatge i, d'aquesta manera, poder actuar en coordinació amb el logopeda, amb l'objectiu comú d'oferir estratègies i  eines a l'alumnat que afavorireixin el seu aprenentatge.

Montse Torrents

19 mayo 2011

Sords profunds, però hi sentim i parlem

(c) Marta capdevila


"Aquest conte explica la meva experiència personal com a mare d'un nen sord. Els llocs i les persones citades existeixen..."

Amb aquestes paraules, Marta Capdevila defineix el seu llibre "Sords profuns, però hi sentim i parlem". El va escriure quan va néixer el 3r dels seus 4 fills i explica l'experiència que ha comportat per a la família tenir un fill amb sordesa profunda.
                                                
L'autora, també sorda profunda, se sorprèn de com, a diferència d'ella que fa lectura labial, el seu fill, correctament protetitzat i amb atenció logopèdica primerenca, aprèn a parlar i a comunicar-se dia a dia amb molts bons resultats.

El llibre pot aconseguir-se en línia i constitueix una bona difusió popular sobre què implica tenir un fill amb sordesa, quins passos cal seguir, en quines associacions es pot trobar suport...

Podeu baixar-vos-el aquí
I si voleu conèixer més sobre l'autora, a Cavall Fort li fan una entrevista.

Montse

18 mayo 2011

COMUNICADOR CPA PER A IPOD I IPHONE

Tecnologia d’última hora per ac ajuts al llenguatge: un comunicador personal adaptable. Un nou programa de pictogrames per a iphone i ipod està en mà de tothom qui ho necessiti de manera totalment gratuïta.

El grup Arassaciana juntament  amb Rubén Velasco han elaborat un nou programa amb el qual totes aquelles persones amb problemes greus de comunicació (autisme, trastorns neurològics, discapacitats motores, afàsies...) tindran una eina més que els pot facilitar la comunicació. El programa és útil  per a totes aquelles persones que necessitin, en el seu dia a dia,  un sistema de comunicació alternatiu, ja sigui amb pictogrames o locucions.



Aquest programa incorpora un catàleg inicial d’uns 600 pictogrames que permeten una comunicació funcional bàsica a qualsevol usuari. La seva eficàcia ja ha estat provada en una versió per a Pocket PC.  És la primera aplicació per al Ipod/Iphone ratuïta per a aquesta plataforma. Aquesta iniciativa i esforç ha de ser conegut ja que és un programa molt interessant, eficaç i pràctic.




Moltes persones que ja l’han utilitzat diuen que és molt agradable i molt senzill, això ajuda molt per a la quotidianitat; és una eina que pot tenir una gran utilitat per a un nou futur en el món de les noves tecnologies aplicades a la Comunicació Alternativa (CA).


http://blogdelosmaestrosdeaudicionylenguaje.blogspot.com/2011/05/comunicador-cpa-para-ipodiphone-y-con.html



Publicació d’Eugenia Romero
Palma de Mallorca, Balears, Espanya
Mestra d’audició i llenguatge en el CEIP Camilo José Cela

Aida G.

Diez cosas que todo niño con autismo quisiera que supieras

  (c) http://www.google.es/imgres?imgurl=http://img.xatakaciencia.com/2010/01/autismo.jpg
                                  

El día a día del niño autista no resulta nada fácil, ni para los que están a su alrededor ni para él, ya que, aunque todo parezca que esté bien, su actitud, su comportamiento no deja de sorprendernos.

Este artículo habla de cuatro puntos básicos que clasifican una serie de características que pueden definir, aproximadamente,  como es su conducta:

- Dificultades con el procesamiento sensorial
- Retrasos y dificultades de habla y lenguaje
- Problemas con la interacción social
- Aspectos de autoestima


En relación estos atributos conductuales, cabe destacar como Ellen Notbohm , autora del libro del mismo titulo,  los desarrolla a partir de los sentimientos de un autista, como si fuera él, el que te aconsejara como debe ser tratado, perspectiva que considero original e importante a tener en cuenta cuando hay que establecer relación con niños con este síndrome.

Comenta el hecho de que, “ante todo, es un niño”, no hay que definir a nadie por sus características, ni delimitarlo por ese hecho, ya que si no depositas su confianza en él, ¿Quién lo hará?

Hay una alteración en las percepciones sensoriales, el oído, el olfato, el gusto, la vista y el tacto pueden estar muy desarrollados; esta cuestión puede resultar muy incómoda y crear una agresividad en el niño, cuando realmente solo intentan defenderse de todos esos estímulos.

Tienen problemas para captar el lenguaje receptivo, expresivo y el vocabulario. Cuando no obedecen a ordenes probablemente no hayan comprendido nada, y es recomendable acercarnos a él para explicarle, con palabras menos complejas, las instrucciones o recomendaciones.

Otro de los factores a tener en cuenta en el ámbito del lenguaje, es la dificultad que tienen para entender las ironías, ya que descifran el mensaje literalmente.

Siguiendo con el lenguaje, también un escaso vocabulario les dificulta una correcta comunicación lo cual implica estar atentos al lenguaje no verbal con el que intentan expresarse. En cambio, les cuesta interpretar las expresiones faciales, emociones… de los demás, y es necesario enseñarles a actuar ante algunas situaciones.

Utilizan la ecolalia, para compensar sus dificultades con el vocabulario, ya qué conocen los turnos de palabra y saben que los demás esperan una reacción suya cuando le hablan.


Una planificación del día puede ayudar mucho ya que tienen dificultades para memorizar lo que han de hacer. Primeramente, cuando no esté desarrollada la lectura, podrían servir los dibujos. Poco a poco se irán introduciendo las palabras.

Se les presentan grandes obstáculos a la hora de relacionarse con los demás, quizás la solución esté en que los demás se acerquen a ellos. En relación al juego, comprenden mejor aquellos que tienen un principio y un final.

Por último, hace referencia a la familia, comenta lo angustioso que puede ser para el niño que le recuerden constantemente lo que no puede hacer.

A pesar de todas estas características comunes, hay que destacar que no hay dos niños autistas iguales, y que debemos aprender a respetar i valorar su propia idiosincrasia.
Su futuro está en manos de aquellos qué están a su alrededor y no hay que infravalorarlos, pueden ser capaces de mucho más de lo qué te imaginas. Y como consejo básico propone la paciencia y contemplar el autismo como una cualidad ya que como cita en el artículo:

“¿Te has dado cuenta de que nunca miento, de que no hago trampa en los juegos, de que no cuento chismes de mis compañeros y no juzgo a los demás?”


Sandra A.

Fuente: Ellen Notbohm, autora del libro Ten Things Every Child with Autism wishes you knew.

17 mayo 2011

La conciencia fonémica de la adquisición del lenguaje escrito

S. Defior i F. Serrano ens parlen, en un recent article de la Revista de Logopèdia, de  la importància d'un bon desenvolupament en les habilitats de la consciencia fonològica (CF) en els infants, és a dir, que sàpiguen diferenciar  els sons distintius de la parla, aquells que fan que canvï  el significat, com per exemple: /m/-/g/ en "maleta- galeta".
Aquesta bona habilitat de discriminació  repercuteix en bona manera en l'adquisició i el desenvolupament de la lectura i escriptura.


                                                          (C) http://clic.xtec.cat/gifs/concfono.gif

Les autores ens parlen sobre el desenvolupament evolutiu en infants amb un desenvolupament normal i infants amb dislèxia. Es centren en com afronten el moment d’aprenentatge de la lectura i també de l’escriptura i expliquen com s'dentifiquen diferents nivells en les habilitats de la CF relacionats amb l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Moltes vegades, en els infants que tenen dislèxia, es posa més èmfasi en la velocitat d’execució que en la precisió, i es provoca, d'aquesta manera, un aprenentatge no del tot adequat.

A l’última part de l’article, les autores ens  parlen sobre conscienciació fonològica en els punts d’avaluació i també d’intervenció per al desenvolupament de les habilitats fonològiques.

Font: Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología.2011; 31 :2-13 - vol.31 núm 01
http://www.elsevier.es/es/revistas/revista-logopedia-foniatria-audiologia-309/la-conciencia-fonemica-aliada-adquisicion-lenguaje-escrito-90001863-originales-2011



Xènia Bortoló

¿PROBLEMAS DE LENGUAJE EN NIÑOS ADOPTADOS?

 Aunque comporte tiempo de espera y en algunos casos no sea posible, muchas parejas ven en la adopción una oportunidad para poder ser padres.

El articulo de M. Sala:  “Problemas de lenguaje en niños adoptados” se centra básicamente en la problemática lingüística que surge cuando las adopciones son de niños que han vivido en países de habla no castellana.

Normalmente el lenguaje cotidiano se suele adquirir rápidamente si el niño tiene una edad temprana llegando a tener casi la misma fluencia que un niño nativo.

El problema comienza cuando se ha de hacer un uso a nivel cognoscitivo.” Esta lengua cognoscitiva sirve para el razonamiento y es fundamental para el aprendizaje académico”.

Por esta razón los problemas no se manifiestan hasta primaria ya que en ciclos anteriores como educación infantil el uso del lenguaje no es el mismo.

El apoyo logopédico es fundamental en estos casos ya que “el logopeda puede localizar una función preventiva evitando el surgimiento o empeoramiento del lenguaje oral o escrito”.

Unos de los factores importantes en la intervención logopédica es intervenir en una edad temprana.

Los objetivos que nos fijamos siempre han de ir de acuerdo con las capacidades del paciente pero por lo general son:

-“Fortalecer el lenguaje como herramienta de pensamiento
- Potenciar la capacidad metalingüística
- Crear medios metodológicos con estrategias compensatorias”

En conclusión la escolarización de niños adoptados puede ser difícil debido a las dificultades lingüísticas que comporta un cambio tan grande, pero es imprescindible el apoyo de las familias y maestros tanto en aspectos lingüísticos como en psicológicos, evitando así la sensación de fracaso.

Fuentes:

Imagen: http://1.bp.blogspot.com/_RRiwpN7e7fI/TBzyi2d_KuI/AAAAAAAAAWk/hbZVy6yZKbo/s1600/adopci%C3%B3n.jpg

Artículo : Sala M.Problemas de lenguaje en niños adoptados.Cuadernos de Pedagogía.2011;(412):66-68



Karla P