Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





Mostrando entradas con la etiqueta deglució atípica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta deglució atípica. Mostrar todas las entradas

10 mayo 2012

La deglució atípica

La deglució atípica es basa en la mala postura i un ús inadequat de la llengua durant la deglució. Hi ha una pressió anterior o lateral de la llengua amb els arcs dentaris. La posició de la llengua es anterior, és a dir, es posa entre els incisius o toca la cara posterior quan acaba la fase de masticació i realitza una pressió contra els dents durant la fase de la deglució.

Dins de les característiques més concretes de la deglució atípica podem  distingir entre les  anatòmico-funcionals i de la deglució.

Les peculiaritats de la part anatòmico-funcional poden ser manca de segellat labial, llavis hipotònics, respiració bucal, llengua hipotònica amb mala col·locació (avançada o interdental) i maloclusions dentals i maxil·lars.

I quant a les característiques de la deglució podem trobar la malaptesa en la realització de moviments de la deglució de davant cap enrere, la masticació es produeix a la zona anterior de la boca en lloc de realitzar-la amb els molars (moviment semblant al de la succió), còdol alimentari armant contra els incisius, apareixen restes de menjar i saliva als llavis (pel segellat labial), moviments compensatoris de cap i coll, i finalment és freqüent trobar paladar ogival estret que dificulta la ubicació de la llengua correctament.  


Alguns dels consells que donen els especialistes són:

-          Estar durant el dia amb la boca tancada.
-          No estar durant el dia amb la llengua entre les dents.
-          Mastegar amb els molars i amb la boca tancada.
-          Deglutir mastegant, triturant i fent el bol alimentici.
-          No moure el cap a l’hora de deglutir i no contraure els músculs del voltant de la boca.

Els signes d’alerta són bastants. Els principals són: el nen respira per la boca i sempre té la boca oberta, té el llavi superior curt i es deixen veure les dents, fa ulleres i està pàl·lid, les dents superiors es recolzen sobre el llavi inferior, quan empassa contrau els llavis i la barbeta, i finalment pronuncia malament alguns fonemes, com la /s/.

Aquí us deixo un vídeo que parla sobre la deglució atípica envers la deglució normal. 



Madiha Yousaf 

15 mayo 2011

Reeducación de la deglución atípica

Para empezar hablaré sobre la deglución, que consiste en el paso de los alimentos desde la boca al estómago como consecuencia de movimientos musculares de la faringe, del esófago y del cardias.

En la deglución la lengua es el músculo propulsor del alimento.

Es una función que debe realizarse de forma mecánica y ordenada. Para que sea eficiente es necesario que exista un equilibrio en las características orofaciales del individuo.
Algunas de las causas de la deglución atípica són:
-      Deficiencia mental
-       Disartrias
-       Disglosias
-       Malos hábitos: succión digital, respiración oral, abuso del uso del biberón y chupete y retraso en la toma de alimentos duros, entre otros.


Terapia miofuncional

Consiste en la aplicación de un conjunto de procedimientos y técnicas para reeducar patrones musculares inadecuados y establecer nuevos comportamientos eliminando, si los hubiera, malos hábitos.
La terapia miofuncional aplicada a un niño con duglución atípica se basará en ejercicios a nivel de:
-       Musculatura
-       Deglución
-       Respiración
-       Postura


Yo hablaré sobre los ejercicios de musculatura.

Praxias linguales: En niños con deglución atípica y respiración oral nos encontramos con una lengua hipotónica mal situada en la cavidad bucal, por lo que se deberá trabajar la musculatura lingual recuperando la lengua hacia atrás y aumentando el tono lingual.

Con alimento:
-       “Colocar una miga de pan en medio de la lengua y apretar contra el paladar ritmicamente”


Movilidad:
-       “Barrer los labios por fuera con la puntita de la lengua lentamente”
-       “Mover la lengua de una comisura de los labios hasta la otra”
-       “Barrer el paladar de delante hacia atrás”

Con gomitas:

-     “Introducir la punta de la lengua en una gomita de ortodoncia y retraerla con la boca abierta sin que toque los dientes ni los labios y sin levantarla”



Praxias labiales: labios hipotónicos y ausencia de sellado labial.

De tono:
-       “Colocar un lápiz sobre el labio superior a modo de bigote”
-       “Con los labios juntos proyectarlos hacia la nariz”
-       “Inflar mejillas y realizar buches de aire de izquierda a derecha y en círculo”

Con depresor:
-       “Colocar el depresor entre los dientes e intentar cerrar la boca”
-       “Presionar el depresor contra los labios mientras se hacen morritos”

Movilidad:
-       “Cubrir el labio superior con el labio inferior”
-       “Realizar movimientos circulares con los labios”



Estos y muchos más ejercicios los encontraréis en el libro de Mª Eugenia Peralta Garcerá “Reducación de la deglución atípica funcional en niños con respiración oral”.  

Lidia A.