Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





Mostrando entradas con la etiqueta alzheimer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta alzheimer. Mostrar todas las entradas

26 marzo 2012

"Las voces de la memoria"


“Las voces de la memoria” és un documental emès per “La 2” de TVE el 25 de setembre del 2011.
Aquest documental està dirigit per Dani Fabra, Vicent Peris i Alex Badia. En ell ens parlen d’un cor que ha format l’associació de famílies d’Alzheimer de València (AFAV). Aquest cor està dirigit per Ana Belén Ruiz i Salvador Fito, que és músic-terapeuta, i el formen 30 malalts d’Alzehimer.

El documental ens mostra els tallers que realitza aquest cor i també ens apropen un mica a com és la vida d’alguns dels seus components.  Com per exemple de l’Encarna Rodrigo de 70 anys, mestre d’educació infantil o l’Antonio Olivo, de 59 anys, cap d’helicòpters de la policia nacional.

Pel que fa a l’Antonio, ell és conscient de que té Alzheimer i sap que el que li falla és la memòria de curt terme, mentre que la de llarg terme li funciona correctament. La seva dona li fa de cuidadora, que és la Marta Guerrero que al documental surt explicant la seva experiència amb el seu marit a una de les reunions que fan els familiars de l’associació.



Respecte la música, el músic-terapeuta ens explica que com és un llenguatge no verbal, quan treballen cançons primer treballen l’harmonia i la melodia i després ja afegeixen la lletra. Encara que pot ser no sempre diguin tota la lletra, si que la taral·legen.

També ens ensenyen molts moments del centre de dia. Com viuen el seu primer concert i com va ser el concert que van fer al Palau de la Música de València.

Després de mirar aquest documental, podem veure com hi ha persones que lluiten contra la seva malaltia dia a dia i que hi ha persones disposades a ajudar-les, fent que sigui el més fàcil possible. Però no només això, sinó també com la música els ajuda a riure, passar grans moments i sobretot a treballar la memòria.
Al següent enllaç podreu veure el documental complet:

Miriam Gálvez.


14 mayo 2011

Logopèdia i Alzheimer: Federación de Asociaciones de Familiares de Enfermos de Alzheimer y otras Demencias de la Comunidad de Madrid


La malaltia de l’Alzheimer és incurable, degenerativa i terminal, és considerada la demència més comuna actualment. En general, es diagnostica en persones majors de 65 anys, tot i que s’han trobat casos d’aparició precoç,  però són molt poc freqüents.

Cada cas és un món, no obstant això, hi ha símptomes força comuns. En els seus inicis és molt difícil de detectar-la, ja que els primers símptomes es poden confondre amb simples efectes de l’edat o causa de l’estrès. El símptoma més comú, i el que normalment fa detectar la malaltia, és la pèrdua de memòria, sobretot en aspectes apresos recentment.

Seguidament, a mesura que va avançant la malaltia apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat, l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat, entre d’altres.

Hi ha molts centres on es tracta l’Alzheimer des del punt de vista de millorar l’estat de vida dels afectats i sobretot de donar ajudes als familiars per afrontar i saber actuar davant d’aquesta situació.

"La Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències de la Comunitat de Madrid és una Organització No Lucrativa fundada l’any 1.999 i que compta amb una llarga trajectòria professional, sent òrgan representatiu de les Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències de la Comunitat de Madrid que en formen part.  A més a més, col·labora i coopera de forma activa amb diversos organismes, tant públics com privats, que treballen en l’àmbit sociosanitari de l’Alzheimer i altres demències; realitza una crítica constructiva de les accions que desafavoreixen una atenció i assistència adequades i òptimes dirigides al malalt i la seva família."

Aquesta federació ofereix tot un llistat de serveis entre els quals hi trobem l’atenció logopèdica, on s’hi realitzen tallers que consisteixen en una avaluació i intervenció individualitzada de les àrees del llenguatge afectades perquè el pacient pugui mantenir aquestes funcions del llenguatge i la comunicació, duent a terme una rehabilitació i una prevenció dins del que sigui possible.

Dins de cada sessió logopèdica s’avalua i s’intervé utilitzant treballs de repeticions, comprensió auditiva i lectora,  expressió oral i escrita, càlcul, automatismes, pràxies orals, linguals i facials, tècniques respiratòries i per últim treballs no verbals.

Aquesta atenció logopèdica és du a terme tenint en compte els següent objectius:

-          Avaluació dels punts esmentats anteriorment amb la intenció de realitzar una intervenció individualitzada correcta.

-          Manteniment o millora del pacient en les habilitats comunicatives, la comprensió oral, la comprensió escrita, l’articulació, la respiració, l’expressió oral i escrita i el càlcul.


-          Millorar la independència i la qualitat de vida del pacient.


Per a més informació sobre els seus serveis podeu consultar la seva pàgina web: http://www.fafal.org/


A. Garriga

28 abril 2011

INTEL•LIGÈNCIA A TOTA PASTILLA

Reportatge de Luís Miguel Ariza.
Revista "MUY INTERESANTE", Abril 2011

“Recents troballes inviten a imaginar un futur en què els psicofàrmacs milloraran notablement les nostres habilitats mentals.”

¿Com canviaria la nostra vida si amb una simple injecció al cervell augmentéssim mil vegades la nostra memòria visual?
Podríem recordar-nos de cares, matricules de cotxe, dates, noms... durant mesos, se’ns quedarien gravats a la ment textos només llegint-los una vegada!!
Seria possible?
Potser d’aquí uns anys, sí.

Zafaruddin Khan, neurocientífic hindú de la Universidad de Málaga, ha trobat  el mètode per a què això sigui possible. Evidentment està en plena recerca, per això les proves encara no s’han administrat a humans.
Aquest mètode es basa en una injecció estereotàctica –procediment utilitzat comunment per alguns cirurgians del cervell- d'un còctel especial que fa que s’incrementi la segregació de la proteïna RGS14 (ajudant de la memòria fotogràfica) en les neurones del còrtex visual, intervenció que modifica l’activitat de l’àrea anomenada V2 (part de l àrea visual).

Actualment existeixen alguns fàrmacs en desenvolupament en contra de l’Alzheimer:
- Antihistamines: alerta, atenció i cognició.
- Ampakines: memòria a llarg termini (MLLT).
- Inhibidors de la fosfodiesterasa: memòria a llarg termini (MLLT).
- Activadors del receptor nicotínic de l’acetilcolina: atenció, memòria i altres facetes cognitives.
- HT-0712: memòria a curt termini (MCT).

Aquests fàrmacs podrien ser utilitzats en persones sanes per enfortir la ment si es demostra la seva eficàcia i seguretat.
Khan diu que “el 80% de la informació arriba al nostre cervell mitjançant la via visual, però hi ha altres rutes sensorials: l’oïda, el tacte, l’olfacte...Pensem que la RGS14 podria modelar i augmentar tot els tipus de memòria existents”.
Alguns experiments amb animals genèticament alterats suggereixen que aquesta proteïna alenteix l’aparició de malalties com l’Alzheimer, el Parkinson, l’esquizofrènia...
La dicotomia radica en una base ètica:
“S'hauria de permetre també l’administració d'aquests compostos a persones sanes?
Ens convertiríem en una societat amb individus més creatius i intel·ligents (ambdues relacionades amb la memòria) però, ens convindria recordar tot tipus d’esdeveniments?”
La lectura  d'aquest reportatge m’ha fet relacionar-lo amb un altre d’un altre tema:

Fa un segle, Santiago Ramón y Cajal va assenyalar que les neurones poden canviar les seves connexions entre su, i convé entrenar-les.

Si modelem l’òrgan de pensar amb l’experiència, fins a quin punt és possible millorar-lo?

Podríem fer quelcom per a que l’Alzheimer i el Parkinson no succioni la nostra ment quan siguem grans o almenys per retardar la seva aparició? 

Vegem algunes propostes per exercitar la nostra matèria grisa:
- Llegir. Es tracta de llegir llibres, revistes amb històries que estimulin la nostra curiositat i imaginació.
- Fer càlcul mental, deixar de banda la calculadora.
- Aprendre un altre idioma o a tocar un instrument.
- Fer exercici físic (de forma moderada i contínua).

Personalment, opino que el mètode de la injecció no acaba d’estar malament (per a persones sanes), però si aquest tipus de malalties neurodegeneratives es poden remeiar o evitar amb altre tipus de propostes... fem-les!

Podeu mirar aquest link de la FAE.


Noemí Marruecos.