Hipoteràpia: El cavall l’amic més sensible.
En el diari Regió 7 del passat dissabte 2 d’abril, hi surt la notícia: Hipoteràpia: El cavall l’amic més sensible, on s'explica el cas d’una nena de 10 anys, l’Andrea, que pateix discapacitat psicomotriu. Segons els experts i els seus pares, gràcies a aquesta nova tècnica anomenada hipoetàpia, l’Andrea ha millorat molt els últims anys.
L’hipoteràpia , terme que prové del grec hipos i que vol dir cavall, consisteix en una activitat que gira al voltant dels cavalls i consta de tres fases: anticipació, muntar i comiat.
L’efecte beneficiós que aporten els moviments dels cavalls es coneix des de l’època dels grecs, ja que ells ja ho practicaven per reforçar l’estat anímic de les persones.
També ens explica que un dels primers homes que van demostrar que la hipoteràpia provocava un gran efecte beneficiós especialment en les persones amb discapacitats psicomotrius va ser el neuròleg francès Chassiagnac que va descobrir que millorava l’equilibri, el moviment articulatori i el control muscular del pacient.Aquesta teràpia també és molt bona per persones que han patit alguna paràlisis, per persones que tenen dificultat per a la interacció social i també actua sobre aspectes com la comunicació i el comportament.
La primera fase: anticipació consisteix en que l’Andrea, després de tots els mesos d’hivern es torna a trobar amb l’animal, que ja coneixia de l’any anterior. Aquesta fase és de gran importància, ja que és quan es torna a generar i crear el vincle entre les dues parts implicades: el cavall i l’infant.
La segona fase: muntar es produeix quan l’infant ja ha tingut el seu primer contacte amb el cavall. Així doncs, la criatura ja podrà muntar.
L’objectiu de la teràpia no és aprendre a muntar sinó que el nen es col·loqui sobre el cavall amb unes determinades postures, amb la finalitat que hi hagi una millor circulació sanguínia, un millor equilibri, un millor control muscular i un millor sentit espacial.
En la tercera i última fase: el comiat consisteix en l’acomiadament de les dues parts implicades, el cavall i l’infant, ja que l’infant dona les gràcies a l’animal per la gran ajuda que li a proporcionat. En el cas de l’Andrea els seus pares ens diuen que la nena sent un gran vincle amb l’animal i mostra una gran motivació, la qual cosa la fa estar més contenta amb ella mateixa i amb el seu entorn.
També han notat una gran millora en la seva activitat psicomotriu, ja que ha augmentat positivament la seva mobilitat i el seu equilibri.Cal dir que aquesta teràpia s’ha de fer amb l’autorització del metge, desprès d’informar a la família sobre tot el que comporta aquest tractament i de portar un seguiment conjuntament amb el fisioterapeuta i amb el pedagog.
Personalment, crec que la relació amb animals -i especialment amb cavalls que són animals realment sorprenents- pot ser d’una gran ajuda i produir uns efectes increïbles en nens i nenes amb discapacitats.Informació extreta del diari Regio 7 del dissabte 2 d'abril.
Miriam N.C
