Entrevista sobre la dislèxia

Voleu conèixer una mica més sobre la dislèxia?

Font: http://www.masciencia.es/wp-content/uploads/dislexia.jpg

Des del Col·legi de Logopedes de Catalunya ens han fet arribar que el proper diumenge 13 de maig a les 13h,  dins el programa l'Alternativa de la Cadena Cope,  faran una entrevista sobre la Dislèxia a la logopeda Cristina Casas, coautora, entre d'altres,  de l'article que vam llegir a principi de semestre "El llenguatge escrit: el gran oblidat". 

Montse T.

Nens amb dislèxia

L’article que presento parla sobre la dislèxia, les característiques més comunes que poden presentar aquets nens amb aquesta dificultat i la manera d’aparèixer.

El concepte de dislèxia es refereix a la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i escriptura, independentment del nivell intel·lectual adequat. Aquets nens presenten les següents característiques:

-          Una lectura lenta i carregada d’errors ortogràfics

-          Unions o separacions de paraules i dificultats en la memorització de accions realitzades en el moment, ja que desprès s’obliden.

-          Els hi costa realitzar activitats amb resultats positius.

L’article ens redacta que els nens amb aquesta dificultat també són capaços d’aprendre a llegir, però cadascú a la seva manera, és a dir, aquesta dificultat es manifesta de diferent manera per cada nen i la recuperació, aleshores, serà diferent per cadascú.

Davant d’això li hem d’ensenyar estratègies i/o tècniques perquè els resulti mes fàcil aquest aprenentatge lecto-escriptor i, per tant, des d’un començament la base d’una bona recuperació és la detecció precoç.

Un punt rellevant que presenta l’article es que és molt important el suport familiar i escolar en les dificultats del nen davant l’aprenentatge de la lectura i escriptura, ja que així, el nen, tindrà una motivació per poder i voler començar aquest aprenentatge.

Disponible en: http://www.guiainfantil.com/educacion/logopedia/dislexia.htm

Autora: María José Ortí. Logopeda

Títol: Nens amb dislèxia

Ana Mª López

Dislèxia a TV3

Ja hem parlat en altres ocasions de la dislèxia, aquest trastorn en què es veuen alterades les habilitats de consciència fonològica, de memòria i processament verbal, i que provoca en les persones dislèctiques dificultats sobretot a l'hora de decodificar allò que llegeixen i  a fer una correcta associació fonema-grafema quan escriuen. Això fa que a les persones dislèctiques, malgrat tenir bones habilitats intel·lectuals,  els costi més temps comprendre allò que estan llegint i que els sigui molt difícil escriure sense faltes d'ortografia.

Anys enrere, a les escoles, els nens dislèctics eren tractats com a alumnes que s'esforçaven poc o que no eren prou intel·ligents. Afortunadament, avui dia aquest concepte ha canviat  i els logopedes hi hem tingut molt a veure.

Parlàvem a l'entrada anterior del Protocol de detecció i actuació en la dislèxia que el Col·legi de Logopedes de Catalunya ha el·laborat per al Departament d'Educació. Doncs bé, aquest protocol ja està disponible per a tots aquells que el vulgueu consultar al web del CLC


El passat dimarts 8 de novembre, al programa "Els matins" de TV3,  la degana del CLC, Anna Civit, acompanyada de la presidenta de l'Associació Catalana de Dislèxia, Neus Buisán, i de la mare d'un nen dislèctic  van parlar del protocol i del trastorn de la dislèxia en general. 

En un breu reportatge inicial podreu veure un fragment d'una sessió d'intervenció logopèdica i ...sorpresa!: la logopeda que hi surt, la Meritxell Riu, va estudiar Logopèdia aquí a la FUB, així que ens hem posat molt contents quan l'hem vist en acció.

Us deixem l'enllaç on podreu veure el vídeo:

http://www.tv3.cat/videos/3793650/Tractar-la-dislexia

Montse Torrents

PRODISCAT Protocol de detecció de la dislexia

El passat dimecres 5 d'octubre alguns membres de la FUB vam poder assistir a l'acte en què el Col·legi de Logopedes de Catalunya va presentar els Protocols de Detecció de la Dislèxia.

Aquests protocols, elaborats per Mireia Sala i Ma Carme Martín, estan adreçats a l'àmbit educatiu i el seu objectiu principal és oferir una sèrie d'indicadors que ajudin el col·lectiu de mestres a detectar  un posible trastorn de dislèxia entre el seu alumnat.

Els protocols s'adequen a les diferents etapes d'escolarització, i ofereixen orientacions sobre què és la dislèxia, quines dificultats comporta, què es pot fer des de l'escola, en quines assignatures pot ser més adequat treballar certs aspectes, etc.

A més,  inclouen una guia que implica també l'entorn familiar, amb consells perquè els pares sàpiguen com actuar a casa i reforçar, així,  la feina feta des de l'escola.

Ben aviat podreu ampliar la informació d'aquests protocols al web del Col·legi de Logopedes, però hem volgut deixar constància d'aquest treball, ja que pensem que pot constituir una eina molt útil per al professorat a l'hora de  diferenciar el trastorn dislèctic d'altres possibles alteracions del llenguatge i, d'aquesta manera, poder actuar en coordinació amb el logopeda, amb l'objectiu comú d'oferir estratègies i  eines a l'alumnat que afavorireixin el seu aprenentatge.

Montse Torrents

Palabras al viento

“Palabras al viento” és un documental que tracta de la dislèxia. Va ser emès per “La 2” de TVE el 16 de gener del 2011.

En aquest documental diverses famílies amb fills amb dislèxia expliquen les seves vivències, les seves preocupacions i la lluita perquè els seus progenitors tinguin una vida digna.

La majoria de les famílies s’adonen del problema que té el seu fill/a per l’escola, la qual els informa que té dificultats en l’aprenentatge. Aleshores és quan els pares s’adrecen a un especialista i a partir d’aquí comença la intervenció logopèdica.

Cada vegada es fa més ressò de les dificultats en la lectura i l’escriptura. La societat ha hagut d’avançar i buscar millores per les persones amb aquestes dificultats.

En el documental es parla d’un mètode anomenat “Mil”, dissenyat especialment per a nens amb dislèxia que tenen dificultats a l’hora d’associar les lletres amb el so. Encara que, també, afavoreix l’aprenentatge a nens sense aquest trastorn. Amb aquest mètode es pretén fomentar la lectura a través del joc, fet que motiva als nens.

També es parla del mètode “Crolí” que es basa en l’observació de l’entorn i a partir d’aquí es treballa d’una manera més global. Aquest mètode només l’utilitzen escoles que treballen amb nens amb aquest trastorn. Això fa que se sentin més còmodes a l’hora de treballar, en saber que hi ha altres nens que tenen les mateixes dificultats que ell.

Actualment cal destacar un avenç important dins l’escola ordinària, ja que per sobre de tot va avançant cap una “escola inclusiva”. Això vol dir una escola per a tothom, on aprenen junts alumnes diferents (amb discapacitats, dificultats...). És per això que crec que ha de comptar amb bons recursos humans i materials perquè qualsevol alumne pugui ser atès segons les seves necessitats.

Molts nens amb aquest trastorn tenen algun familiar que també ho ha patit. El fet de saber que la dislèxia pot ser hereditària fa que els familiars que l’han patit siguin molt més conscients i es comencin a involucrar més ràpidament amb aquest problema.

Hem de saber que la dislèxia no només és un problema d’infants, sinó que també hi ha adults que hi conviuen, com per exemple l’actor Gabino Diego i l’escriptor Boris Izaguirre. Tots dos ens expliquen en el reportatge com van conviure amb la dislèxia al llarg de la seva infància i quins són els problemes que tenen actualment.

Vivim en una societat on la lectura i l’escriptura estan molt valorades i cal tenir en compte les persones que tenen dificultats i fer tot el possible per millorar el seu dia a dia. Això es pot aconseguir gràcies a la implicació de les famílies, els logopedes, l’escola i la societat en general.

Aquest documental es pot visualitzar en el següent enllaç: http://www.rtve.es/television/20110110/documentos-tv-palabras-viento/366640.shtml

Alba Garcia

Dislèxia

1. ¿Què és la dislèxia?

       Etimològicament significa dificultat de la parla o dicció. En la majoria d'estudis el terme dislexia comprèn una dificultat en l'aprenentatge de la lectura, però avui dia el terme s'utilitza amb major precisió com una síndrome  que es manifesta com una dificultat per a la distinció i memorització de lletres o grup de lletres, falta d'ordre i ritme en la articulació i estructuració de les frases, afectant tant a la lectura com a l'escriptura.

Petita història de la dislèxia:

La dislèxia adquirida: Inicialment el terme dislèxia es va vincular a un trastorn neurològic provocat per un traumatisme adquirit  que afecta al cervell, per tant es deduïa que els subjectes tenien dificultat de lectoescriptura pel traumatisme.  En nous estudis  sobre subjectes amb greus dificultats o incapacitats per aprendre a llegir s'ha provat que aquest trastorn apareix en subjectes amb una intel·ligència normal o superior, sense danys neurològics  o físics aparents, i que no tenen problemes emocionals ni socials, ni situacions culturals desfavorables.

Dislexia evolutiva: Fa referència a aquells subjectes que no aconsegueixen lletrejar, llegir i escriure amb facilitat en el moment inicial d'aprenentatge. Critchley i Critchley (1978) ens diuen que la dislèxia és subjacent a un problema general  provocat per un retard maduratiu,  atès que  produeix dificultats concretes d'aprenentatge de lectoescriptura  de forma variada,  provocant diferents tipus de dislèxia.

Els retards maduratius que es  localitzen a nivell neurològic i poden ocasionar dificultats concretes en la lectoescriptura són:

   A) Retards evolutius funcionals de l'hemisferi esquerre, provocant alteracions perceptives i en els processos simbòlics. 

   B) Retards del desenvolupament de l'hemisferi esquerre originats per anomalies neuroanatòmiques i malformacions del teixit neuronal.

   C) Retards en la maduració psicològica :  Dintre d'aquest hi ha retards :

• del desenvolupament perceptiu-visual
• d'adquisició de l'esquema corporal
• del desenvolupament de la coordinació dinàmica dels moviments
• del desenvolupament dels processos psicolinguístics bàsics  

Per tant, la dislèxia és un concepte genèric i requereix una definició àmplia que incloga dintre els trets o característiques generals associades i les possibles causes, per ajudar a refer i establir  el seu diagnòstic, pronostic i intervenció.

 LA DISLÈXIA: És un trastorn del llenguatge que es manifesta com una dificultat en el aprenentatge de la lectura i usos generals, i de escriptura com a consequència de retards maduratius que afecten l'establiment de les relacions espai/temporals i al domini de processos simbòlics,  a la capacitat atencional i numèrica  i/o a la competència social i personal entre subjectes amb desenvolupament global  en la seva edat. També a les seves aptituds cognitives associades al funcionament lingüístic, vocabulari de la lectura i escritura.

  
ETIOLOGIA  Avui día resulta difícil identificar la causa generadora de la dislèxia, se sap que hi ha causes genètiques, neurològiques i cognitives, però no es pot certificar perquè hi ha pocs estudis i força variabilitat en el consens entre els tècnics i professionals sobre el tema .

FACTORS NEUROLÒGICS:

  - ¿Hi ha relació  entre la dominància cerebral i la lateralitat i els errors que fan els subjectes amb dislèxia ? (Lennenberg, 1975)

 En un principi es creia que aquets subjectes no tenien un domini hemisfèric  per al llenguatge:
 ja que produeixen inversions e imatges en espill. Aquestes es correlacionen amb una dominància cerebral incompleta. També la falta de dominància hemisfèrica  està associada a una baixa organització cerebral, provocant diferències entre persones dislèctiques i no dislèctiques.

En un segon moment es va veure que no tot era correcte perquè no tots els dislèctics produeixen errors d'inversió  o imatges en espill. També s'ha de contemplar la pasticitat neuronal del funcionament hemisferic de les persones dislèctiques en desenvolupament. A més, hi ha falta de control dels problemes metodològics entre diferents sexes.
En els estudis metodològics dintre de l'escolta dicòtica  (escolta d'un missatge en diferent oïda ) es troba molta diversitat entre criteris de diferents professionals respecte si hi ha retard o dislèxia...

En predir els canvis temporals dintre de les aptituds de les percepcions es va arribar a les conclusions que les dificultats lectores són d'origen perceptivo-motores i,  posteriorment, associades a dificultats auditivo-lingüístiques que expliquen els problemes dels dislèctics.

Uns altres estudis es basen en els resultats amb el taquitoscopi d'estimuls verbals o espacials  dintre del camp visual dret i/o esquerre comparant la latència de resposta (temps de resposta del subjecte)  on es va demostrar que, en els subjectes no dislèctics,  els estimuls verbals són percebuts amb major freqüència dintre de l'hemicamp visual dret - hemisferi esquerre,  i els estimuls de caràcter espacial  estan a l'hemisferi dret. 
FACTORS COGNITIUS:
    Els coneixements de la psicologia cognitiva de l'estudi del lenguatge permet realitzar diverses ''estratègies del processament de la lectura normal''.   Permeten expressar diferents  formes de codificació,elaboració de l'informació llingüísticadecodificació anàlisi de la memòria anàlisi de les lletres i sons.

• dèficits perceptius i de memòria
• deficit del processament verbal
1. Intervenció (reeducació de la dixlexia)

Hèctor Simó