MÍRIAM FERNÁNDEZ  

Presenta el seu primer treball discogràfic “Ballant sota la pluja”

A la revista Vitrina número 99 de març – abril del 2011 surt una entrevista feta a Míriam Fernández una noia que va saltar a la fama l’any 2008 després de guanyar la segona edició de “Tu si que vales”.

Míriam Fernández destaca per la seva naturalitat i per la seva espectacular veu. Però, especialment per la seva manera de mirar i afrontar la vida a través de l’esperança transmeten un missatge ple d’entusiasme, valor i superació dels propis límits.

La Míriam explica que tota la música que ella produeix transmet un missatge per qualsevol persona, ja que el que vol especialment és intentar ajudar aquelles persones amb qualsevol discapacitat mental, motora, problema personal... amb la finalitat de transmetre alegria, esperança, entusiasme, valor per poder superar els propis límits, en definitiva, la seva intenció és transmetre qualsevol aspecte  que podem pensar que és positiu per qualsevol persona.

Explica el cas d’una nena de Bilbao que pateix discapacitat mental que després d’escoltar una de les seves cançons que parlava sobre les persones amb discapacitats, la mateixa nena li va dir que li ha transmet ganes de viure perquè s’ha adonat  gràcies al que diu la lletra de la cançó, que ella també forma part d’una vida en la qual pot aportar moltes coses i que serveix per molt malgrat les seves gran dificultat i discapacitats.

Així doncs, aquesta noia que fa servir la música com una vàlvula d’escapament per a ella mateixa també vol que la resta de persones gaudeixin perquè puguin arribar a ser feliços encara que tinguin una discapacitat, ja que com ella diu és una gran defensora de la vida i amb el seu nou dics de ben segur que tornarà les ganes de viure i l’esperança a moltes persones.

Personalment, he trobat interessant parlar sobre l'entrevista feta a Míriam Fernández perquè té una concepció i una visió de la vida molt diferent a moltes altres persones. Però, especialment perquè vol transmetre una aspecte molt important com és la felicitat i l’esperança a aquelles persones amb algun problema o discapacitat hi ho fa a través d’una manera molt peculiar com és la seva pròpia creació musical.

 Entrevista extreta de la revista Vitrina número 99 de Març - Abril del 2011

Míriam N.C

Sam Chwat, logopeda de las estrellas

“SAM CHWAT, LOGOPEDA DE LAS ESTRELLAS”

L’article publicat al País ens parla d’un logopeda que es va guanyar el sobrenom de logopeda de las estrellas, gràcies a la intervenció que feia per actors que volien modificar o canviar el seu accent de veu.

La notícia comença: Cuando Julia Roberts, para triunfar en Hollywood, se quiso deshacer de su acento sureño [...] recurrió a Sam Chwat.

Sam Chwat va començar amb teràpies per tartamuts i defectes verbals fins que un gerent d’un supermercat li va demanar ajuda per suprimir el seu accent. A partir d’aquí va començar a tenir demanda d’actors, executius, periodistes que volien perfeccionar la seva llengua però sense tenir l’accent d’on provenien.

Gregorio Belinchón, autor d’aquesta notícia ens informa també que Sam Chwat ja no podrà intervenir perquè ha mort a causa d’un limfoma.

Però sis terapeutes que treballen a Sam Chwat Speech Center (empresa fundada per ell, d’aquí el seu nom) tracten a 100 persones a la setmana.

Sam Chwat sabia que el món actual podia complicar les opcions laborals, així que ell, podia oferir tot allò que li demanaven.

Treballant els accents o les veus que s’havien de modificar per les ofertes de treball dels seus pacients.

En síntesi, la logopèdia és una disciplina que tracta els problemes, disfuncions o retards de la parla, llenguatge, veu i comunicació. En aquest article, l’autor ens explica una vessant més curiosa de la professió de la logopèdia.

http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Sam/Chwat/logopeda/estrellas/elpepinec/20110314elpepinec_2/Tes

 * Fotografia de Sam Chwat amb l'actriu Marianne Hoegl

Raquel

HIPOTERÀPIA, una tècnica de rehabilitació amb el moviment del cavall de persones amb discapacitat física o psíquica.

El terme hipoteràpia prové del grec " Hipos " que vol dir cavall, per recalcar que l'activitat gira entorn d'aquest animal.

Les primeres dades contrastades de la teràpia són de l'any 1875, quan el neuròleg francès Chassiagnac va descobrir que trotar millora l'equilibri, el moviment articular i el control muscular dels pacients.
Chassiagnac va concloure en la investigació que muntar a cavall és bo per a l'autoestima i és particularment positiu per a persones paraplègiques o amb trastorns neurològics.

En un reportatge extret d'un diari ens explica que vuit nens assisteixen a una Hípica situada al Berguedà per practicar la hipoeràpia.
La hipoteràpia és un tractament en què els pacients es veuen exposats als moviments del cavall, molt similars als que fa al cos humà a l'hora de caminar.
Aquest pacients han d'anar acompanyats d'un monitor que guia el cavall.

Aquesta activitat afecta a tot el cos del pacient que experimenta una millora global. Físicament, la hipoteràpia ha demostrat que afavoreix l'equilibri i la mobilitat. A més, actua en altres plans com el de la comunicació i del comportament.

La hipoteràpia és eficaç a l'hora de treballar amb persones afectades d'esclerosi múltiple, autisme, amb malalties neurodegeneratives, entre d'altres.

Dins d'aquest reportatge podem observar l'experiència d'una nena de deu anys amb una discapacitat psicomotriu que per recomanació del fisioterapeuta i del logopeda practica la hipoteràpia.
Segons explica la seva mare, des de que la nena munta a cavall han notat una gran millora a nivell físic, però sobretot a nivell comunicatiu i afectiu.

Per tant, podem dir que la hipoteràpia té molts avantantges a nivell motriu i comunicatiu, d'aquesta manera crec que és molt important que el logopeda treballi amb d'altres especialistes, en aquest cas el fisioterapeuta.

Per finalitzar, la hipoteràpia és un recurs que afecta favorablement a les persones i que cada vegada més n'hi ha més que la practiquen.

Reportatge extret de la "Revista" suplement setmanal del diari "Regió 7" de dissabte 2 d'abril de 2011.

Alba G. E.