La música com a teràpia per l'Autisme

La música per la seva relació amb el llenguatge i el seu alt contingut motivador, és una eina eficaç d'estimulació juntament amb altres tractaments convencionals per la millora de diferents trastorns i discapacitats.

El processament del llenguatge i la música instrumental en el cervell estan superposats i l' educació musical pot ajudar als nens dislèctics o autistes a utilitzar el llenguatge amb major precisió, ja que l'activitat musical és una experiència multisensorial que activa vincles amb diverses parts del cervell. La formació musical no només beneficia el processament dels estímuls musicals i la música no només abasta centres especialitzats, sinó grans àrees d' ambdós costats del cervell.

La música pot ser una bona teràpia per captar el seu interès i participació, evitant així l'excessiva passivitat, per tal de que aquests nens no s'aïllin encara més en el món interior en el qual viuen. Mitjançant la música, els sons i el moviment, poden penetrar en el seu món interior i aplicar així l'atenció terapèutica adequada.

Amb els instruments musicals, especialment els de vent, es pot fomentar el control de la respiració, el bufament i l'atenció sobre la zona oral. Igual que amb el moviment i la dansa, es poden establir canals de comunicació no verbal, donada la imitació sincronitzada del nen autista amb els moviments proposats pel musicoterapeuta.

“El llenguatge verbal i el musical tenen la mateixa gènesis estructural: la llengua materna i el folklore són els elements essencials per a la socialització musical. D'aquí ve la relació essencial entre el valor rítmic i expressiu del llenguatge parlat amb el llenguatge musical del que aquest mètode pren el seu punt d'arrancament. Per aquesta metodologia l'objectiu principal de l'educació musical és estimular la creativitat dels nens” Carl Orff.

Leganés Lavall, EN. (2012). La música como terapia complementaria en la mejora de la comunicación y el lenguaje autista. Revista psicologia.com

Disponible: http://www.psiquiatria.com/revistas/index.php/psicologiacom/article/viewFile/1381/1256/

 Laura Elias

"Implant coclear bilateral millora el llenguatge dels nens sords."

Un implant coclear consisteix en la introducció d’un elèctrode en el interior de la còclea connectat a un processador de sons exterior que rep els estímuls de l'exterior i els transforma en energia capaç de desencadenar una sensació auditiva. Aquest processador es programa segons les necessitats de cada infant.

Diversos investigadors van fer un estudi en què un implant coclear bilateral millorava el llenguatge del nen sord.

El equip Tine Bonns, van estudiar la comprensió i expressió del llenguatge amb 25 nens amb un sol implant i 25 més amb dos implants coclears. Aquests nens tenien tots les mateixes característiques: se’ls hi van posar els implants abans dels 2 anys, no presentaven altres discapacitats, i els pares tenien audició normal.

Un cop triats els pacients van fer l’estudi a través de l’escala del desenvolupament del llenguatge i van observar que a nivell de comprensió la mida era d’un 85,6 amb un implant i de 76,2 amb dos implants. Pel que fa el llenguatge expressiu la mida amb un sol implant es de 86,1 i amb dos implants 70,4.

Com a  resultat final els investigadors van observar que els infants que portaven dos implants, eren els que milloraven en el desenvolupament del llenguatge tant en comprensió com en expressió.

Aquest és un dels primers estudis que han mostrat un efecte positiu en els implants coclear bilaterals.

Com a conclusió un implant coclear proporciona un guany important en la pèrdua d’audició del nen, això seria el fet de que ajuda a millorar el seu desenvolupament del llenguatge, ja que sent millor. Això significa que el nen pot millorar amb un sol implant, però tindrà molta més millora amb dos d'aquests.

Font: Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine, enero del 2012
La definició d'implant s'extreu dels apunt de deficiència auditiva.

Disponible: http://www.espaciologopedico.com/noticias/detalle.php?Id=4133

Laura Muñoz

Ser sordo y bilingüe. ¿Posible?

Nacer con una discapacidad auditiva puede suponer una gran dificultad para comunicarse, desarrollar capacidades  cognitivas y adquirir conocimientos sobre la realidad externa. Estas necesidades, en el caso de un niño sordo, solo podrían verse satisfechas completamente mediante el bilingüismo.

Años atrás, se hablaba de bilingüismo al conocimiento y uso regular de dos o mas lenguas,  haciendo referencia a la lengua de signos y la lengua oral. En la actualidad, gracias a audífonos, implantes y sistemas FM,  sumado de la detección precoz del déficit, muchos niños sordos ya no tienen por que limitarse solo a un idioma oral.

Para que el aprendizaje de diferentes idiomas se de con éxito, solo es necesaria la motivación y la oportunidad de utilizar el segundo idioma en los diferentes ambientes, ya bien sea lúdico o familiar. 

Información extraída de:

http://www.abc.es/20120415/familia-educacion/abci-sordos-201204151645.html

http://www.francoisgrosjean.ch/Spanish_Espagnol.pdf

Laura Guijarro

El desenvolupament morfosintàctic en persones amb Síndrome de Down

Infant amb Síndrome de Down

S’ha demostrat que en el llenguatge de nens amb Síndrome de Down el desenvolupament de la morfologia gramatical es veu alentit. Aquest fet es manifesta de la mateixa manera en la morfosintaxi, de tal manera que normalment aquests infants persisteixen en l’etapa telegràfica (produccions de dues paraules), produeixen erros de concordança de gènere i/o nombre i tenen dificultats en els temps verbals.

Aquest article ens presenta els resultats d'un estudi en els quals s’observa com la morfosintaxi continua desenvolupant-se més enllà de la infància, i segueix consolidant-se a l’adolescència. Per tant, la intervenció lingüística segueix sent efectiva al llarg de totes les etapes evolutives, sempre i quan s’apliqui un programa d’intervenció adequat.

S’ha de tenir en compte que el desenvolupament de la morfosintaxi juga un paper principal en les habilitats comunicatives. És per això que la rehabilitació per part del logopeda s’ha de tenir present en tot moment, tant durant l’aprenentatge i el desenvolupament del llenguatge en la infància com en l’adolescència i en l’edat adulta.  Aquesta rehabilitació serà adaptada a les necessitats comunicatives dels individus.

 
Podeu consultar l’article en línia a: Revista de Investigación en Logopedia

Moraleda, E. (2011). Análisis del desarrollo morfosintáctico en personas con Síndrome de Down en el periodo infantil y adolescente. Revista de investigación en logopedia, 1. 121-129.

La fotografia la trobareu aquí.

Anna Maria Zurita

La dificultad de los números, la acalculia

El término acalculia (del latín a=negativo y cálculo=calcular) es un introducido por el neurólogo Salomon Heschen y hace referencia a la pérdida o alteración del procesamiento matemático o de las habilidades para realizar tareas de cálculo, como resultado de una patología cerebral. No confundir con discalculia, la dificultad de aprendizaje de las matemáticas, sin haber lesión cerebral.

Generalmente, se hace una clasificación entre acalculia primaria y secundaria.

 · Acalculia primaria: Defecto primario en las habilidades del cálculo, asociado a lesiones del lóbulo parietal posterior izquierdo. Se le conoce como Anaritmética y la persona es incapaz de entender cantidades, sufre pérdida de conceptos numéricos, falla en la ejecución de operaciones y confunde los signos.

· Acalculias secundarias: Defecto derivado de un déficit lingüístico, espacial, atencional o de otro carácter cognitivo. Encontramos diferentes tipos:

  1. Afásica: problemas de cálculo que se relacionan con el tipo de incapacidad lingüística que posea el        paciente con afasia.

Afasia de Broca: Pacientes con dificultades para hacer cálculos numérico-simbólico, errores  sintácticos, errores de jerarquía y fallos de orden.

Afasia de Wernicke: Dificultades relacionadas con el procesamiento visuoespacial. Errores al realizar operaciones mentales, solución de problemas...

Afasia de Conducción: Errores en la ejecución de operaciones mentales y escritas. Similar a la anarimetia por que la lesión de esta afasia se localiza cerca de esta.

  2. Aléxica: Dificultades de lectura, problemas con el reconocimiento de símbolos numéricos.

Alexia Pura: Dificultades para leer números compuestos y para hacer operaciones escritas, tiene errores de jerarquía pero sin embargo puede realizar operaciones mentales.

Alexia Central: Confusión en la lectura de símbolos, la ejecución mental es superior a la escrita.

  3. Agráfica: Incapacidad de escribir cantidades.

Afasia de Broca: Agrafia no fluente, perseveraciones y errores de orden.

Afasia de Wernicke: Agrafia fluente, errores al escribir números al dictado y errores lexicales.

Afasia de Conducción: Imposibilidad de convertir números escuchados a forma gráfica, errores de orden, jerarquía e inversión.

  4. Frontal: Errores de perseveración, defectos de atención e incapacidad de resolver problemas. Realiza operaciones aritméticas sobre papel, pero no mentales.

 5. Espacial: Dificultad en el reconocimiento de la orientación espacial de los dígitos e inversión, negligencia hemiespacial izquierda e incapacidad para seguir los renglones en operaciones aritméticas. No hay dificultades para contar ni hacer operaciones sucesivas.

Un breve resumen de la pérdida de la habilidad del cálculo, una función cognitiva que está muy influida por los factores socioculturales. Hace un tiempo era una habilidad limitada a clases socioeconómicas altas, pero creo que en un futuro próximo esta habilidad se deteriorará paulatinamente debido al uso masivo de calculadoras

Información extraída de:

- Apuntes de la materia de Neuropsicología

http://www.neurologia.com/pdf/Web/4304/w040223.pdf

http://www.surcultural.info/2008/06/dificultades-del-aprendizaje-la-acalculia-y-la-discalculia/

Úrsula Blázquez

Les dificultats del llenguatge en adolescents: un repte per a la Logopèdia

 Aquest article pertany a la revista de Logopèdia, ens diu que els problemes del llenguatge dels adolescents constitueixen una àrea d'especial interès de la Logopèdia actual; tant per les seves conseqüències negatives en el rendiment acadèmic com per la seva implicació en el pla social i de comunicació interpersonal.

L'article vol fer un toc d'atenció perquè s'estudiï en més profunditat la investigació i formació de professionals; ha d'avançar per disminuir o eliminar el cercle de l'oblit dels adolescents amb trastorns del llenguatge.

Una de les funcions més importants del llenguatge és la pròpia regulació emocional i conductual. Les habilitats de comprensió i d'expressió del llenguatge són crítiques per a que els nens puguin entendre, codificar, organitzar i recuperar les regles que els permeten arribar a nivells adequats d'autocontrol i autoregulació.

Els nens agressius utilitzen menys afirmacions verbals i més accions directes no verbals per solucionar problemes.

Si aquesta relació entre llenguatge, conducta i emoció es manifesta ja des de edats primerenques, és molt evident que perduri en l'adolescència. Hi ha suficient evidència que indica que els problemes de llenguatge en la infància que persisteixen en l'adolescència afecten en les relacions personals, al èxit acadèmic i a la orientació laboral i professional.

Vicky A. Reed va qualificar a la població adolescent com "el grup oblidat". Si ens demanem per les causes d'aquest oblit podem trobar diferents explicacions. La primera raó pot ser la escassa investigació sobre el llenguatge en els adolescents. Probablement la causa radica en algunes interpretacions de "la teoria del període crític" i en la creença de que els pilars lingüístics s'adquireixen abans dels 3 anys.

Una altre raó de l'oblit la podem trobar en el grau de preparació professional per intervenir sobre el llenguatge adolescent. Insisteixen massa en les primeres edats del desenvolupament.

Una altre motiu de l'oblit molt important és l'oblit real per part dels nostres poders públics educatius. S'ha de interrompre el cercle de l'oblit i pensar que una ajuda logopèdica ben administrada pot ajudar a superar els indicis, del fracàs escolar.

El problema principal, al que s'encaren els adolescents, és que no responen a les expectatives que tenen els estudiants a aquestes edats. S'espera que siguin capaços de realitzar operacions formals quan encara són pensadors concrets. "Si els exigim unes respostes que no poden donar, opten per la estratègia" de respondre sense pensar o per a no respondre. "Es considera que la intervenció logopèdica amb adolescents ha d'enfocar a modificar dites estratègies que van generant com a conseqüència de les seves mancances a nivell d'operacions formals: donar-los-hi temps per a pensar, ajudar-los a fer el pas del concret a l'abstracte o formal, ajudar-los a seqüenciar i a ordenar el seu pensament i, sobretot, ajudar-los a vèncer la por al fracàs i a aquest tipus d'exclusió social".

Disponible en:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13153371&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=309&ty=51&accion=L&origen=elsevier&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=309v29n04a13153371pdf001.pdf

E. Mendoza. Las dificultades del lenguaje en adolescentes: un reto para la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología 2009, Vol. 29, No. 4, 221-224

Irene Alonso Espin

Poden els pares ser logopedes dels seus fills?

Aquest article surt a partir de les cartes que ha rebut, l’autor de l’article, de les mares i pares dels nens, en que sol·liciten exercicis per abordar aspectes del llenguatge als seus fills, dinàmiques per fer des de casa, aportacions teòriques per entendre les causes i els efectes de les diferents patologies.

L’autor de l’article explica que, com a logopeda, el primer que s’ha de tenir present, és que quan els pares i mares, s’encaren davant les patologies del llenguatge i la parla dels seus fills, inicialment solen manifestar diferents actituds: confusió, inquietud, ansietat, etc. No existeix una sola actitud, davant les dificultats; per tant, les nostres actuacions, han de ser escollides segons les diferents postures d’actuació familiars.

Els pares no estan preparats per dur a terme aquesta tasca. Els logopedes han de crear la confiança necessària per resoldre les consultes plantejades.

La millor resposta, és que no s’ha d’esperar indefinidament per fer una consulta inicial al logopeda, una consulta orientativa o de diagnòstic,  o sota el consell de l’equip interdisciplinari; segons sigui el cas.

Sovint, totes les dades que reben els pares, per part dels especialistes, estan en un llenguatge tècnic, diagnòstics poc concrets, etc. Això crea ansietat als pares i fins i tot mal entesos o desconfiança respecte al diagnòstic.

Dóna’m algun exercici per a corregir...?

Els pares, es poden sentir involucrats emocionalment, a intentar posar en marxa, per exemple, els exercicis d’articulació. Només els professionals poden assumir el rol, ja que es requereix d’una formació per detectar, saber l’evolució probable dels dèficits, treballar la problemàtica, elaborar hipòtesis de treball, pronosticar, etc.

Aspecte emocional de la família: Existeixen fases prototípiques relacionades amb aquest aspecte:

-          Fase de shock inicial: Passa quan es rep el diagnòstic inesperat. No reconeixen que el seu fill presenta necessitats especials. Hi ha tristesa i sentiments de culpabilitat.

-          Fase d’esperança: Quan es comença a assumir la realitat del nen.

-          Fase d’acceptació: Els pares busquen solucions, adopten postura activa.

-          Fase d’ajust: Etapa d’acomodació i equilibri. Reconeixen diferències del nen.

Estratègies que normalment sol utilitzar la família per educar als fills:

a) Estratègies negatives:

Escassa negociació, falta d’escolta, balança dels premis i càstigs, absència de mediació, el “no” com a referent, etc.

b) Estratègies positives:

Dedicar temps d’aprenentatge, potenciar el diàleg en un entorn relaxat, acceptar i recollir tot el que els nens ens donen dins el procés d’aprenentatge, reforçament positiu i autoestima dirigida al nen, desenvolupar les habilitats socials de la comunicació, el joc com un element dinamitzador del llenguatge, etc.

Com a conclusió: En tot tractament és necessari i imprescindible l’ajuda, la implicació dels pares, però... com a pares. No es pot ser pares i logopedes a la vegada. El grau d’emotivitat, l’angoixa,... provoquen tensió i desequilibris que interfereixen en la relació familiar. Des de l’experiència de l’autor, com a mare i logopeda, aconsella que cada un ha d’exercir el seu paper, en col·laboració, clar. El logopeda, tractarà el cas amb la suficient confiança i suport per realitzar la reeducació satisfactòria i no ha de sentir-se evaluat o compromès professionalment amb la mare-logopeda. I la mare... ha de fer de mare. L’autor rep una aportació de la “Isabel” que diu: “La major ajuda que vaig poder donar al meu fill va ser no engoixar-me, no avaluar i valorar cada frase o expressió i substituir-ho per anar al parc amb ell o mirar un conte per el simple fet de mirar-lo o llegir-lo. Va ser fantàstic el que vaig descibrir i allà va començar realment el “diàleg” amb el meu fill”.

Disponible en: http://www.espaciologopedico.com/articulos/articulos2.php?Id_articulo=281

Autor: Daniel Osca Rodriguez Boggia. Logopeda i llicenciat en Ciències de l’educació; educador especialitzat i logopeda.

Irene Alonso Espin

Estimulació del llenguatge

El passat dilluns es va publicar al diari 'HOY' d'Extremadura una notícia sobre una escola de Badajoz la qual duu a terme un programa d'aprenentatge del llenguatge amb els seus alumnes.

El col•legi ‘Juan Vázquez’ es planteja desenvolupar tècniques diferents per estimular el llenguatge oral. Porten a terme activitats dins l’aula que ajuden als nens a construir paraules mitjançant la consciència fonològica.

És important saber què és i en què consisteix la consciencia fonològica. La podem definir com la sensibilitat o la consciencia explícita de l’estructura fonològica de les paraules en una llengua. Concretament, implica l’habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules. La unitat més petita de la llengua és el fonema.

El programa que han desenvolupat els professors del centre s’anomena ‘Disfrutamos hablando’. Permet que els nens entenguin que un fonema està representat per un grafema i que si es combina amb d’altres construïm paraules. La finalitat és desenvolupar al màxim la capacita lectora i d’escriptura dels alumnes. Treballen els components del llenguatge oral com els fonemes, les síl•labes o les paraules.

Els exercicis els fan de manera oral o escrita amb la representació d’imatges en diferents fitxes. A més a més, també han desenvolupat un suport informàtic amb el qual poden ampliar les activitats amb elements virtuals.

El llenguatge és l'element principal en la comunicació humana i és per això que nens i nenes han de saber desenvolupar-lo correctament. Amb aquest tipus de tècniques com la que presenta l'escola de Badajoz podrem ajudar a tots aquells alumnes que en mostrin més dificultat.

Notícia extreta de: Diari 'HOY'

Fonts complementàries: Apunts de l'assignatura 'Atenció a la deficiència auditiva'. Gemma Surià, Montserrat Ramonet i Patricia de Andrés.

Anna Valiente

EL SÍNDROME DE WEST, UN GRAN DESCONOCIDO

El síndrome de West o de Espasmos infantiles, pertenece al grupo de encefalopatías epilépticas catastróficas. Aparece durante el primer año de vida (entre los 4 -7 meses), afecta más a varones y su incidencia es de 1 cada 5000 nacidos.

Los síntomas son diversos, por una parte los espasmos flexores, extensores y mixtos: Contracciones súbitas de cuello, tronco y extremidades, de unos 2 a 10 segundos en la que puede haber ausencia. Además de alteraciones respiratorias, movimientos oculares, gritos...

También padecen retraso psicomotor (pérdida de habilidades adquiridas): diplejia, cuadriplejia, hemiparesia y microencefalia. Y su actividad eléctrica cerebral es más lenta y desorganizada (hipsarritmia). Mencionar que pierden la sonrisa, se vuelven irritables, lloran sin motivo...

Las causas de este Síndrome no son muy conocidas, aunque suelen ser como consecuencia de una lesión cerebral. Se distinguen dos tipos:

S.W criptogénico: van disminuyendo según avanzan las técnicas de diagnóstico y se pude conocer la causa. S.W idiopático: casos en los que no existe una lesión estructural subyacente ni anomalías neurológicas, pero si predisposición genética. El pronóstico, viene dado dependiendo de la causa. En el caso de S.W Idiopático, se han dado casos de curación completa. Pero en los demás, las secuelas neurológicas y psicomotrices y las crisis incontroladas junto con el retraso mental, son severas. La gravedad viene dada por el momento evolutivo en el que se presenta la enfermedad. Para finalizar, el tratamiento puede ser mediante fármacos, pero algunos como el ACTH, son muy criticados por su alto grado de toxicidad. La vigabatrina es la primera elección, por ser menos tóxico y el ácido valproico, por estar demostrado que controla el 25-50% de las crisis de los pacientes. Una dieta cetógena muy estricta, puede estar indicada para según que casos. Y en los niños con una lesión evidente en el cerebro, que causa la enfermedad se recomienda la cirugía. Fuentes:

http://www.sindromedewest.org/

http://www.apiceepilepsia.org/sinwest.htm

                                                                                                                                                                                     Úrsula Blázquez

És maltractament infantil preparar nens “pel fracàs”?

Al mes de març, es va publicar al diari digital de León, un article sobre els nens que tenen dificultats en l’aprenentatge i el fracàs escolar.

Per aprendre es requereixen tant habilitats físiques (estimulació motriu, auditiva, visual i de la funció manual) com cognitives. En el cas de la lectura, les habilitats físiques apareixen en els moviments oculars de forma ordenada i lineal, per tal de poder entendre allò que s’està llegint. En l’escriptura, també es necessita una bona coordinació entre els ulls i la mà, així com una postura adequada.

D’altre banda es necessita la interacció dels dos hemisferis del cervell, per poder aplicar conceptes coneguts en totes les assignatures que es realitzen a l’escola.

El model educatiu, està estructurat de manera que a cada edat o curs, el nen ha d’haver adquirit uns coneixements específics i, a mesura que augmenta l’edat, aquests coneixements són més difícils.

Ara bé, un 48% dels nens que inicien Primària no estan físicament preparats per fer-ho, ja que actualment, amb l’aparició de les noves tecnologies,  els nens no mantenen tanta interacció física amb el medi i la resta de persones. Així doncs, què passa amb aquells nens que la feina que se’ls demana supera les seves capacitats cognitives o físiques?

 

Com a conseqüència de no poder realitzar el que li demanen, el nen perd el fil del que fan a l’aula, ja que les activitats cada vegada tenen un nivell més elevat i a més a més,  perd la motivació per dur-les a terme. És a causa d’això que el fracàs escolar augmenta.

Aquí deixo l'enllaç d'aquest article. 

Neus Navarro

16 d’abril, “dia de la veu”

El dia 16 d’Abril, la “Sociedad de Otorrinolaringología y Patología Cervico-Facial (SEORL)” en colaboració amb l’ “Asociación Española de Música Vocal (AEMUV)” han fundat el DIA DE LA VEU. Organitzant una marató de cantants i fent una jornada de diagnòstics gratuïts. Aquesta gala es farà a la Sala Manuel de Falla del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Sota la campanya de “por una voz sana” actuaran a l’escenari diferents artistes espanyols passant per diferents estils musicals. Tot això, es realitzarà per conscienciar a la gent de les patologies de la veu, ja que un estudi realitzat per la “SEORL” ha observat que un 5% de la gent pateix trastorns de la veu que requereixen tractament mèdic.

La gala està coordinada per Elisa Belmonte, soprano i  presidenta de l’ ”AEMUV”. Aquesta gala pretén reunir a gent que es dedica professionalment a la veu com logopedes, foniatres... i gent que utilitza la veu com a instrument de treball com poden ser els locutors, cantants...

Durant la setmana del 16 al 22 d’Abril, s’oferiran diagnòstics, recomanacions i consells a cada comunitat autònoma gratuïtament. La SEORL ha donat un numero per poder obtenir l’informació (902 009 429). A més els professionals que vulguin contribuir en la campanya i oferir diagnostics de la veu gratuïtament han de posar-se en contacte amb info@vozsana.com.

  

Fonts

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/13726/1/El-Dia-de-la-Voz-se-ofreceran-diagnosticos-gratuitos-y-un-telefono-de-consultas-para-la-poblacion/Page1.html

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1137149

http://www.sav.org.ar/dia-mundial-de-la-voz/

Rocío Sánchez Gallego

Nens amb dislèxia

L’article que presento parla sobre la dislèxia, les característiques més comunes que poden presentar aquets nens amb aquesta dificultat i la manera d’aparèixer.

El concepte de dislèxia es refereix a la dificultat en l’aprenentatge de la lectura i escriptura, independentment del nivell intel·lectual adequat. Aquets nens presenten les següents característiques:

-          Una lectura lenta i carregada d’errors ortogràfics

-          Unions o separacions de paraules i dificultats en la memorització de accions realitzades en el moment, ja que desprès s’obliden.

-          Els hi costa realitzar activitats amb resultats positius.

L’article ens redacta que els nens amb aquesta dificultat també són capaços d’aprendre a llegir, però cadascú a la seva manera, és a dir, aquesta dificultat es manifesta de diferent manera per cada nen i la recuperació, aleshores, serà diferent per cadascú.

Davant d’això li hem d’ensenyar estratègies i/o tècniques perquè els resulti mes fàcil aquest aprenentatge lecto-escriptor i, per tant, des d’un començament la base d’una bona recuperació és la detecció precoç.

Un punt rellevant que presenta l’article es que és molt important el suport familiar i escolar en les dificultats del nen davant l’aprenentatge de la lectura i escriptura, ja que així, el nen, tindrà una motivació per poder i voler començar aquest aprenentatge.

Disponible en: http://www.guiainfantil.com/educacion/logopedia/dislexia.htm

Autora: María José Ortí. Logopeda

Títol: Nens amb dislèxia

Ana Mª López

2 D’ABRIL, DIA MUNDIAL DE CONSCIENCIACIÓ SOBRE L’AUTISME

El 18 de desembre de 2007 l’Assamblea General de les Nacions Unides en la resolució 62/139 va designar el 2 d’abril Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme.

El trastorn de l’espectre autista (TEA) o també Autisme és una discapacitat permanent del desenvolupament que es manifesta en els tres primers anys d’edat. Afecte la percepció i el processament cerebral de la informació.

La taxa de l’autisme en totes les regions del món és alta, degut això és un gran impacte en els nens, les seves famílies, les comunitats i la societat en general.

El seu diagnòstic inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits, conductes repetitives i estereotipades.

Les teràpies i intervencions conductuals estan dissenyades per remeiar símptomes específics i poden atorgar una milloria substancial. El tractament ideal coordina teràpies i intervencions que tenen com a finalitat millorar els principals símptomes.

Tots els professionals concorden en el fet que entre més aviat es produeixi la intervenció, millor.

De part de l’Assemblea General de les Nacions Unides van assignar aquesta data com a dia mundial de la conscienciació sobre l’Autisme. Recordant la convenció sobre els drets dels nens i la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, en virtut de les quals els nens amb discapacitat han de poder gaudir d’una vida plena i digna, en condicions que asseguren la seva dignitat, fomentant la seva autonomia i facilitant la seva participació activa en la comunitat, així com disfrutar plenament de tots els drets humans i llibertats fonamentals d’igualtat de condicions que els demés.

                                                                         

Amb motiu del Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme que es celebrarà demà, diferents associacions organitzaran una jornada festiva i divulgativa.

Font: http://www.un.org/es/events/autismday/index.shtml


                                                                
                                                    
                                                                                                                                       Cristina Molist