neuropsicologia del llenguatge i TEL

treball del article

Article del col·legi de logopedes de Catalunya  juny 2011

 Trastorn especific del llenguatge   (TEL)

 caracteristiques neuropsicològiques

INTRODUCCION:

El trastorn específic del llenguatge (TEL) fa referència a un conjunt de dificultats innates, persistents  i específiques per a  l’ adquisició i  maneig del codi lingüístic. Té un caràcter innat perquè es manifesta des de l’ inici del desenvolupament  del llenguatge de l’infant. No depèn d’una afectació sensorial, motriu o intel·lectual que ho justifiqui. Es un trastorn intrínsec del processament del llenguatge.

 Es considera que existeix ‘’TEL’’  segons el cie-10 i el DSM-IV  quan  hi han discrepàncies significatives entre la capacitat cognitiva i d’interacció de l’infant i les seves  competències lingüístiques. On es destaca i de forma  estadística els criteris  per a  quantificar la magnitud de la discrepància. A partir de dos desviacions estàndards por sota de  la mitja. Així, baix la denominació de TEL se agrupa en un conjunt heterogeni de trastorns.

El llenguatge  de les persones amb TEL sorgeix amb  retràs i ho fa amb  unes marcades distorsions que ho diferencien del retràs  simple del llenguatge. Persistent perquè, o be acompanya de forma manifesta al infant al llarg de tota la seva  vida, o en casos de menor gravetat.

Després de la rehabilitació logopèdica  la afectació del llenguaje pot manifestar-se amb dificultats en la construcció del discurs complex o interferint  la adquisició del procés de lectura i escriptura.

La psicopedagoga i logopeda  Teresa Vilardaga Messeguer.  ha realitzat un  Màster en neuropsicologia infantil. Col. 08-0688. Servei de neurologia pediàtrica Vall d’Hebron recerca.  Unitat de neuropsicologia infantil Vallès_UNDEV.

RESUMEN

-El treball de recerca de l’hospital vall d’Hebron i  la  Teresa Vilardaga.

Objectiu

   La descripció del trastorn específic del llenguatge (TEL), amb les  característiques, els seus  subtipus (receptiu-expressiu) i  la seva  relació amb  les millores observades.  Després d’un tractament rehabilitador logopèdic individualitzat.

Metodologia

Mitjançant la revisió teòrica i la recerca en la literatura escrita  de descripcions anteriors,  relacionades amb el trastorn específic del llenguatge.  Descripció de 4 casos clínics de infants  afectats, avaluació i la seva rehabilitació.

Els Resultats

  Observació  després de obtindré l diagnòstic de TEL : Es un trastorn persistent, es pot a   aconseguir resultats positius i estables en  el desenvolupament  del llenguatge sempre i quan es  poden realitzar durant un any  en dos  sessions de rehabilitació logopèdica individualitzada. Si es realitza una  intervenció precoç, millor es la milloria en les seves  competències lingüístiques (tant en el procés oral i escrit) de l’infant afectat. Encara  així persisteixen dificultats de  construcció del discurs complex.

     Conclusions

  El TEL  esta generant  debat en la comunitat científica, ja que  els  problemes que es  manifesten en aquest e trastorn tenen importants implicacions per a l’estudi del llenguatge baix distintes perspectives: lingüística, psicològica i neurològica,  especialment.   Serien necessaris més estudis i  sobre tot  en poblacions catalanes.

     Discussió

  Per a futures investigacions  cal tenir en compte: els següents  aspectes: estudiar la possible relació entre los graus de afectació del TEL, la gravetat de les alteracions neuropsicológiques en la població de parla  espanyola i catalana així com el pronòstic la  avaluació i  el grau de compensació amb  els procés  d’intervenció logopèdica.

DESENVOLUPAMENT:

Classificacions i subtipus de el  TEL.

 Manifestacions clíniques   El TEL: Es  contempla com un trastorn unitari que inclou distintes disfuncions lingüístiques.

1.    Classificació clàssica i subtipus

La valoració i classificació dels diferents tipus de trastorns del llenguatge  (segons Rapin i Allen) basant-se  en l’anàlisi dels diferents components que formen el llenguatge. Dintre del àmbit clínic:

    CRITERIS SEMIOLÒGICS.

o    Valoracions de les habilitats: (lingüístiques, Fonològiques, Sintàctiques,  lèxiques i  pragmàtiques).

2.    Classificació actual  cal diferenciar  ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE

2.1       Trastorns fonològic (TF)

            -Es el trastorn de la  programació fonològica del DSM-IV-TR

      Es  caracteritza per:  

  Presenten  una parla fluida però poc intel·ligible. Implica problemes en la emissió   correcta de los sons que conformen las paraules, a l’hora  que implica problemes cognitius com un dèficit en consciència fonològica del feedback auditiu (de la pròpia veu i la del altre) causant  dificultats en la representació mental dels sons. També  Dificultats per a identificar, diferenciar i manipular mentalment  els  sons que conformen la tira fònica.

                

·         Criteris a observar:  principals problemes: (Confusions de fonemes, de consciència fonològica, memòria fonològica i  també  fonètics.)

2.2  trastorn específic del llenguatge (TEL)

El TEL:  es un trastorn de llenguatge mixt receptiu-expressiu del DSM-IV-TR                      (segons   Van Daal et al) ha determinat l’existència de Classificacions de 4 subgrups: dels principals dèficits.

•        D. lèxic semàntic  
•     D. de producció de la parla 
•     D.   sintàctic i  seqüència   
•     D. de percepció auditiva

 2.3    Recentment, la Dra. Fresnesda  proposa, per a augmentar la operativitat i  aconseguir major simplificació dels criteris diagnòstics, dos grans subtipus:

1)   Infants amb  dificultats  a nivell expressiu (TEL-E)

2)   dificultats a nivell expressiu i  receptiu (TEL-ER)

Manifestacions Clíniques  (I)  Símptomes habituals:

-A un que las funcions lingüístiques siguin las més afectades, Els infants amb  TEL també presenten un deteriorament  en la memòria verbal a curt termini, a demés de una pobre execució en les tasques de funcionament cognitiu, així com  en el processament temporal ràpid de senyals auditives i visuals, per això son més lents i poden presentar problemes en tasques de discriminació.

 -En el perfil lingüístic podem observar que la gramàtica esta més afectada que  el vocabulari. Es important remarcar  que degut  a els seus dèficits verbals i tenint  en conte que dintre del marc escolar, el gran vehiculitzador del aprenentatge es el llenguatge, els  alumnes afectats de TEL tenen mes risc de tendrer fracàs escolar.

Manifestacions clíniques   (II)  en els subtipus Fonològic-Sintàctic:

Dificultats fonètiques-fonològiques:  els  trastorns fonològics poden comprometre el procés de adquisició del llenguatge per la creació de patrons atípics. Dels infants amb  trastorns fonològics que  adquireixen  de forma diferent  els  procediments jeràrquicament ordenats i  utilitzats per els infants  sense problemes.

Els infants amb  TEL vocalitzen  amb  menys freqüència, usant un inventari consonàntic  més restringit , consistent

     -Principalment en EDATS TEMPRANES les  emissions verbals son  oclusives sonores, nasals i  que se comuniquen inicialment amb  la forma  sil·làbica directa (cv).

-Els infants  sense  dificultats fonològiques  tenen inventaris fonètics molt més  extensos i  usen amb més  facilitat i precocitat un rang més ampli d’estructures sil·làbiques .

- Els infants afectats per el TEL solen  tindre menys habilitats  fonètiques, persistents els processos de simplificació de la  parla en estadis cronològics que ja no corresponen.

-ALS  LOS 5 ANYS les  emissions verbals mostren una pràctica vocal limitada, amb unes  dislàlies múltiples que persevera’n. En este sentit, Leonard LB conclou  que

Els infants amb  TEL presentaran majors  problemes per a produir determinats estructures gramaticals, quan tals produccions requereixen excessives demandes fonològiques, així com dificultats en realitzar representacions fonològiques adequades,  es un aspecte condicionant  en el  deteriorament  gramaticals. ( Menyuk P et al) va demostrar  la correlació entre el percentatge dels  errors fonològics dintre de la paraula  i  el percentatge  d’ errors gramaticals que comenten els infants s afectats, demostrant que quan s’incrementa la complexitat  sintàctica  se sol  produir un decrement de la precisió articulatòria. Dificultades gramaticals  es  considera que els infants  presenten  dificultats morfosintàctiques quan tenen dificultats per a integrar i aplicar,  en

  seves emissions verbals, els  elements  necessaris per a organitzar correctament  les paraules i les frases.

Les paraules especialment difícil  quan s’ha de  fer  us  dels nexes gramaticals, les paraules funcionals amb  poc pes lexical, la organització gramatical dels sintagmes, així com de concordança  gramatical. Presenten una parla  que freqüentment  rep  el nom de parla  telegràfica, per la marcada  omissió de morfemes gramaticals, nexes d’unió o de los marcadors de  temps verbals.  Resultant  un llenguatge desorganitzat des de el punt de vista gramatical, amb  alteracions en l’ordre de les paraules, absència  de concordança, omissió de nexes, utilització inadequada de las flexions de temps o mode, en la utilització  de  articles i  pronoms o establir relacions de gènere i nombre.

Amb els articles  (Marchman V et al) en un dels  seus treballs es  demostra que la morfologia verbal esta  relacionada amb  la adquisició  lèxica, ja que l’ús de dita morfologia depèn de que el tamany del lèxic verbal al cansí una massa crítica. Els infants amb  TEL presenten una amplitud lexical limitada, por lo que podria explicar las dificultats de  el desenvolupament o de la morfologia verbal. A un que els infants amb  TEL presentin dificultats en alguna o totes les dimensiones  del llenguatge, s’ ha demostrat  que la poca adquisició de la morfologia pot  ser un marcador fiable de TEL. Els  problemes gramaticals que s’han descrit en aquest infants amb  TEL afecten també la sintaxis . (Van der Lely (1994)), defensa  que els infants amb  TEL no presenten problemes per a establir  correspondències entre rols temàtics i regles sintàctiques. Així , sempre que existeixen  suficients indicadors semàntics i  pragmàtics que ajuden a establir  les correspondències, no tindran  per què tindre  problemes de comprensió. Els  problemes comprensió sorgeixen quan els indicadors  son insuficients.

Tabla 1: Criteris del DSM –IV-TR para el trastorno fonològics) Alteracions per a usar els  sons de la parla  apropiats per a l’edat i les  característiques dialectals (errors en la produccions de sons, us ,representacions  u  organitzacions). Las dificultades en el llenguatge receptiu i  expressiu que interfereixen     significativament en el rendiment escolar, la ocupació laboral o la comunicació social.) Si  presenta retràs mental, trastorno motor de la parla  o deprivació ambiental, las dificultats lingüístiques superen les que habitualment estan associades als mateixos  problemes .El TEL es  defineixen  amb  les alteracions  en el desenvolupament  del llenguatge expressiu i/o receptiu en el context d’un desenvolupament  normal en altres s aspectes: conscients d’ intel·ligència no verbal i capacitat  d’autonomia, en una magnitud suficient per a interferir en les activitats  de la vida quotidiana i/o aprenentatges  escolars . En la definició de TEL no se dissocia, com ocorri en l’adult,  entre un trastorno expressiu i  un trastorn receptiu.

Els infants amb  TEL mostren, un major o menor grau, problemes tant d’ expressió com de comprensió.

Tabla 2: Criteris diagnòstics del DSMIV- TR para el trastorno del llenguatge  mixt receptiu-expressiu A) Les puntuacions obtingudes  en una bateria estandarditzada per a la valoració del desenvolupament del llenguatge esta per sota  de les valoracions de la capacitat intel·lectual no verbal. Els  símptomes inclouen tant dificultats per a l’expressió del llenguatge amb dificultat de comprensió. B) Las dificultats en el llenguatge receptiu i expressiu que  interfereixen significativament en el rendiment escolar, l’ocupació laboral o la comunicació social. C) No es compleixen criteris per a el trastorn generalitzat del desenvolupament. Si es  presenta amb retràs mental, trastorn motor de la parla  o deprivació  ambiental, les dificultats lingüístiques superen les que habitualment estan associades a aquest  problemes. En l’actualitat segueixen apareixent , no obstant,

 

BIBLIOGRAFIA

1.- Artigas, J El niño Incomprendido. Bcn: Amat 2009

2.- Rapin I, Allen DA. Developmental language disorders: nosologic considerations

3.- Sans, A. Porque me cuesta tanto aprender. Bcn: Edebe 2009

4.- Navarrete, J,J. Marcadores neurocognitivos en el trastorno especifico de lenguaje. Rev

neurol,2007; 44 (6): 326-333

5.- Rapin, I (96) Developmental language disorders: a clinical update. Journal of child Psycology

and psychiatry, 37,643-656

6.- Mendoza Lara, E. trastorno específico del lenguaje. Madrid: Pirámide. 2001

7.- Van Daal J, Verhoheven L,. Subtypes of sever speech amd language impairment:psychometric

evidence from 4 –year-old children in Netherlands. J Speech Lang Hear Res 2004 ;47:1411-23

8.- Fresneda M,D, et al. Trastorno especifico del lenguaje. Rev. Neurol. 2005;41 (Supl1)

S51-S56

9.- Muñoz-López, G. Alteraciones lingüísticas en el TEL. Rev neurol 2005;41 (supl 1): S57-S63)

10.-Miller CA et al. Speed of processing in children with specific language impairment. J

speech Lang Hear Res 2001; 44:416-33

11.- Carballo, G .del Trastorno fonológico al Tel. Manual de trastorno especifico de lenguaje.

Madrid: Pirámide 2009 3ª ed.

12.- Rescorla Y Ratner .Phonetic profiles of toodlers with especific expresive language impairment.

J speech Lang Hear Res 1990;33: 70-83

13 .-Vilardaga, T. Manifestaciones lingüísticas en el niño con TEL. Revista Clínica Molins, 2009

14.- Leonard LB . Facilitating linguistics skills in children with specific language impairment.

Appl Psycolinguist 1981;2 89-118

15.- Menyuk et al. A problema of language disorder: length versus estructure. J speech

Hear Res. 1992 ; 15:264-79

16.-.Restrepo MA, Gutierrez-Clellen .Article use in Spanish –speaking children with specific

language impairment. J Child Lang 2001;28:433-52

17.- Marchman V, Bates E. Continuy in lexical and morphological development: a test of

the critical mass hypothesis. J speech Hear Lang 1994;21:339-66

18.- Van Der Lely, HJK, Ullman MT Past Tense morphology in specifically language impaired

and normally developing children. Lang Cogn Proc 2001, 16:177-217

19.- Mendoza Lara, E. trastorno específico del lenguaje. Madrid: Pirámide. 2001; 4; 88-89

La 2ª parte de este trabajo, titulado EVOLUCIÓN CON INTERVENCIÓN

LOGOPÉDICA en SUBTIPO FONOLÓGICO SINTÁCTICO se editará en el

próximo número de la Revista (julio 2011).

establecimiento

El dret de decidir....deure de decidir, en el context de la salut.

El passat 20 de març del 2012 es va celebrar a la sala d’actes de la FUB la conferència: “Dret de decidir....deure de decidir, en el context de la salut”. La conferència va anar a càrrec de Núria Terribas i Sala, jurista i directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull).

El tema era especialment interessant per a professionals i futurs professionals de l’àmbit de la salut, entre ells els logopedes. Es va fer una introducció històrica de la variabilitat del concepte de malalt al llarg del temps.  Des de quan el malalt s’abandonava totalment a les mans del metge confiant en la seva beneficència, fins a l’aparició de les Cartes de Drets dels pacients (1979) o els  més recents drets normatius regulats per llei (21/2000).

S’observa com al llarg del temps s’ha produït una  despersonalització i una especialització en l’atenció a l’usuari dedicant-li menys temps. Però es proposen uns principis bioètics que s’haurien de tenir en compte en el treball sanitari:

·         Autonomia: amb la capacitat de decidir del pacient.

·         Beneficència: fent el millor per al pacient.

·         Evitar el sobretractament i la possibilitat de caure en la maleficència.

·         Justícia: amb l’ús adequat i equitatiu dels mitjans.

Aquests principis no són quelcom teòric que es troba al marge de la praxis, sinó que han de reflectir-se en el dia a dia de l’atenció al pacient i a la seva família. Cal tenir clar els drets i deures de l’usuari. El dret i deure a ser informat és bàsic, ser-ho en la seva mesura justa, i de forma adequada amb un vocabulari comprensible. El pacient pot triar qui serà el seu interlocutor d'entre les persones del seu entorn més proper. Donar la informació no és només una obligació legal, sinó un deure ètic. La coordinació entre professionals a l’hora d’informar és també bàsica.

La presa de decisió  de  l’acceptació d’una prova o intervenció, no s’ha de limitar a  firmar un document, sinó que és un procés que inclou la capacitat de discerniment, la intenció de decidir i la llibertat de fer-ho. No es poden acceptar la coacció de la llibertat o  la manipulació encoberta.

Cal reflexionar en el cas del menor madur. Un jove a partir dels setze anys, en l’àmbit sanitari, ja pot prendre les decisions respecte a la seva salut. Entre els dotze i els setze, si el professional ho considera, el menor també pot participar de les decisions, mantenint informats els pares.

En general aquesta conferència ha provocat la reflexió sobre el fet que els drets i els deures són tant del professional, com del pacient, i han d’anar coordinats. Principalment hem de tenir clara la normativa, però el que realment donarà una qualitat d’atenció a l’usuari serà una actitud de servei, d’escolta activa i d’informació justa i adequada. A més d’aplicar les tècniques sanitàries necessàries.

                                                           


Montse F.

“La tecnologia, eina per ajudar a rehabilitar dèficits en la denominació”

El passat mes de febrer es va publicar als diaris digitals de La Razón i Diario Crítico de la Comunitat Valenciana la notícia de què un informàtic i una logopeda i psicòloga de la UIV han dissenyat un nou programa per a les persones amb dificultats comunicatives. Aquest programa informàtic s’anomena NL-Denomina, i va destinat als pacients amb dèficit de denominació, per exemple afàsics, dislèctics, amb demència o retard en el llenguatge. És una eina que s’adapta a cada pacient segons el dèficit que presenti mitjançant diferents tipus activitats: denominació per confrontació visual (1), aparellament paraula-imatge (2), i associació semàntica (3).

1. Denominació per confrontació visual

                                                           

  

2. Aparellament paraula-imatge

3. Associació semàntica

El software NL-Denomina conté dos paquets de camps semàntics cada un d’ells amb 50 fotografies amb les  corresponents ajudes orals i escrites. A més a més, es poden afegir fotografies personalitzades relacionades amb l'entorn del pacient, propiciant així la seva motivació.

És a l’abast de qualsevol terapeuta, però cal tenir recursos econòmics suficients per a fer front a aquesta despesa. Per altra banda, es pot descarregar una demostració de NL-Denomina en el web següent: neurolexia.com

A parer meu, crec que és una bona ajuda, ja que permet controlar variables importants per a la "recuperació del lèxic segons freqüència en l’ús, longitud de la paraula, número de síl·labes”... Però no vol dir substituir la rehabilitació personal per un software, sinó que és una eina suport per ajudar als pacients, facilitant, així, la categorització dels seus dèficits i a partir d’aleshores valorar la millor intervenció.  

Font dels articles:

• Diario Crítico.com [seu web]. València: Fernando Jáuregui; 2012 [actualitzat el 18 de febrer de 2012; accés 10 de març de 2012]. Disponible aquí.
• La Razón.es [seu web]. Madrid: L. M; 2012 [actualitzat el 18 de febrer de 2012; accés 10 de març de 2012]. Disponible aquí.

Font de les imatges:

• Neurolexia.com [seu web]. Màlaga; 2012 [accés 12 de març de 2012]. Disponible aquí. 

Andrea Roldán

Sistema familiar: Font de recolzament i d'èxit.

Són moltes les vegades en les que comencem la casa per la teulada, ja que el que volem és anar de cara a la feina i sovint passem per alt la part més senzilla, però al mateix temps,més important de qualsevol procés que estiguem realitzant.

Són moltes les ocasions en que enfoquem la nostra atenció únicament en la alteració o en la disfunció i passem per alt la base de qualsevol rehabilitació. Considero que aquesta base ( sobretot en una cas infantil) és la unió que ha de mostrar el sistema familiar, ja que sempre s’ha d’acompanyar.

A continuació vull explicar una noticia que va publicar la revista “El Confidencial”. La noticia parla d’una nova aplicació que permet una millor comunicació amb els nens autistes.

Juan Carlos González, és pare d’en Darío, un nen autista. Juan Carlos, passava hores observant el seu fill, l’acompanyava a les consultes amb el logopeda i el psicòleg i encara que veia progressos, aquests eren insuficients. Ell volia comunicar-se amb el seu fill sense obstacles.

De manera que va idear una aplicació informàtica amb el nom de ABLAH.

ABLAH és un programa intuïtiu i senzill com un joc. Que per mitjà d’imatges i sons ajuda a solucionar problemes del dia a dia. És a dir, informa al nen del que farà, on anirà, del que menjarà...i al mateix temps, millora la comunicació ja que permet crear frases.

Amb aquest cas, vull remarcar dues coses. La primera és que igual de necessari és informar del trastorn i del tractament tant als pacients com als familiars. Ja que gràcies a que Juan Carlos va estar informat en tot moment, va saber que era el que li convenia i li era útil al seu fill.

I per altre banda, és un exemple de que el sistema familiar és la font de recolzament i d’èxit.

La notícia ha estat extreta de la revista electrònica EL CONFIDENCIAL . Va ser escrita per Amparo de la Gama el dia 25/10/2011.

A continuació us adjunto la pàgina de la notícia.

http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2011/10/25/ablah-un-malagueno-crea-una-revolucionaria-app-para-comunicarse-con-su-hijo-autista-1279/

I la web oficial de ABLAH.

http://www.ablah.org/index.php?option=com_content&view=article&id=109&Itemid=181

Juan Carlos González recull el premi 'theappdate 2010'

Núria Bach.

"Síndrome de l'accent estranger"

Els casos de “SAE” ja superen els 60 en els països anglosaxons, es tracta d’una malaltia catalogada com a “rara”, sorgeix dels danys col·laterals després d’una lesió cerebral greu en l’hemisferi esquerra, encarregat del llenguatge, encara que també s’han descrit quatre casos en l’hemisferi dret.

Les persones que ho pateixen, parlen la seva llengua com si es tractés d’un estranger que l’acaba d’aprendre, pot anar acompanyada de problemes emocionals, ja que es dóna de forma brusca i provoca que la persona perdi el sentiment de pertinença a la comunitat.

En els casos que s’han trobat, es tracta de persones monolingües que no tenen dèficits en el llenguatge ni expressiu ni comprensiu, ni distorsions fonètiques.

Després d’estudiar diferent casos, els investigadors de la universitat d’Oxford van afirmar que quan s’afectaven les àrees del cervell encarregades de les funcions lingüístiques provocaven alteració de les síl·labes, això provoca que els patrons de cada idioma canviïn i per tant s’assembli a un idioma diferent,  també relacionen el cerebel amb aquest síndrome.

Existeix una altre teoria que diu que és perquè la persona perd motricitat fina i no pot pronunciar els fonemes característics de la seva parla. Es suficient que hi hagi petites lesions corticals i subcorticals per produir-ho.

Respecte al tractament, es suggereix utilitzar les mateixes tècniques que en les afàsies, relacionades amb modificar la veu, el punt i mode d’articulació, les substitucions i variacions en la producció de consonants, tots relacionats amb l’accent de la parla.

Font:http://www.mancia.org/foro/articulos/71526-sindrome-acento-extranjero.html

Ana Pons Victori

6 de març, Dia Europeu de la Logopèdia

La rehabilitació logopèdica, a més de partir del resultat d’una exploració, d’establir un possible diagnòstic, i de dissenyar i implementar un tractament, implica una relació terapèutica única i una forma particular d’abordar la intervenció, adequada a cada pacient. Darrere de cada cas, hi ha una relació terapèutica pacient–logopeda, un camí conjunt de descoberta i de superació que es va construint sessió rere sessió.

A la FUB per celebrar el Dia Internacional de la Logopèdia hem organitzat la jornada "Logopèdia: el pacient té la paraula" en què els protagonistes seran els pacients i els seus logopedes.

                                          Font: arxiu FUB

Amb aquesta jornada es pretén posar cara i donar veu a diferents persones amb alteracions logopèdiques, així com conèixer el treball individualitzat que cada logopeda ha dut a terme amb el seu pacient.

Els que hi assistiu tindreu l'oportunitat d'escoltar en primera persona el testimoni de pacients amb diferents alteracions logopèdiques, de conèixer el treball realitzat en cada una de les alteracions i de compartir l’experiència clínica i vivencial amb altres logopedes.

Podreu trobar més informació al web de la FUB

Departament de Logopèdia FUB

Logopeda i dany cerebral

“El logopeda es fundamental para las personas con daño cerebral, porque interviene en alteraciones de habla, lenguaje, voz, deglución...”.

El capítol del llibre que us presento parla sobre la lesió cerebral. La més freqüent és de tipus traumàtica i predomina l’anomenat traumatisme craneoencefàlic (TCE). Més del 80% dels afectats és a causa d’accidents de trànsit de joves entre els 15 i els 30 anys. No obstant, hi ha altres causes que comporten una lesió cerebral de tipus TCE.

Aquesta lesió comporta moltes conseqüències i, tot i que algunes acostumin a coincidir s’ha de tractar cada pacient com a únic amb els seus propis símptomes.

La rehabilitació s’ha de dur a terme en centres que hi existeixin diversos professionals per tal d’aconseguir la recuperació global d’aquell pacient. Per la qual cosa és de gran importància que hi hagi un treball multidisciplinàri com per exemple un control mèdic, rehabilitació física, logopèdia, rehabilitació neuropiscològica, intervenció amb la família, etc.

El logopeda intervindrà amb aquests pacients quan puguin presentar alguna de les següents patologies: afàsia, disàrtria, disfàgia, problemes de lectoescriptura, alteracions de la veu, paràlisis facials, etc. L’avaluació que haurà de realitzar aquest professional es divideix en varis apartats: anamnesi, llenguatge, praxis, respiració i parla/veu.

Per tal d’aconseguir la màxima recuperació és necessari fer una avaluació contínua.

Aquesta informació està extreta d’un llibre titulat: Los logopedas hablan. Si els interessa el tema trobaran la informació ampliada més concretament a partir de la pàgina 25. A més, s’hi troben dos casos amb la seva corresponent intervenció logopeda. 


Anna Maria Zurita

Dislàlia Fonològica. Per a corregir-la es treballa amb els nens des de l'àmbit del joc

Aquest article tracta sobre la dislàlia fonològica i la importància de solucionar-la de manera entretinguda, agradable i motivadora per als nens.
Generalment, els infants amb 5 anys d’edat o més ja han adquirit els sons del llenguatge oral i saben articular-los tant de manera aïllada com formant part d’una paraula o frase, però hi ha un petit grup de nens que com diu la Yolanda Solís Fuego (logopeda), tenen una enorme dificultat a l’hora de pronunciar alguns sons com poden ser la “s” i la “z” dins de les paraules, ja que tenen un gran problema de discriminació auditiva. De forma individual són capaços de repetir cada so sense problemes.

Les dislàlies són molt evidents a partir d’una certa edat, ja que les persones del voltant s’adonen de que “este niño pronuncia mal”. És essencial un diagnòstic precoç per evitar complicacions i que permeti al logopeda treballar amb el nen de forma lúdica a partir una sèrie d’exercicis. Un d’aquests consisteix en “hacer un dibujo diferente para cada uno de los fonemas con los que el niño tiene problemas” i a partir d’aquí, el nen haurà de realitzar exercicis bucofonatòris per canviar la posició dels ressonadors amb cada so i treballar-ho dia a dia. També, es fan exercicis de discriminació auditiva on el professional “ debe pronunciar los distintos sonidos tapándose la boca con un papel” i el nen haurà de realitzar diferents accions en funció del so. La lectoescriptura també es treballa en nens amb dislàlies fonològiques.

Font: Revista Hola, Enllaç

Laura Zaragoza

L’aprenentatge de la lectoescriptura en els nens sords

L’article que presento ens explica el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura que realitza un nen amb deficiència auditiva. 

El procés d’aprenentatge es basa en un reconeixement de paraules i, a la vegada, amb una comprensió textual, per tant, són dos processos que van lligats i si un d’ells no s’ha adquirit, l’altre tampoc.

Respecte el procés de reconeixement de les paraules, els nens amb sordesa, també desenvolupen una consciència fonològica, ja que les representacions fonològiques no només son d’origen auditiu, sinó que també visual.

Aquest procés va acompanyat de la paraula complementaria, la qual els ajuda a comprendre aquells fonemes que no captava abans per la seva semblança sonora.

En canvi, el que fa la comprensió textual, es la capacitat d’extreure les idees i establir-ne connexions amb els seus coneixements previs.
El que l’article explica és que el problema està en el context i la persona que interactua amb ell, per tant, per solucionar-ho s’ha establert un llenguatge de signa, aplicat des de edats inicials, per poder comprendre el text que tenen davant.

En conclusió, aquest aprenentatge, sigui a un nen oient com un nen amb sordesa, es similar, ja que requereix treball, esforç, és complex i llarg.

Font: http://revista.cepjaen.es/pdf/articulo_01.pdf

Ana Mª López.

L’autisme comença a desenvolupar-se als 6 mesos

Es va realitzar un estudi a 92 nens de 6 mesos d’edat, els quals havien de tenir algun germà que presentés autisme. 

El 30% dels casos analitzats segons aquest estudi desenvoluparia la malaltia,  ja que es van percebre algunes irregularitats en l’organització i quantitat de substància blanca, és a dir, les vies que connectaven les regions cerebrals d’ambdós hemisferis estaven afectades i diferien de les dels altres nens que no patien autisme.

Feixos de substància blanca  en nens
amb risc de patir autisme.
Font: © Jason Wolff

La investigació posava de manifest que 12 feixos de fibres de substància blanca es veien alterats. En Jason Wolff, assegurava que “el autismo afecta a todo el cerebro, no a una región en particular”.

Aquesta evidència de que l’autisme es pugui detectar de manera precoç, fa que neurològicament i logopedicament es pugui intervenir abans en l’alteració per tal d'ajudar a l’individu i garantir-li una millor adaptació social, ja que si es comença a estimular el cervell correctament, gràcies a la rehabilitació i tractament, el creixement i desenvolupament del nen serà el desitjable i es reduirà notablement la gravetat de la malaltia.

Aquest estudi va ser realitzat per un grup d’experts de University of North Carolina(EEUU) i publicat a American Journal Psychiatry.

Font: Tardón L: El autismo comienza a desarrollarse a los 6 meses. Diari El Mundo. Edició digital [accés el dia 20 de febrer de 2012]. URL Disponible

Maria Cueva.

25 paraules que un nen ha de saber als 2 anys.

La comunicació és un fenomen social que comença amb el llenguatge no verbal. L’adquisició i el desenvolupament del llenguatge es divideix en diferents etapes.
Als 2 anys, ja són capaços de produir o imitar frases de 5 o 6 elements, emetre enunciats incomplets i utilitzar paraules de diferents categories gramaticals, especialment aquelles que soles aporten un significat (noms, verbs, adverbis, etc).

L’article següent parla de la semàntica en aquesta edat i afirma que han de saber produir 50 paraules com a mínim, 25 de les quals haurien de ser les esmentades per l’autor a la llista.
En l’estudi realitzat, es va observar que els nens que en aquesta edat no produïen les 50 paraules tenien més probabilitats de tenir dificultats en l’adquisició del llenguatge fins a edats més avançades o patir problemes de desenvolupament físic o cognitiu.

Aquí us deixo l'enllaç a l'article.

Neus N.

Dislèxia i TDHA

La dislèxia i el TDHA són trastorns que sovint coincideixen en una mateixa persona, però no necessàriament. Davant d’aquests trastorns ens trobem amb diferents aspectes que cal tenir en compte. Un primer aspecte, seria la necessitat de comprendre i acceptar que les persones que són dislèctiques o presenten TDHA no poden decidir prescindir-ne. Els afectats tenen unes dificultats en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i unes dificultats en la capacitat d’atenció, que els farà més difícil la seva vida acadèmica. No per això els hem d’etiquetar i jutjar com alumnes dolents, sinó que hem de donar-los l’ajuda i el recolzament necessari per a què puguin avançar en els seus estudis. Segurament caldrà un esforç per part de tots.

És important diagnosticar la dislèxia en els primers anys d’escolaritat, ja als sis anys podem diagnosticar-la i així evitar la somatització del problema i l’ aparició de trastorns emocionals associats. Encara que la dislèxia és crònica, el seu tractament precoç i l’ensenyament d’estratègies d’aprenentatge poden ajudar a superar les dificultats que pot tenir l’infant.

El TDHA sempre presenta una dificultat en la capacitat d’atenció, però pot anar acompanyat d’hiperactivitat i impulsivitat o no. Les conductes que presenta la persona amb TDHA són conductes habituals, però el que fa esdevenir el seu comportament un trastorn és la seva freqüència excessiva (moviment, precipitació, parlar, cometre errors).

Aquest enllaç us donarà accés a un vídeo en què es parla de la dislèxia i el TDHA des de l'experiència d'uns joves. Les professionals  ens expliquen també les característiques d'aquests trastorns. A més,  ens descriuen  com afecten els infants en el seu procés d'aprenentatge i en la creació del seu autoconcepte.

http://video.google.com/videoplay?docid=1279668163895823435#

Montse F.

Revista de Investigación en Logopedia

La Logopèdia, com sabeu,  abasta diferents àmbits d'intervenció (social, sanitari, educatiu) i conjuga coneixements de disciplines diverses com la neurologia, la física acústica, l'anatomia, la pedagogia, la psicologia, la lingüística...

Per arribar a ser bons professionals,  és important estar al dia de les noves descobertes i anar actualitzant els nostres coneixements. És per això que sempre és una bona notícia l'aparició de revistes científiques que recullin i facin difusió de les investigacions més actuals en l'ampli camp de la investigació logopèdica.

La Revista de Investigación en Logopedia /Journal of research in Speech and language therapy va néixer l'any passat, fruit de l'esforç d'un equip de professionals de la Universidad de Castilla la Mancha en col·laboració amb el Col·legi de Logopedes d'aquesta comunitat.

Actualment podeu consultar el dos primers números en línia a: Revista de Investigación en Logopedia

Hi trobareu articles científics ben interessants, com una actualització en Aspectes d'adquisició del llenguatge per S. López-Ornat (Vol.1, núm.1) o la Intervenció logopèdica en bilingües de  E. Ramos i A. Ardila (Vol 1, núm.2),  entre d'altres.

Així que ja ho sabeu... Aquest 2012 no tenim excusa per no posar-nos AL DIA!

Bon any a tothom

Montse Torrents