Logopèdia al voltant del món: Pakistan!

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/

La comunicació és obligatòria a l'experiència humana. Des de les primeres civilitzacions, l'home ha ideat mitjans sense fi per a l'intercanvi d'informació, pensaments, idees, sentiments, necessitats, etc, - no verbal a través de gestos, signes, accions, pintures rupestres, els batecs dels tambors, i verbalment a través d'un conjunt comú de paraules i frases que condueix a l'evolució de les llengües incomptables a la terra. 

Les habilitats de comunicació millorat amb el temps, dels intercanvis gràfica d'imatges per a la creació de l'alfabet, donant lloc a l'aparició de la lectura i l'escriptura. Així, l'adquisició de la parla i el llenguatge es considera una habilitat innata dinàmica de l'espècie humana. No obstant això, és fàcilment influenciada pels paràmetres ambientals, socials, culturals, dels pares, i biològics. 

La trista realitat que enfrontem al Pakistan fins fa pocs anys era l'absència de professionals nacionals qualificats en el camp de la Patologia de la parla i el llenguatge per treballar amb nens i adults amb impediments de comunicació i trastorns de la deglució. 

http://ceirberea.blogdiario.com/img/mapa-pakistan.gif

Un estudi realitzat a Karachi per mesurar el nombre dels afectats. Va arribar a la conclusió que un estimat de més de 22 milions d'individus en una població total de més de 160 milions pateixen de parla, el llenguatge, la deglució i/o trastorns de l'audició. En l'actualitat només hi ha set qualificats Terapeutes de la Parla i el Llenguatge o Logopedes, els quals s'han classificat a l'estranger per atendre les necessitats d'aquests 22 milions de persones a tot el país. 

Tots aquests set logopedes estan treballant en hospitals i clíniques privades, amb una càrrega de treball impressionant, humanament difícil de suportar. Van portar a terme programes curts de capacitació per als educadors especials i pares de família, que va resultar ser insuficient per a les necessitats dels pacients en tot el país. Una extensa carrera que es necessitava fermament com un intent de començar a omplir el buit de personal qualificat per a això. 

Un grup d'especialistes, van formar la SHAP, Associació de l'Audició i la Parla de Pakistan, una organització no governamental, no comercial, voluntària al projecte d'un programa que atenen a nens, adults i les seves famílies que pateixen de la parla, llenguatge, audició i / o trastorns de la deglució. L'equip està format pels següents especialista: 

-          Pediatria:

o   Dra. Billo AG.

o   Dra. Nargis Khan

o   Dra. Habiba Hassan

-          Neurologia:

o   Dr. Najam Sheikh

-          Medicina general:

o   Dr. Farhat Abbas

-          Psicologia:

o   Dra. Mehreen Hassan

-          Treballador social:

o   Aban Jamal

-          Altres:

o   Sra. Sabah Habib Fazil

o   Abdul Samad Mukati

o   Amina Siddiqi

Per complir el seu somni, SHAP es va acostar a la Universitat Zia Ud Din (ZU), una altra institució sense ànim de lucre metges participen activament en la promoció i l'avanç de les ciències de la salut a través de l'excel lència en la docència, la recerca i els serveis públics. 

Promeses de contribucions amb suport complet de SHAP, el Dr. Asim Hussain, rector de ZU, i el Sr. Shahid Aziz Siddiqui, el seu vicerectorat, van construir 464.515 m² d'espai amb aire condicionat i l'estat de la tècnica d'equip per a l'avaluació , teràpia, i l'ensenyament en els voltants de l'Hospital Dr Zia Ud Din, a Clifton. Amb els sincers esforços de col.laboració de SHAP i ZU, donen a lloc l'única Escola de Formació de Teràpia de la Parla i el Llenguatge, coneguda avui com el Col.legi Zia Ud Din de Teràpia de la Parla i Llenguatge (ZCSLT) que es va establir a Karachi. ZU va fer una donació de 10.000.000 rupies per a aquest escola. 

A aquest projecte es van sumar més logopedes i especialistes, Dra. Mariam Syed. Després d'acabar els seus estudis als EUA va voler venir a Pakistan, ja que tenia en compte la situació dels pacients aquí-Va oferir els seus serveis al ZCSLT. La va seguir Dra. Mahwish Sait, Dra. Seema Ahmed i Dra. Aasiya Sachwani de Karachi, i Dra. Ayesha Butt d'Islamabad. 

El principal objectiu de SHAP i ZU era de conscienciar la gent del que estava passant al nostre país. També es va establir un programa complet de quatre anys de llicenciatura de teràpia de la parla i llenguatge per omplir el buit de terapeutes / logopedes i dur a terme la investigació i desenvolupament per a la població local. 

El programa de formació va començar el maig de 2006 però es va posar en marxa l'octubre de 2007, per primera vegada al Pakistan i gràcies a SHAP i ZU. Aquest programa engloba els següents trastorns: 

• La discapacitat auditiva (per a adults i nens). 
• Trastorns del llenguatge (per als nens amb trastorn específic del llenguatge, retard mental, síndrome de Down, trastorns de l'espectre autista, problemes d'aprenentatge, etc.) 
• Trastorns del llenguatge (per a adults amb disfàsia i / o dificultats de comunicació, etc.) 
• Alteracions de la veu (per a nens i adults amb problemes de la veu, els laringectomitzats adults). 
• Difluencia (tartamudesa infantil, i tartamudejant adults). 
• Trastorns de l'articulació funcional (nens i adults que tenen discurs clar). 
• Neurogènica trastorns de la parla (nens i adults amb dificultat per parlar [disàrtria o dispràxia]). 
• Trastorns de la deglució (nens i adults amb menjar, beure i trastorns de la deglució). 
• Llavi leporí i / o paladar fes i trastorns maxilofacials (adults i nens). 

Una sèrie de programes d'educació continua, tallers i seminaris s'han realitzat en el ZCSLT, així visitant logopedes i terapeutes dels EUA i el Regne Unit. 

SHAP arriba als cors dels filantrops en tot Pakistan per donar a ZCSLT, que ara pretén construir un laboratori totalment equipat per a fins de recerca i desenvolupament en els àmbits de l'avaluació de la parla i llenguatge i les estratègies terapèutiques per a la població afectada. 

Mitjançant el desenvolupament d'un programa de postgrau en Logopèdia, ZCSLT també té com a objectiu formular Màsters i programes de doctorat en Teràpia de la Parla i el Llenguatge en un futur molt proper. 

La logopèdia té un abast fantàstic tant el nostre país com arreu del món.La carrera és molt gratificant i satisfactòria. És una professió que pot presentar de manera individual o paral lel amb els metges, terapeutes ocupacionals, professors, educadors especials, etc. . 

Els logopedes fan que la vida valgui la pena per les persones afectades per trastorns de la comunicació. 

Finalment, aquí us deixo un vídeo d'un pacient pakistanès que va ser sotmès a una laringectomia total per carcinoma de laringe. Va aprendre la parla esofàgica. Ha adquirit tanta habilitat que és difícil d’endevinar que no té caixa de ressonància i les cordes vocals.

http://www.youtube.com/watch?v=x9sXr7LhdtA&feature=share

Informació extreta de:

Inpapermagzine, 21 Agost 2010

Pàgina web Dawn.com

Madiha Yousaf

Reeducación de la deglución atípica

Para empezar hablaré sobre la deglución, que consiste en el paso de los alimentos desde la boca al estómago como consecuencia de movimientos musculares de la faringe, del esófago y del cardias.

En la deglución la lengua es el músculo propulsor del alimento.

Es una función que debe realizarse de forma mecánica y ordenada. Para que sea eficiente es necesario que exista un equilibrio en las características orofaciales del individuo.

Algunas de las causas de la deglución atípica són:

-      Deficiencia mental
-       Disartrias
-       Disglosias
-       Malos hábitos: succión digital, respiración oral, abuso del uso del biberón y chupete y retraso en la toma de alimentos duros, entre otros.

Terapia miofuncional

Consiste en la aplicación de un conjunto de procedimientos y técnicas para reeducar patrones musculares inadecuados y establecer nuevos comportamientos eliminando, si los hubiera, malos hábitos.

La terapia miofuncional aplicada a un niño con duglución atípica se basará en ejercicios a nivel de:

-       Musculatura
-       Deglución
-       Respiración
-       Postura

Yo hablaré sobre los ejercicios de musculatura.

Praxias linguales: En niños con deglución atípica y respiración oral nos encontramos con una lengua hipotónica mal situada en la cavidad bucal, por lo que se deberá trabajar la musculatura lingual recuperando la lengua hacia atrás y aumentando el tono lingual.

Con alimento:

-       “Colocar una miga de pan en medio de la lengua y apretar contra el paladar ritmicamente”


Movilidad:

-       “Barrer los labios por fuera con la puntita de la lengua lentamente”
-       “Mover la lengua de una comisura de los labios hasta la otra”
-       “Barrer el paladar de delante hacia atrás”

Con gomitas:

-     “Introducir la punta de la lengua en una gomita de ortodoncia y retraerla con la boca abierta sin que toque los dientes ni los labios y sin levantarla”

Praxias labiales: labios hipotónicos y ausencia de sellado labial.

De tono:

-       “Colocar un lápiz sobre el labio superior a modo de bigote”
-       “Con los labios juntos proyectarlos hacia la nariz”
-       “Inflar mejillas y realizar buches de aire de izquierda a derecha y en círculo”

Con depresor:

-       “Colocar el depresor entre los dientes e intentar cerrar la boca”
-       “Presionar el depresor contra los labios mientras se hacen morritos”

Movilidad:

-       “Cubrir el labio superior con el labio inferior”
-       “Realizar movimientos circulares con los labios”

Estos y muchos más ejercicios los encontraréis en el libro de Mª Eugenia Peralta Garcerá “Reducación de la deglución atípica funcional en niños con respiración oral”.  

Lidia A.

Logopèdia i Alzheimer: Federación de Asociaciones de Familiares de Enfermos de Alzheimer y otras Demencias de la Comunidad de Madrid

La malaltia de l’Alzheimer és incurable, degenerativa i terminal, és considerada la demència més comuna actualment. En general, es diagnostica en persones majors de 65 anys, tot i que s’han trobat casos d’aparició precoç,  però són molt poc freqüents.

Cada cas és un món, no obstant això, hi ha símptomes força comuns. En els seus inicis és molt difícil de detectar-la, ja que els primers símptomes es poden confondre amb simples efectes de l’edat o causa de l’estrès. El símptoma més comú, i el que normalment fa detectar la malaltia, és la pèrdua de memòria, sobretot en aspectes apresos recentment.

Seguidament, a mesura que va avançant la malaltia apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat, l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat, entre d’altres.

Hi ha molts centres on es tracta l’Alzheimer des del punt de vista de millorar l’estat de vida dels afectats i sobretot de donar ajudes als familiars per afrontar i saber actuar davant d’aquesta situació.

"La Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències de la Comunitat de Madrid és una Organització No Lucrativa fundada l’any 1.999 i que compta amb una llarga trajectòria professional, sent òrgan representatiu de les Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres Demències de la Comunitat de Madrid que en formen part.  A més a més, col·labora i coopera de forma activa amb diversos organismes, tant públics com privats, que treballen en l’àmbit sociosanitari de l’Alzheimer i altres demències; realitza una crítica constructiva de les accions que desafavoreixen una atenció i assistència adequades i òptimes dirigides al malalt i la seva família."

Aquesta federació ofereix tot un llistat de serveis entre els quals hi trobem l’atenció logopèdica, on s’hi realitzen tallers que consisteixen en una avaluació i intervenció individualitzada de les àrees del llenguatge afectades perquè el pacient pugui mantenir aquestes funcions del llenguatge i la comunicació, duent a terme una rehabilitació i una prevenció dins del que sigui possible.

Dins de cada sessió logopèdica s’avalua i s’intervé utilitzant treballs de repeticions, comprensió auditiva i lectora,  expressió oral i escrita, càlcul, automatismes, pràxies orals, linguals i facials, tècniques respiratòries i per últim treballs no verbals.

Aquesta atenció logopèdica és du a terme tenint en compte els següent objectius:

-          Avaluació dels punts esmentats anteriorment amb la intenció de realitzar una intervenció individualitzada correcta.

-          Manteniment o millora del pacient en les habilitats comunicatives, la comprensió oral, la comprensió escrita, l’articulació, la respiració, l’expressió oral i escrita i el càlcul.

-          Millorar la independència i la qualitat de vida del pacient.

Per a més informació sobre els seus serveis podeu consultar la seva pàgina web: http://www.fafal.org/

A. Garriga

Teatre en Llengua de Signes Catalana (LSC)

L'associació d'exalumnes de llengua de signes d'APESOTE (Associació de Persones Sordes de Terrassa) organitzen una obra de teatre en llengua de signes catalana amb traducció oral simultània per al públic oient.
La funció té lloc a l'Escola Ponent de Terrassa (c/ Palet i Barbas, 189) a les 19.00h i l'entrada és gratuïta.

Si voleu saber com arribar-hi cliqueu aquí
Montse

Premi al bloc!

Nois/es,

La Natàlia, de Logopedia Creativa, ens ha atorgat un premi al bloc.
Crec que li hauríem de donar les gràcies fent un comentari al seu bloc, no?

El premi comporta una sèrie de requisits, com que nosaltres recomanem 7 blocs més.
Ho anem fent entre tots?

Busqueu algun bloc relacionat amb la logopèdia que trobeu interessant i enllaceu-lo en aquesta entrada. Torneu a publicar el missatge tants cops com calgui.

Suggereixo el primer:

1.  Mi aula de audición y lenguaje, per la seva original proposta de treballar les pràxies amb imatges de Bob Esponja. (Montse)
2. Blog Logopedia Lafora, grupo de logopedas de un escuela de educación especial. (Lidia)

Montse

“Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que sea”

“Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que sea”

“Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que sea” és un article extret de la revista Fiapas número 52-53.

En aquest article s’explica el cas de la Marina i l’entrevista que es va fer als pares de la nena.

La Marina és una nena de 7 anys, la qual va ser diagnosticada de sordesa bilateral severa - profunda quan tenia aproximadament catorze mesos. Raó per la qual avui dia la nena utilitza audiòfons digitals, els quals li són de gran ajuda per relacionar-se, desenvolupar-se i integrar-se en la societat.

Els pares de la Marina pensen que la sordesa de la seva filla va ser provocada per l’administració de grans dosis d’antibiòtic poc després del seu naixement. 

Les sospites per part dels pares sobre que alguna cosa no anava bé  van començar quan la nena tenia uns quatre mesos d’edat. Finalment, als catorze mesos el propi pare va veure que alguna cosa estava passant perquè la seva filla no sentia bé , ja que el pare just darrere la criatura va toca una trompeta i la nena no es va sobresaltar.  Així doncs, la van portar al metge i van acabar de confirmar que la seva nena era sorda.

El pare en l’entrevista que li fan va explicar que no sabia com havia pogut passar tan temps sense que ningú s’adonés del que estava passant amb la seva filla. 

Una vegada van acabar de confirmar que la seva filla era sorda, uns dels primers passos que van fer els pares de la nena va ser dirigir-se a l’Associació de Pares i amics sords (ASPAS de Valencia) i al Centre de Estimulació Temprana de l’ Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF) amb la finalitat de rebre tota la informació possible sobre el que li passava i triar les millors opcions per la seva filla.

Els pares diuen que la seva filla va rebre una gran ajuda de la logopeda del centre. Aquesta va ser de gran importància, ajuda i recolzament per la Marina. Actualment, la Marina rep tres o quatre sessions a la setmana de logopedia.

Gràcies a la relació amb altres famílies, d’haver anat a ASPAS, etc. Els pares es van poder posar en contacte amb altres persones que estaven passant per la mateixa situació que ells, la qual cosa els va ser d’una gran ajuda.

A l’article també es fa referència a les despeses provinents de la rehabilitació de les persones amb discapacitats auditives. Sobre aquest tema, les despeses provinents de la rehabilitació, el pare remarca que les administracions també haurien de fer-se càrrec de totes o de la major part de les despeses provinents de la rehabilitació dels nens sord, com per exemple: de les pròtesis auditives, la logopèdia,etc.  Perquè resulta una important i considerable despesa per les famílies.

Finalment, dir que tota la família de la Marina: pares, la seva germana petita, tiets... Han estat ajudant-la en tot moment i recolzant-la en tot el que feia falta aportant tot allò que els hi era possible. Fins i tot la seva àvia Concha va començar a estudiar logopèdia quan va saber el que li passava a la seva néta i avui dia està llicenciada en logopèdia i li fa a la Marina, un parell de dies a la setmana, classes de logopèdia i reforç escolar .

Així doncs, la Marina es una nena que rep una gran estimulació, ajuda, recolzament,etc. per part de tothom qui l’envolta. Per tan, com diu el seu pare:  “Marina es una niña feliz y con un futuro que será como ella se empeñe que se ”.

Article i entrevista extreta del la revista Fiapas/135 del 2010 número 52-53 (En primer plano)

                                                                                                                                  Miriam N C

Els ximpanzés parlen, menteixen i fan poesies amb el llenguatge de signes?

                         



Deborah i Roger S. Fouts (psicòlegs comparatius) han dedicat més de 40 anys treballant amb ximpanzés que no només han après a comunicar-se amb el llenguatge de signes, sinó que també han après a mentir i a fer poesia.

Aquesta parella explica que finalment han pogut “tancar la boca” a molts científics com Noam Chomsky, on negaven aquest possibilitat comunicativa.

Els Fouts van continuar els treballs que havien iniciat un altre matrimoni on la NASA els i va cedir el ximpanzé Washoe. Washoe era una femella de ximpanzé que va ser introduïda en un entorn humà on només es parlava el llenguatge de sordmuts. Després d’intentar ensenyar-li el llenguatge oral, (el qual només van aconseguir que digues 4 paraules “mamá”, “papá”, “taza”, “arriba” desprès de 6 anys d’ensenyament) van optar per aprofitar el moviment natural de les seves mans per comunicar-se, i van decidir criar Washoe com una nena sorda, amb el llenguatge de signes de EE.UU.

Washoe va aprendre més d’un centenar de signes només veient com es comunicava l’equip d’investigació. Aquesta ximpanzé la van investigar fins la seva mort (2007).

Tot i així, durant tots aquests anys el matrimoni va poder observar com Washoe havia passat el llenguatge a la seva “família” fins arribar a nivells sorprenents com, arribar a parlar ells sols mentre “llegien” una revista, ja que eren capaços de posar nom a les coses que ells veien. “Parlaven com una família”. Deborah va explicar que els primats també sabien mentir. Així que amb una gravació que se’ls i va fer van veure com Dar (de la família de Washoe) li feia creure a Washoe que Loulis (també de la família) l’havia maltractat i es tirava el terra ensenyant-li i demanant-li amb signes a la seva mare una “abraçada”.

Poesia per simis

 Una altre gravació que va ser sorprenent va ser en la que un dels ximpanzés repetia les paraules “llorar” llorar; rojo, rojo; silencio, silencio; divertido, divertido”. Pels investigadors era tot una enigma fins que un amic seu que era poeta els i va dir que els signes d’aquestes paraules eren similars i que es tractava d’una al·literació de la llengua de signes, per tant, una composició poètica?.

Roger Fouts deia: "Hay evidencias de que son capaces de aprender los signos, de ordenarlos y conversar, tienen una sintaxis, incluso son capaces de inventar y transmitirlos",

Un matrimoni satisfet de jubilar-se després de treballar tants anys amb ximpanzés.

http://www.lavanguardia.com/

Marta.C

DISORTOGRAFIA

La disortografia, també anomenada disgrafia dislèctica, és el trastorn del llenguatge específic de la lectura que pot definir-se com el conjunt d'errors de l'escriptura que afecten a la paraula i no al seu traçat o grafia. Es tracta d'un trastorn que es manifesta en la dificultat per escriure les paraules de manera ortogràficament adequada. La disortografia es diferencia de la disgrafia en què els errors que la defineixen en cap cas són de tipus grafomotor, encara que el subjecte pugui tenir a més una problemàtica grafomotora implicada.

La disortografia pot ser "natural" quan afecta el desenvolupament fonològic i les regles de conversió fonema – grafema, o "arbitrària" quan afecta les regles ortogràfiques.

ETIOLOGIA:

Concerneix les pertorbacions de la utilització escrita de la llengua; freqüentment va unida als retards del llenguatge oral, com simptomatologia d'una silesia no apreciada, resultant d'un
aprenentatge defectuós o d'un medi cultural desfavorable, com a falta d'atenció o de lectura comprensiva.
Hi ha quatre tipus de faltes d'ortografia:

1. Les falles referides a la transcripció purament fonètiques de la formació del llenguatge parlat.

2. Les faltes d'ús que varien segons la complexitat ortogràfica de la llengua, quan les paraules es sobrecarreguen de lletres no pronunciades.

3. Les faltes de gramàtica.

4. Les faltes esmentades o paraules homòfones.

Entre els principals factors causals de les dificultats d'ortografia trobem:

• Hàbits defectuosos d'estudi (molts nens procedeixen de manera poc afectiva en estudiar paraules d'ortografia dubtosa, a causa de l'ensenyament inadequada d'aquesta matèria i
de la composició escrita).

• Manca d'interès i actituds favorables.

• Limitacions en coneixements bàsics sobre la fonètica i estructura de la paraula.

• Llenguatge deficient, especialment anomalies de pronunciació.

• Escriptura lenta i il·legible.

• Defectes visuals.

• Discriminació auditiva insuficient.

• Baix rendiment intel·lectual.

DETECCIÓ:

Les produccions escrites delataran els errors comesos pel nen, i per no confondre amb un error d'escriptura, el docent ha de tenir clar que es manifesta com una particular dificultat per a l'expressió lingüística gràfica, d'acord amb les regles de l' idioma.
És important detectar, la classe de disortografia que és, per després articular el tractament adequat:

a) observar si es tracta de mala ortografia que afecta l'articulació del llenguatge. Són nens intel·ligents que cometen faltes corrents i sintàctiques, que desconeixen en major o menor grau l'estructura gramatical de la llengua.
b) nens que desfiguren la llengua, que semblen no haver encara automatitzat l'adquisició de l'ortografia.
c) quadre disortográfico de nens amb baix nivell intel lectual, concomitant a retard en la lecto- escriptura.

El mestre haurà de detectar l'origen de les dificultats per tal de orientar correctament el nen (i als pares), en el cas, per exemple de trobar deficiències visuals o auditives, que per diversos motius no hagin estat detectades abans de l'ingrés a l'escola, per realitzar la consulta a especialista. De vegades faltes que s'arrosseguen durant anys poden ser corregides a temps i amb un bon tractament.

DIAGNÒSTIC

Tindrà pas després de realitzar la correcció minuciosa de les produccions escrites de l' infant i confeccionar el registre d'errors ortogràfics per a individualitzar.
Per diagnosticar, les tècniques són:

• Dictat.

• Còpia fidel d'un text.

• Còpia d'un text amb un altre tipus de lletra (passar d'impremta acursiva).

• Elaborar redaccions lliures.

Aquests materials es poden usar en reiterades oportunitats per a després
corregir i realitzar la classificació d'errors

TRACTAMENT

Per a ensenyar l'ortografia, el mestre haurà de tenir en compte:

• Que l'aprenentatge ortogràfic és un procés que requereix una direcció hàbil i experta, perquè els alumnes aprenen amb diferent ritme i de manera diferent, els mètodes han adaptar-se a la varietat.

• Que ha d'ajudar a cada infant a descobrir mètodes que facilitin la fixació i evocació de la forma correcta d'escriure les paraules.

• Que la correcció s'ha d'adaptar a les necessitats de cada nen ia les característiques de les faltes.
• Que per assegurar la retenció són necessaris els períodes de practica i exercitació.

Els principals objectius de l'ensenyament de l'ortografia són:

• Facilitar al nen l'aprenentatge de l'escriptura correcta d'una paraula de valor i utilitat social.

• Proporcionar mètodes i tècniques per a l'estudi de noves paraules.

• Habituar al nen a l'ús del diccionari.
· Desenvolupar una consciència ortogràfica, és a dir, el desig escriure correctament i l’hàbit de revisar les seves produccions escrites.

• Ampliar i enriquir el seu vocabulari gràfic.

Escuchar

Fonts consultades:

http://es.wikipedia.org/wiki/Disortograf%C3%ADa

http://www.psicopedagogia.com/disortografia

Silvia Martí

Leer fonéticamente

Diccionario - Ver diccionario detallado

Quin paper juga la logopèdia en la malaltia de Parkinson?

"La malaltia de  Parkinson (EP) és un trastorn neurodegeneratiu crònic que dóna lloc a una incapacitat progressiva, la qual és provocada per la destrucció de cèl·lules de la substància negra. Patir la malaltia de Parkinson no només implica un trastorn del moviment, sinó que també es veuen afectats altres àmbits, com el cognitiu, l’expressió d’emocions i la funció autònoma" (definició extreta de: http://ozono-valencia.com/tratamientos)

Molts dels casos de malaltia de Parkinson (75-90%) pateixen trastorns de parla i veu durant el curs de la malaltia. Els símptomes més comuns són:

-          - Baixa intensitat de la veu (hipofonia)

-          - Monotonia

-          - Ronquera

-          - Veu velada 

-          - Articulació imprecisa    

-          - Ritme de veu accelerat

-          - Trastorns en la deglució

L’origen d’aquests símptomes encara no és del tot precís, però probablement sigui degut a la rigidesa i l’escassa amplitud dels moviments dels músculs implicats. El que sí és segur, és que aquests símptomes són un obstacle pels pacients de Parkinson a l’hora de tenir una bona qualitat de vida. És per això que és convenient l’avaluació d’aquests símptomes per part d’un logopeda, i iniciar la intervenció tan aviat com sigui possible. 

L’objectiu principal de la intervenció logopèdica en el Parkinson és millorar la qualitat de vida dels pacients, ja que els símptomes esmentats anteriorment poden comportar una mala comunicació amb la família, el treball, etc., afectant la seva vida social. Així doncs, les persones amb Parkinson, per millorar la seva comunicació i fer-se entendre, adopten tècniques derivades de la intervenció logopèdica. Alguns exercicis que constitueixen aquesta intervenció estan relacionats amb la respiració, relaxació, emissió i articulació per millorar la intel·ligibilitat; també hi ha altres tècniques amb l’objectiu de millorar l’alimentació per la presència de trastorns en la deglució, evitant així, per exemple, la desnutrició.    

Podem esmentar àrees que es treballen en la intervenció logopèdica:                       

-          - Rehabilitació del control postural

-          - Rehabilitació de la respiració

-          - Rehabilitació de la motricitat orofacial

-          - Rehabilitació articulatòries

-          - Rehabilitació de les funcions laríngies

-          - Rehabilitació de la prosòdia

Resumint, es pot afirmar que la logopèdia juga un paper fonamental en el desenvolupament psicosocial del pacient pel fet de tenir la capacitat d’ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, a més de l’aportació sanitària en el cas de les correccions de les alteracions deglutòries.

FONTS CONSULTADES:

http://www.parkinsonaragon.com/logopedia.html

http://www.aelfa.org/faqs.asp?idt=8

C. Bel

Fonètica: " los sonidos del español"

La fonètica és l'estudi dels sons de la parla. És la branca de la lingüística que estudia la producció i percepció dels sons d'una llengua específica. 

En el seu estudi, la parla es divideix en tres moments diferenciats:

         - Producció dels sons

         - Transmissió de sons

         - Percepció dels sons

Hi ha diferents branques de la fonètica que estudien aquests diferents moments:

·         Fonètica articulatòria: és el procés d'emissió dels sons. Descriu com es  produeixen els sons, els òrgans que hi intervenen, les característiques articulatòries que presenten aquests sons.

·         Fonètica acústica: és el procés de transmissió. Estudia les propietats acústiques dels sons i com es transmeten pel medi en forma d'ones sonores (intensitat, timbre, sons ...)

·         Fonètica perceptiva: és la branca de la fonètica que relaciona els mecanismes de percepció i interpretació dels sons de la parla. 

Des de la Universitat d'Iowa (ubicada a la regió central dels Estats Units) van fer una guia complerta de la fonètica del Castellà, que inclou diagrames, sons i exemples.

A continuació us explicaré el funcionament de la web:

Per començar trobem el "mode d'articulació"  on hi ha: oclusives, fricatives, africades, espirants, laterals i vibrants. Seguidament trobem el "lloc d'articulació" que pot ser: labial, coronal, palatal, dorsal i gutural. Per acabar tenim la sonoritat dels sons de la veu que poden ser sords o sonors.

També hi  trobem un altre apartat que inclou les vocals (altes, mitjanes i baixes), les semi-consonants (anterior i posterior), les semi-vocals (anterior i posterior) i els diftongs (creixents i decreixents).

De cada punt esmentat anteriorment hi ha una petita explicació, els sons, com els produïm, exemples i podem escoltar com sona el fonema, com veiem a la següent imatge.

http://www.uiowa.edu/~acadtech/phonetics/spanish/frameset.html


Cristina Molist