Aquest article pertany a la revista de Logopèdia, ens diu que els problemes del llenguatge dels adolescents constitueixen una àrea d'especial interès de la Logopèdia actual; tant per les seves conseqüències negatives en el rendiment acadèmic com per la seva implicació en el pla social i de comunicació interpersonal.
L'article vol fer un toc d'atenció perquè s'estudiï en més profunditat la investigació i formació de professionals; ha d'avançar per disminuir o eliminar el cercle de l'oblit dels adolescents amb trastorns del llenguatge.
Una de les funcions més importants del llenguatge és la pròpia regulació emocional i conductual. Les habilitats de comprensió i d'expressió del llenguatge són crítiques per a que els nens puguin entendre, codificar, organitzar i recuperar les regles que els permeten arribar a nivells adequats d'autocontrol i autoregulació.
Els nens agressius utilitzen menys afirmacions verbals i més accions directes no verbals per solucionar problemes.
Si aquesta relació entre llenguatge, conducta i emoció es manifesta ja des de edats primerenques, és molt evident que perduri en l'adolescència. Hi ha suficient evidència que indica que els problemes de llenguatge en la infància que persisteixen en l'adolescència afecten en les relacions personals, al èxit acadèmic i a la orientació laboral i professional.
Vicky A. Reed va qualificar a la població adolescent com "el grup oblidat". Si ens demanem per les causes d'aquest oblit podem trobar diferents explicacions. La primera raó pot ser la escassa investigació sobre el llenguatge en els adolescents. Probablement la causa radica en algunes interpretacions de "la teoria del període crític" i en la creença de que els pilars lingüístics s'adquireixen abans dels 3 anys.
Una altre raó de l'oblit la podem trobar en el grau de preparació professional per intervenir sobre el llenguatge adolescent. Insisteixen massa en les primeres edats del desenvolupament.
Una altre motiu de l'oblit molt important és l'oblit real per part dels nostres poders públics educatius. S'ha de interrompre el cercle de l'oblit i pensar que una ajuda logopèdica ben administrada pot ajudar a superar els indicis, del fracàs escolar.
El problema principal, al que s'encaren els adolescents, és que no responen a les expectatives que tenen els estudiants a aquestes edats. S'espera que siguin capaços de realitzar operacions formals quan encara són pensadors concrets. "Si els exigim unes respostes que no poden donar, opten per la estratègia" de respondre sense pensar o per a no respondre. "Es considera que la intervenció logopèdica amb adolescents ha d'enfocar a modificar dites estratègies que van generant com a conseqüència de les seves mancances a nivell d'operacions formals: donar-los-hi temps per a pensar, ajudar-los a fer el pas del concret a l'abstracte o formal, ajudar-los a seqüenciar i a ordenar el seu pensament i, sobretot, ajudar-los a vèncer la por al fracàs i a aquest tipus d'exclusió social".
Disponible en:
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13153371&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=309&ty=51&accion=L&origen=elsevier&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=309v29n04a13153371pdf001.pdf
E. Mendoza. Las dificultades del lenguaje en adolescentes: un reto para la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología 2009, Vol. 29, No. 4, 221-224
http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13153371&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=309&ty=51&accion=L&origen=elsevier&web=www.elsevier.es&lan=es&fichero=309v29n04a13153371pdf001.pdf
E. Mendoza. Las dificultades del lenguaje en adolescentes: un reto para la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología 2009, Vol. 29, No. 4, 221-224
Irene Alonso Espin
No hay comentarios:
Publicar un comentario