Benvinguts/des al bloc LOGOPEDIA AL DIA !



Aquest és un bloc gestionat per estudiants de 2n curs del Grau de Logopèdia de la FUB que pretèn ser una finestra de notícies d'actualitat per a totes aquelles persones interessades en aquest camp, ja sigueu estudiants, professionals, pacients, familiars...



Per això us convidem a participar-hi amb els vostres comentaris!





16 marzo 2011

La Disfèmia

Aprofitant que anteriorment s'ha parlat de la pel·lícula  "el discurso del rey" que s'ha convertit en el gran triomfador dels Oscar, vull aprofundir més en el tema de la Disfèmia. 

La disfèmia o també anomenada tartamudesa del desenvolupament és un trastorn de la fluïdesa de la parla.  És caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el seu ritme d'una manera més o menys brusca. La disrupció del discurs s'acompanya d'altres signes anormals que afecten funcionalment a la coordinació fonorespiratòria i el to muscular junt amb les respostes emocionals i negatives. 
De les múltiples definicions que s'han donat de la disfèmia, una de les més senzilles i expressives és la que proposa Van Riper (1973): <<... una paraula mal organitzada temporalment, més la consecutiva reacció del parlant a aquesta paraula>>.  A aquest trastorn del ritme de la parla (tartamudeig) s'hi afegeixen una sèrie de factors psicopatològics que compliquen el quadre i converteixen la disfèmia en una síndrome complexa i difícil de tractar.
La incoordinació de moviments seria responsable del tartamudeig bàsic (Stromsta, 1986), alhora que l'alteració emocional seria un fenomen secundari al tartamudeig, après i responsable de la complicació i manteniment del trastorn. 
Segons Wingate (1964):  "la tartamudesa és una pertorbació de la fluïdesa de l'expressió verbal caracteritzada per repeticions o prolongacions involuntàries, audibles o silencioses, durant l'emissió de curtes unitats de parla, és a dir, dels sons, les síl·labes o les paraules monosíl·labes". 

Diferents aspectes a tenir en compte davant de persones amb disfèmia:
  •           Ajudar a acceptar la seva forma de parlar.
  •           Modificar les creences que té en relació al seu “rol com a parlant”.
  •           Disminuir les seves pors i ansietat.
  •           Incrementar la seva confiança.
  •           Millorar la seva autoimatge i autoestima.
  •           Incrementar la seva interacció verbal.
  •           No sobreprotegir-los.
  •           Augmentar sentiments de seguretat i confiança en ell mateix.
  •           Adaptar-se el seu propi ritme i velocitat.


Pautes de conducte per el disfèmic: 


  • Parlar amb calma, sense precipitació.
  • Posar en pràctica l’autoobservació de la parla quan és fluida per aprendre els mecanismes de la fluïdesa espontània.
  • No evitar el tartamudeig sistemàticament. No defugir de les situacions verbals. Parlar sempre que sigui necessari. Afrontar el risc de tartamudejar .
  • No desviar la mirada de l’ interlocutor.
  • Anar eliminant moviments paràsits, que resulten improductius i que no siguin necessaris per tenir un llenguatge fluid.
  • Utilitzar, en canvi, una gesticulació harmònica que acompanyi la parla facilitant la fluïdesa.
  • Observar i definir el que succeeix al tartamudejar. No quedar-se amb lla visió emocional desagradable, mes o menys vaga, si no tractar d’explicitar i diferenciar els seus components emocionals, motor i verbal per conèixer millor el trastorn  i poder tractar en diferents nivells.
  • Anar eliminant l’ús de sinònims.
  • Parlar amb més entonació o menys esforç.
  • Parlar com més possible.

fonts: Manual de logopedia. Jordi Peña - Casanova. 3a edición. Masson.
          Disfemias en la práctica clínica. Rocío Monge Díez. Isep intervención. 
          Imatge: http://2.bp.blogspot.com/_F5O_gh009Nw/TIlmEnxMRUI/AAAAAAAADW4/jd6PH80BVa8/s1600/disfemia.jpg

                                                                                                                                          Cristina M.




3 comentarios:

  1. Molt bona aportació Cristina. Crec que és senzilla i entenadora alhora.

    ResponderEliminar
  2. Jo tinc un amic que fa poc em va dir que era tartamut i tot va venir veient aquesta pel·lícula del Discurs del rei. Va ser com una mena de "confesió" Jo no ho hauria dit mai, perquè no era el que jo entenia com el típic tartamut que s'entrebanca constantment, una "expressió interrompuda" com díeu.

    Però ell diu que, abans de començar a parlar, encara que ha aprés a disimular-ho, ho passa malament, assaja mentalment el que dirà abans de parlar i sempre busca paraules "fàcils", que sap que no s'encallarà... Com que ja és gran (47 anys), no ha anat mai a un logopeda. Aquests casos també passen? Vull dir, ell també és tartatamut o disfèmic?

    No sé si aqií em podeu contestar, però una amiga em va passar l'enllaç del vostre blog i pel que veig crec que pot ser molt interessant!

    MAITE

    ResponderEliminar
  3. Conozco niños con este problema y tambièn adultos. Excelente aporte y documentaciòn.

    Un saludo

    Aurorra

    ResponderEliminar