Afàsia

L'afàsia és un trastorn cerebral caracteritzat per la pèrdua més o menys exclusiva de la producció i/o la comprensió del llenguatge parlat o escrit, o d'ambdós, sense lesions en l'aparell de la fonació ni malalties psíquiques. El seu origen és divers. Per lesió vascular, traumàtica, per l'existència d'un tumor, entre d'altres.

Els dos tipus d'afàsia mes freqüents són l'afàsia de Broca i l'afàsia de Wernicke. En la primera, el pacient manifesta moltes alteracions en el terreny expressiu, el pacient té dificultats per trobar paraules, especialment poc habituals. La comprensió està força preservada. En canvi, en l'afàsia de Wernicke hi ha considerables alteracions pel que fa a la comprensió oral.

Causes del trastorn:
L'afàsia està originada per una lesió del teixit cerebral. Cada hemisferi cerebral no només controla el moviment i la sensació del costat oposat del cos sinó que sembla estar especialitzat en funcions mentals particulars.
L'hemisferi esquerre és el que sembla estar més vinculat amb el llenguatge. Les persones les quals tenen l'hemisferi esquerre lesionat durant la primera infància poden "apendre a parlar" correctament amb l'hemisferi dret. De totes maneras, la lesió en l'hemisferi esquerre és la que normalment origina l'afàsia: les quines tenen lloc a la part anterior causen els trastorns no fluids (ex: l'afàsia de broca), i els quins es produeixen en la part posterior causel els de tipus fluid (ex: l'afàsia de Wernicke).

Recuperació:
El terapeuta del llenguatge, juntament amb els altres professionals implicats, persegueix dos objectius principals: millorar les capacitats lingüístiques  del pacient, oferint-li estratègies per aprendre a minimitzar els efectes del trastorn, i acompanyar la persona afectada en el procés de dol per la pèrdua d'aquesta capacitat.

Fonts: La logopèdia. Anna Nolla·Anna Tàpias. 1ª edició. Editorial UOC.
          Diccionario Oxford de la mente. Richard L. Gregory (ed). Alianza Diccionarios.
Foto: http://amaludibel.blogspot.com/ 


Marta C.